1/ Continuen caient comerços històrics. És un no parar. És un tòpic dir que el comerç tradicional no té relleu generacional, sense valorar que aquesta manca de relleu sovint és conseqüència de lloguers forassenyats, de la gentrificació dels barris i d’una voracitat pel diner fàcil que ja ens la trobem després.
2/ Quan tanca una bacallaneria centenària, o una botiga de vinils amb solera, o una sabateria de les d’abans, o una fleca que ven pa de veritat, ens en lamentem. Però una part de la culpa no és nostra, com a consumidors? I part del mateix problema no comença a Amazon o als més recents Temu o Shein? Que en el fons també som nosaltres, per cert.
3/ I està molt bé que l’Ajuntament de torn anunciï noves normatives per a evitar una proliferació indesitjable de locals de venda de carcasses de mòbils i de derivats del cànnabis. Això, per esmentar només dos àmbits que semblen concitar certa atenció municipal d’un temps ençà.
4/ Però cal dir-ne dues coses. La primera, que a bones hores, perquè arribem tard per a salvar coses que creiem imprescindibles només quan les perdem. La segona… Tothom té dret a guanyar-se la vida, i qui ven complements telefònics o maria de la legal també és fill de Déu, però estem parlant d’una qüestió d’equilibri.
5/ És insòlit en un virus respiratori, però aquest estiu hi ha més casos de covid que l’hivern passat. A més d’això, les mutacions del virus el fan més contagiós, però més lleu. Lògicament, quan hi ha molts casos, el petit percentatge d’ingressos hospitalaris i a les UCI es tradueix en més casos en termes absoluts. Però hi ha una dada significativa: en tot el que portem de l’any, a Catalunya no hi ha hagut ni una sola defunció a causa de la malaltia.
6/ La setmana passada, parlàvem dels preus de l’habitatge a les zones buidades. Cal fer un afegitó, més que matís. Fins i tot en aquestes regions, el preu del lloguer ha pujat, i força. I l’explicació és òbvia: si una gran majoria no pot comprar un habitatge, al preu que sigui, la demanda de lloguer creix. Et voilà…
7/ Insistint en la qüestió de la sequera… Sembla que ja estigui, però l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat clara. Si no plou més, al novembre tornaran les restriccions i la situació d’emergència, cap al febrer. I que no plogui gaire en les properes setmanes és més que esperable. Què no? Escolteu, teníem una senyora sequera perquè feia gairebé tres anys que no plovia.
8/ En general, i en qualsevol àmbit, no es pot donar res per descartat. Però donar per impossible quelcom que acabes de viure, és de rucs.
9/ Les forces de seguretat estan acostumades a escoltar de detinguts i sospitosos històries i excuses de les quals sortirien inacabables antologies. Però la imaginació que es dona a les duanes és per pessigar-se. Fa uns dies, enxampen un paio amb mig miler de pastilles de Viagra i, davant l’obvi contraban de medicaments i els riscos per a la salut que se’n poden derivar, “argumenta” que no són per vendre, sinó per a ell mateix, que té una vida sexual molt activa…
10/ El Comitè Europeu de Drets Socials dona la raó al sindicat UGT i considera que la regulació de les indemnitzacions per acomiadament improcedent a Espanya no compleix amb la Carta Social Europea. Què vol dir, tot i que la resolució no és vinculant? Bàsicament que el topall de 24 mensualitats haurà de desaparèixer, a més que haurà d’haver-hi un mínim de 6.
11/ Hi ha altres consideracions afegides que, és clar, “encariran” les indemnitzacions. La patronal, que ja treu bromera per la boca, potser no recorda que la reforma laboral de Rajoy les va abaratir, i molt. De totes formes, el principal obstacle per a implantar aquestes mesures serà segurament la falta d’entesa entre els socis del govern espanyol, PSOE i Sumar.
Fes el teu comentari