Espanya desitjava detenir servint-se dels mossos el M.H. President Puigdemont en el seu retorn a Barcelona, destituït il·legalment pel 155, havent estat elegit diputat al nou Parlament, sense poder-hi assistir. El PP, Vox i bona part dels espanyols influïts per la premsa i contravenint la llei d’amnistia legislada per las Corts, volia arremetre contra el President com si es tractés d’un terrorista o malversador. Per Espanya, detenir-lo i empresonar-lo, significava molt més que una simple captura. Significava fer callar Catalunya de les seves reivindicacions independentistes nascudes l’any 1714, quan per la força de les armes i “el derecho de conquista” anul·laren les nostres institucions pel Decret de Nova Planta. Ho van xafar tot: el nostre parlament que era el primer d’Europa funcionant democràticament de feia 500 anys, la Generalitat que en aquell moment es coneixia per Consell General i al seu 121è president, els tribunals de justícia catalans, tancaren les universitats, ens feren espanyols de forma autàrquica i castigant aquells que no seguien les seves instruccions. S’imposà la llengua castellana a la vegada que és prohibia l’ensenyament de la llengua pròpia de Catalunya. Tot a l’estic colonial i tractant-nos com als indis d’Amèrica.
El President Puigdemont, per tant, és l’excusa, com ho van ser en altres moments històrics, els Presidents Companys i Macià, entre altres. Espanya arremet contra els nostres líders, segons les circumstàncies del moment, però l’objectiu final és coartar les llibertats individuals i col·lectives de Catalunya com a Nació. El 1717 va ser el la Nova Planta i el 2017, l’article 155, com Franco, Primo de Rivera i Pavia, generals que guanyaren el poder amb cops d’estat.
Els magistrats que van desobeir els diputats van demanar a la policia catalana detenir el President Puigdemont. Per tant els primers infractors van ser aquests jutges. Com també foren infractors en haver anul·lat l’Estatut aprovat pel Parlament català el 2005, ratificat per les Corts i referendat. Com els tribunals poden anul·lar les lleis legislades pels representats del poble elegits democràticament? Tanmateix van declarar il·legal el referèndum del 2017. Com un referèndum que representa l’essència de la democràcia, pot ser il·legal? La policia espanyola –en aquest cas no els mossos d’esquadra- havia de trobar les urnes i paperetes del referèndum que mai van aconseguir. La vicepresidenta del govern del PP, Sáez de Santamaria, va expressar reiterades vegades que els catalans no tindrien ni urnes ni paperetes per votar i també el ministre Montoro que va advertir que no podríem tenir-ne perquè no disposàvem de diners, sense saber que els catalans contribuïm a les caixes de solidaritat aportant cabdals de les nostres butxaques voluntàriament.
El tret els va sortir per la culata i encara avui no saben com van arribar les urnes als pobles i a les meses electorals. La enrabiada dels espanyols va ser majestuosa. Per tant ara li volen fer pagar al M.H.P. Puigdemont haver fugit, haver-lo volgut detenir a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Itàlia, sense aconseguir-ho perquè els tribunals europeus no hi veieren cap culpa. Però les accions van dirigides contra Catalunya. I quan s’aplica la Llei de L’amnistia, a la seva policia –els cèlebres piolins, que cridaven “a por ellos”- se’ls exculpa malgrat haver atonyinat milers de catalans i en canvi als nostres polítics se’ls acusa de terroristes i malversadors.
En aquest moment que el PP culpa al PSOE per haver deixat escapar el President Puigdemont. És una excusa més per encendre l’opinió pública espanyola contra Catalunya, amb l’objectiu de prendre el poder a Pedro Sánchez al preu que sigui. Segons Espanya, Catalunya sempre és culpable perquè mai han volgut comprendre que som una Nació diferent, amb procedència distinta i amb idiosincràsia que res té a veure amb la seva. Ens van conquerir per la força de les armes i en tot moment hem de claudicar a les seves lleis, la seva llengua servint-se de “la Unidad de España”. I com el PSOE no es vol carregar aquesta culpa-excusa, s’han servit dels Mossos acusant-los a ells de culpables.
Vet aquí la primera contradicció que el President Illa ha hagut de sufocar. Ha manifestat que “la policia catalana és bona però les coses es poden fer millor”. Aquest és el primer foc que ha desitjat apagar. Si el PSOE diu que són culpables i ara Illa manifesta que Catalunya és una Nació i Espanya un estat plurinacional, manifesta que són bons però… Com sempre el PSOE dirà una cosa i ell l’haurà de matisar canviant el llenguatge que ell mateix pronunciava el 2017 manifestant-se al costat del PP i Vox contra Catalunya i deia que el 155 s’hagués hagut d’aplicar més aviat encara. Una llengua, la seva, dirigida a favor dels catalans però sense fer enfadar el PSOE, malgrat que l’extrema dreta posi de relleu que és un independentista més. La conveniència d’uns i altres sempre queda en evidència.
Aviat s’haurà de parlar del finançament. Se’n recorden, estimats lectors, de la “taula de diàleg”, com ens van prendre el pèl durant mesos? Amb el finançament i tot allò que s’haurà de revisar per la Moncloa, el President Illa ho tindrà ben fotut. Aquí haurà de dir una cosa i allà un altra, que no és altra forma que fa el govern del PSOE per mantenir-se al govern a tota costa.
Vet aquí que davant de la inexistència de fets constitutius de delicte per haver acompanyat al President Puigdemont, els independentistes, tots a una ens declarem culpables. Som milers de catalans que no acceptem la criminalització quan defensem la llibertat arravatada que uns jutges “prevaricadors” que, saltant-se la llei a “la torera”, no apliquen el mandat dels diputats espanyols. Conseqüentment la nostra policia és excel·lent, ens posem al seu costat i demanem la llibertat per Catalunya.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari