1/ A l’Espanya buidada hi ha els habitatges més barats. Fins i tot per sota dels 300 euros el metre quadrat. I no és tan sols això: moltes localitats d’aquest “hinterland” profund són de les úniques en què el preu ha baixat de forma neta. L’explicació és senzilla: no hi ha demanda, ni potencial turístic, però és més, la renda mitjana està a anys llum de les ciutats grans.
2/ I passa allò que fins i tot en la misèria hi ha classes. A les capitals de províncies particularment “buidades”, com ara Terol, un habitatge costa fins a cinc vegades més. Un exemple d’Osca en aquesta mateixa línia… Al cap i casal d’aquella zona, un pis de 90 metres quadrats val uns 160.000 euros. A una hora de cotxe de distància, a Tamarit de Llitera, en costa 31.500.
3/ Curiosament, quan va irrompre la pandèmia, molta gent va anar-se’n a viure a localitats més petites. A Catalunya, el fenomen va ser especialment intens: alguns municipis van augmentar la seva població entre un 10 i un 15% en un any. Estem parlant de creixements de dos dígits que no es registren ni a les macrourbs del Tercer Món, que lideren els rànquings mundials d’explosions demogràfiques.
4/ Aquesta tendència comença a revertir-se, fora de la destrossa provocada en el mercat immobiliari dels municipis receptors d’aquell èxode. Parlem de destrossa pels augments disparatats dels lloguers, per exemple, que trigarà temps a resituar-se. L’expectativa d’arrelar la nova població, i garantir un mínim de serveis, s’ha frustrat en bona mesura. I com sempre, a les zones buidades paguen més els plats trencats.
5/ Una fallada informàtica general posa mig món potes enlaire. No van els aeroports, ni els bancs o els mercats bursaris, ni les benzineres, ni els centres de salut, ni moltes empreses i mitjans de comunicació, ni Correus i alguns operadors telefònics, ni… Però el mateix dia, exactament el mateix, Rodalies funciona perfectament. Ni una incidència. És que ni els retards que ja estan consolidats en els horaris reals.
6/ El món a l’inrevés? Oitant. Arran d’aquesta crisi, als taullels dels aeroports et feien una tarja d’embarcament escrita a mà amb paper i bolígraf. A alguns quiròfans, no a tots, podien consultar historials encara en paper per si hi havia alguna al·lèrgia a l’anestèsia o a medicaments. A les benzineres afectades, es podia pagar el repostatge en efectiu…
7/ Però pagar un café podia ser difícil. Perquè a molta cafeteria moderna estan divorciats dels diners en metàl·lic. I no és que l’opció no els aparegui a aquelles pantalles de gestió de les comandes. Que si no hi surt, no existeix. És que no disposen de canvi. Lògic, d’altra banda, en el seu cas.
8/ Total, que alguns sectors fortament digitalitzats se’n van poder sortir, recuperant funcionaments dels d’abans. Altres de més tradiciionals (hi havia bars molt abans que companyies aèries) s’han modernitzant tant que han perdut la capacitat de reacció. Més, fins i tot, que aquells que teòricament depenen més de la tecnologia.
9/ Fa unes setmanes (matemàtiques número 34), comentàvem la bona salut comercial del Seat Ibiza. Les dades sobre el mercat de vehicles de segona mà ho confirmen. Dels més venuts en el segment dels utilitaris, com ja ho és quan es ven nou de trinca. I dels que més, en tota mena de segment. També un dels que més pots veure circulant (el 3%), molt especialment a les grans ciutats (el 10%). No tindrà potser la consideració de cotxe icònic, però és el principal èxit de la marca en tota la seva història.
10/ Aquella crisi del Mar Roig, que amenaçava d’aturar l’economia mundial, està bé de salut? És que fa molt que no se’n sap res. Ja s’ha acabat o és allò de la velocitat del món actual, en concret de com n’és d’efímera l’actualitat? Podria ser, ja que sembla que la geopolítica ens interessi només quan unes vambes d’orígen ignot pugen de preu.
11/ Sentim una “preocupació” semblant per la sequera. Certament, la mitjana dels embassaments voreja el 40%, quan abans de les pluges dels tres darrers mesos estava per sota del 16%. Però patim més pel fet que hom ja no parla de dessaladores, ni de reparar xarxes de distribució… Ni, de fet, de fomentar l’estalvi de consum, i mira que la ciutadania ha donat un exemple a totes i cadascuna de les administracions.
Fes el teu comentari