Ahir preguntava a un militant d’ERC de Gandesa què votaria sobre el pacte del PSOE català i la investidura del senyor Illa com a president de Catalunya. La contesta va ser ràpida: “Fa vuit mesos que m’hi vaig donar de baixa. El meu partit ha deixat de ser republicà, d’esquerres i independentista. Ara és una oficina de col·locació… jo votaria no, sense cap mena de dubte. Però guanyarà el sí perquè els col·locats pretenen continuar exprimint la mamella… i els que estan al poder pretenen mantenir el sous, sigui com sigui”
Aquesta contesta ho diu tot. Tinc a Esquerra gent amiga, honrada a carta cabal, que està col·locada i no pensa com aquest antic militant. Però malauradament s’ha estès aquesta creença i no li fa cap bé. Si van perdre vots a les darreres eleccions, possiblement encara en perdran més a les properes si no entenen que Catalunya només es pot salvar pels catalans que hi vivim. Que hem de treballar units i no ho fem. I de la desunió culpo a tots els partits sobiranistes. Molts cops els polítics obliden que som catalans i fan prevaldre els interessos de partit per sobre dels de Catalunya. I la pràctica partidista del “tu me la fots i jo te la torno” és el pitjor que pot passar-nos. O anem units, tots a una, deixant els interessos de partit a un costat, o anirem descalços, sense poder-nos defensar. La cursa pedestre sempre la perdrem.
L’error de l’ERC actual és de magnituds sense parangó. Potser creuen haver aconseguit algunes millores per Catalunya amb els tractes amb el PSOE per poder votar afirmativament la investidura del senyor Illa. Algunes de les quals ja s’havien parlat i pactat amb les taules de diàleg i altres trobades. Però com els socialistes no són ni han estat mai de fiar, els acords se’ls emporta el vent i en fan el que volen. I ara, si ERC no entra al govern que hauria de ser condició “sine qua non” per fer-se respectar, novament els socialistes, amb els seus consellers i Illa de president, ens tornaran a prendre el pèl, sense cap possibilitat d’assabentar-nos-en. Què els ha de dir Illa o els seus consellers, als companys de PSOE d’Espanya, davant del finançament singular, la protecció del català o altres afers acordats? Si disposant de les rendes dels governs, de president i consellers, ens han enganyat tant com han volgut, com no ens han de tornar a enganyar sense obtenir de cap control?
Cal recordar que Illa és dels que parla descaradament als seus mítings de “Lérida” o “Bajo Llobregat”, és dels que és va manifestar a favor del 155 i seguint els passos del seu líder, Pedro Sánchez, no li cal esforçar gens per enganyar, dir blanc quan és negre, sense immutar-se. Què faran els seus consellers que des de les postures de “rascar-nos l’esquena” i “dir-nos lo guapos que som”, sinó més que imposar-nos la seva espanyolitat i seguir invertint més del pressupostat a Madrid i a Catalunya mai s’arriba a complir, ni la meitat. Aquesta és la política dels socialistes en relació a Catalunya; barallar-se amb el PP perquè segons aquests ens donen massa i en canvi mai no s’arriba a complir el que se’ns ha assignat als pressupostos generals de l’estat. Manen des de fa anys i Catalunya, el principal productor de l’Estat, ha de pagar més i ha de rebre menys. No funcionen les rodalies, alguns trams s’han de fer en autocars i són milers d’hores les que perdem els catalans per arribar a Barcelona. Les obres públiques estan aturades i de fa més de 29 anys sense construir-se, com és la variant de la N-420 de Gandesa. O sigui ens continuen prenen el pèl i a Espanya estan convençuts que a Catalunya “lliguem els gossos amb llonganisses”. Parlen de “la igualdad” quan sempre ens han tractat com a terra conquerida, imposant-nos la seva llengua, carregant-nos d’impostos i de promeses mai complides.
La repressió segueix perquè a Espanya estan convençuts que ens han de tractar com una colònia i aquesta és la qüestió. El gran error d’ERC investint al senyor Illa, el pagarà molt car. Els catalans serem més que mai dominats “per terra, mar i aire”, sense cap mena de consideració mentre els espanyols pensen que som insolidaris i tot ho volem per nosaltres. Sánchez se’n frega les mans del pacte perquè sap que mai concediran el que han accedit per escrit, té dominada Catalunya, manant Barcelona amb el pacte del PP, i Catalunya amb el pacte amb ERC. Mals vent bufen pel nostre futur!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari