EL REGIDOR Lluís Bel i Alemany, de Junts per Tortosa, publicava el mes passat l’article ‘Per molts anys de cultura a Tortosa’, en què feia un repàs de la vitalitat cultural de la ciutat, i hi mencionava, entre d’altres, el Museu de Tortosa, l’Espai Joan Moreira, el Festival A Cel Obert, el Festival Toca’m, la Mostra de Jazz, el Festival Protofest, les Juventuts Musicals i la la Banda Municipal, l’Escola Municipal de Teatre, Lo Planter, els 7 Cervells, l’Artèria, Totem, DilluMs d’Arts al Forn… Sens dubte, un repàs força exhaustiu. Però mentre anava llegint l’article tenia l’esperança que al paràgraf següent aparegués escrit allò que pensava –per obvi– que apareixeria. Però no, el pes de la realitat és feixuc i al final sempre s’acaba imposant. En efecte, cap menció a l’actual biblioteca Marcel·lí Domingo, que el passat 20 de juliol va celebrar 18 anys des de la seva inauguració, el 2006. Ni a l’actual, ni per descomptat a les anteriors biblioteques que ha tingut la ciutat… Desconec quins han estat els motius del senyor Bel per no fer cap esment a la biblioteca de la ciutat, un dels grans equipaments culturals de què disposa Tortosa. No sé pas si ha estat per ignorància conscient i buscada, o ha estat simplement una lleugera relliscada involuntària sense cap mena de malícia. Com que sóc de naturalesa ingènua –de fet tinc molt clar que mai em podria dedicar a la política–, vull pensar que ha estat una simple relliscada, i que no ha estat pas per tapar les vergonyes i no dir que, segons el Mapa de Lectura Pública de Catalunya, del 2014, és a dir, essent alcalde el senyor Ferran Bel, també de Junts per Tortosa, s’establia que en el tema de personal calien entre 3 i 4 bibliotecaris, entre 6 i 8 auxiliars i un subaltern; i que la situació llavors era que només hi havia 3 bibliotecaris i 3 auxiliars. No hi ha dades de personal del 2022. O especialment, per a no dir que el mapa establia que calia una biblioteca local de proximitat, concretament al Temple, i que al cap de 10 anys del mapa aquesta biblioteca ni està i ni se l’espera; ni amb els successius governs municipals de Junts, i ni sembla que tampoc amb el tàndem Movem-PSC. La única dada positiva de llavors era que segons el mapa s’establia un fons mínim a la ciutat de 69.468 volums (entre ambdues biblioteques), i ja llavors es disposava de 85.611 volums (només a la Marcel·lí Domingo). El 2022 aquesta xifra ja havia pujat a 109.567 volums, el que suposava 3,23 llibres per habitant (molt per sobre, per exemple, dels 1,71 llibres per habitant de la Biblioteca Pública de Tarragona).
ENCORATJO, sens dubte, al senyor Bel que remeni el cercador d’estadístiques de biblioteques públiques de la Generalitat, i hi inverteixi unes quantes hores en consultar les dades que s’hi poden trobar. Les xifres ajuden a entendre quin impacte té la cultura en la ciutadania, i personalment m’agrada aportar dades sempre que escric. Ja sap, els bibliotecaris som com una petita secta que adorem les estadístiques, perquè precisament són les que ens ajuden a justificar la nostra existència i a justificar un servei que la ciutadania sempre valora de forma excel·lent, però que sembla que els polítics menystenen i consideren de segona categoria. És el que passa quan d’habitud som un col·lectiu poc procliu a fer soroll, i que prefereix treballar de manera silenciosa. I si per ventura el senyor Bel s’endinsa en la recerca estadística, podrà veure que per exemple el 2022 la biblioteca Marcel·lí Domingo va fer 54.666 préstecs, el que suposa 1,61 préstecs per habitant, i que té registrats 30.181 carnets d’usuaris (això sí, no sempre empadronats a la mateixa Tortosa). I com que sé que als polítics els agrada comparar-se, per allò de la magnitud, el senyor Bel podrà saber, per exemple, que a la Biblioteca Pública de Tarragona aquell mateix any es van fer 1,36 préstecs per habitant –entendran que és sobrer comparar operacions de préstecs i número de carnets, entre ambdues biblioteques–.
DESCONEC si per el senyor Bel aquestes xifres són significatives o si li són prou importants com per a merèixer aparèixer en articles que lloen la vitalitat cultural de la ciutat de Tortosa. Per a mi –i per a molta part de la ciutadania–, sens dubte, sí que ho són, i són el reflex de la feina excel·lent que porten a terme les companyes bibliotecàries que lideren aquest equipament, professionals immenses com són la Irene, la Rosa, l’Imma, la Carme, la Maria José… entre d’altres, que segur me’n deixo. I no trobo just de cap manera que no es mencioni la biblioteca Marcel·lí Domingo en articles sobre la cultura de la ciutat. Però és clar, jo ja sóc del gremi i segurament tot el que he escrit no tingui massa valor per endogàmic i sectari. Però no pateixin, ja hi estic acostumat. Diguem que cadascú fa amb la cultura el que vol, o el que pot.
Fes el teu comentari