Quan jo era menuda, concretament el segle passat, només podies ser reina de festes o dama d’honor si eres molt guapa, d’una família amb un cert nivell econòmic o familiar d’algun polític. Hi havia xiquetes que reunien totes les condicions i xiquetes que només en reunien una.
Quan va arribar la democràcia, en una de les coses que es va notar, va ser en l’elecció de la reina i les dames. Ara les entitats del poble podien elegir una representant, presentar-la i, mitjançant un sorteig, sortir triada reina de les festes majors.
Més endavant es va canviar el nom i ja es van passar a anomenar pubilla major i pubilles. I fa uns anys els nois també van poder ser elegits com a representants d’una entitat.
Hem anat evolucionant i adaptant-nos als canvis de la societat, però una de les coses que mai va canviar va ser el ball que es feia abans de festes per proclamar els candidats/es. Era com el tret de sortida de les festes. L’endemà (encara que no haguessis anat) sempre hi havia algú que t’informava que havien sortit escollits i era motiu d’alegria per a la família i les amistats.
Era una de les tantes tradicions que ens donen identitat com a poble, que ens fan diferents dels pobles del costat i que es transmeten de generació en generació. De fet, el pubillatge o la pubilla i l’hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya.
Aquest any, des de l’Ajuntament s’ha decidit no fer el ball de presentació de pubilles. Poden fer-ho, i tant, és legítim, tenen majoria absoluta i potestat per decidir aquestes coses.
Però no acabo d’entendre la raó. Si és per la disminució d’assistents aquella nit, és una cosa normal. El poble s’ha fet gran i divers, hi ha moltes maneres de pensar, moltes opcions, gent que va als bous, gent que va als concerts, a les exposicions, al riu, al ball, etc. No va tothom a tot, I no passa res.
I si és pel tema diners, trobo que el que significa econòmicament una nit de ball en orquestra es pot pagar en el que ens ha costat al poble el cartell i la col·locació amb grua del cartell on es veu com quedarà l’edifici de les Monges.
Rectificar és de savis i potser encara es pot fer.
Bones festes a TOTHOM.
*LLUÏSA LIZÀRRAGA és la primera secretària del PSC d’Amposta.
Fes el teu comentari