Salvador Illa, 133è president de la Generalitat de Catalunya. Després de successius governs amb majoria independentista, tornen els socialistes a la Generalitat, i esta vegada sense tripartit, encara que sí que l’hi ha hagut a l’hora de configurar una majoria d’investidura. Queda enrere el procés, si no va quedar enrere ja amb la imposició de l’article 155 de la Constitució i de l’evidència que els polítics que el van impulsar no tenien la forma de fer allò que asseguraven que farien.
Evidentment hi haurà qui dirà que el procés no ha acabat ara. I potser tenen raó, perquè hauria acabat fa temps. La divisió entre els partits independentistes, que no s’han entès quan han compartit govern, potser no seria un motiu del final del procés. S’hi sumaria l’evidència que no hi havia un pla clar per fer una suposada independència, i que van dur la gent a votar i a guanyar-se hòsties per fer-ho, per confiar que els seus polítics anirien cap on deien que anirien, i no que farien, per exemple, una DUI interruptus, posant en ridícul tot un poble. Evidentment, les accions judicials contra el procés han fet mal. Però allò que han fet els representants polítics, i que continuen fent avui per avui, és que han acabat de desmotivar la població per donar-los suport i mantenir una majoria absoluta independentista al Parlament. Opinió personal, evidentment.
Salvador Illa ha estat escollit president gràcies a l’acord en Esquerra i els Comuns. Els Comuns van dinamitar el govern català per l’acord dels pressupostos, on deien que hi havia el projecte del Hard Rock, perquè el volia el PSC, però després no han tingut objeccions per donar suport a Illa.
Esquerra ha venut un gran acord, centrat principalment en un nou model de finançament, singular, per a Catalunya. Un cop signat, mos han dit que també s’assegura el nou hospital de les Terres de l’Ebre -sense dates- o el compromís per no fer transvasaments. Un acord que en educació i salut especifica algunes coses, però sense cap gran detall. I, important, el punt estrella, el finançament, depèn de les majories al Congrés dels Diputats, que no és poca cosa. Potser per això Esquerra ha donat un “sí vigilant” a allò negociat…
Junts va fer president Pedro Sánchez i ara ha trobat molt, molt malament, l’acord entre Esquerra i PSC, perquè no se’n fien del PSOE. No cal dir massa cosa.
Esta setmana, ja que parlem de Junts, han tingut el seu protagonisme, amb la nova jugada mestra de Carles Puigdemont. Un president a qui es pot admirar per haver sigut president, primer que res; per haver complit el compromís de fer el referèndum de l’1-O, segon, o per internacionalitzar el procés, perquè se’n parle. Però no ho oblidem, mentrestant ell era a Waterloo -igual que altres eren a Suïssa, certament-, companys del seu govern van passar una bona temporada a la presó. L’episodi d’esta setmana, sí, ha sigut impactant, ha fet que es parle més d’ell que no pas del debat d’investidura. Però també ha danyat la imatge de la policia catalana, de forma injustificable. I per molt que ho neguen alguns, ha incomplit lo que va dir. Abans de les eleccions va assegurar que assistiria al debat d’investidura, sí o sí, i no ho ha fet. I també va dir que si no guanyava les eleccions, plegaria. I no ho ha fet. I no, no desitjo que el posen a la presó, però el messianisme tampoc no m’acaba d’agradar.
En definitiva, arriba un canvi de cicle, un canvi de discurs. I potser ja era hora. Però el futur no està escrit -o no en tenim el text- i encara no sabem què vindrà.
Fes el teu comentari