Hi havia una vegada un tortosí que tenia dos o tres noms, i que era un dels 181 republicans espanyols de La Nueve, la companyia blindada de l’exèrcit francès que va alliberar París el 25 d’agost del 1944, avui fa 80 anys. El seu nom real era José Cortés, havia nascut a Tortosa el 2 de juny del 1921, però també era conegut amb el sobrenom de Julio Gasco Garcia. En acabar la Guerra Civil, va marxar a l’exili i se sap que va passar a la disciplina francesa el 30 d’agost del 1939. Tenia només 18 anys, quan a Carcassona va decidir ingressar per a cinc anys a la Legió Estrangera. Després de passar per Algèria, en aquell temps colònia francesa, i un cop començada la Segona Guerra Mundial, era un dels republicans espanyols que van decidir formar part de la Novena Companyia del Regiment de Marxa del Txad, una unitat d’infanteria mecanitzada integrada a la segona Divisió Blindada del general Philippe Leclerc, de l’exèrcit de la França Lliure. En concret, Cortés va ingressar a les Forces Franceses Lliures el 26 de juliol del 1943, un mes després d’enrolar-se com a voluntari amb el nom de Luis Gasco. El 3 d’agost ja era caporal… A més, també sabem que el tortosí va ser un dels dos soldats de La Nueve que van ser ferits pel foc dels alemanys, el mateix dia de l’alliberament de París.
Quan va ser ferit just el dia abans de la desfilada triomfal pels Camps Elisis, el tortosí només tenia 23 anys. La seua vida, així com la seua heroïcitat en la seua lluita contra el nazisme al costat dels seus companys de La Nueve, ben bé es mereixeria una bona novel·la, o una pel·lícula… En el moment del seu allistament, José Cortés o Julio Gasco Garcia va declarar que era pagès de professió. Però quan entrava a París ja tenia la graduació de sergent, assolida l’11 de gener del 1944. També sabem que va servir en el vehicle HT ‘Résistance’ nº 409012, que conduïa un murcià que es deia Manuel Albadalejo. Tots dos estaven presents en el moment de la revisió de tropes que va fer-se a Anglaterra el 15 de juny del 1944, dies després del desembarcament de Normandia. Per tant, Cortés apareix en una coneguda fotografia de grup, presa al Regne Unit.
El tortosí és el sisè comptant per l’esquerra de la filera inferior, tot i que en algun lloc hi apareix identificat incorrectament, com si fos l’alferes madrileny Moreno, un soldat que es deia Federico Moreno Buenaventura, i que era més gran, nascut el 1908. Es poden comparar amb les fotos de Cortés i de Moreno que apareixen al web Los de La Nueve, per constatar que molt possiblement han confòs l’un per l’altre. De fet, un dels usuaris del web Francaislibres.net també adverteix d’esta errada en la identificació de José Cortés-Julio Gasco Garcia, en esta coneguda imatge de La Nueve.
El desembarcament a França
Així, els republicans de La Nueve no van participar en el famós Dia D, el 6 de juny del 1944, a les platges de Normandia, però sí que van fer-ho altres espanyols en diverses unitats aliades. Els homes de La Nueve van quedar-se en terres britàniques fins que el 4 d’agost van desembarcar-los a la platja d’Utah (la Madelaine), al nord de la cala de Carentan. La Novena, dins de la Divisió Leclerc, es va enquadrar dins del Tercer Exèrcit nord-americà liderat pel famós general George Patton. Això sí, es diu que van fer-ho cantant la cançó de ‘La Cucaracha’, per criticar la lentitud del desembarcament.
Un cop a terra, els primers enfrontaments contra l’exèrcit alemany va tenir lloc en punts com ara Rennes, Le Mans, Château-Gontier i Alençon, amb un paper molt destacable al costat dels soldats nord-americans. Es diu que el primer mort en combat de la companyia va ser l’espanyol Andrés Garcia, el 7 d’agost. Cinc dies després, els aliats van quedar-se bocabadats davant l’experiència bèl·lica de La Nueve, quan els espanyols van capturar 129 presoners alemanys a la població d’Écouché. També està documentat que el 16 d’agost van ser atacats pels nazis, en una batalla molt cruenta en què va morir un català, el sergent Constant Pujol Araus, àlies Constant Nadal Artigas, per la ràfega d’una metralladora d’un oficial alemany. Els dies següents, el segon exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery va arribar a la zona i va llançar un contraatac contra els nazis, que va salvar els espanyols d’una massacre.
Mentrestant, i davant de la proximitat de les tropes aliades, la ciutat de París es va revoltar contra els alemanys el 20 d’agost de 1944. Així, el general Charles de Gaulle va insistir perquè les tropes de la França Lliure anessen a alliberar la capital francesa abans que la Wehrmacht decidís lluitar als carrers i destruís els ponts sobre el riu Sena, les xarxes d’aigua o els edificis públics, com ja havia ordenat Adolf Hitler. Els nord-americans, comandats per Dwight D. Eisenhower, preferien atacar massivament les tropes alemanyes concentrades al nord de París, i retardar la conquesta de la ciutat. Però De Gaulle va ordenar aprofitar la revolta de la Resistència Francesa, i per executar les ordres amb celeritat van escollir la Divisió Leclerc. Per això La Nueve, que era la unitat de reconeixement de la Divisió Leclerc, va ser la primera unitat aliada en entrar a la capital de França.
Tot es va precipitar la nit del 24 d’agost del 1944. El tinent valencià Amado Granell Mesado, nascut a Borriana, va rebre l’ordre del capità Leclerc de sortir a tota velocitat cap a París per obtenir informació. La Nueve va aconseguir endinsar-se pels carrers de París, i arribar fins a l’edifici de l’Ajuntament. De fet, Granell va ser el primer oficial de les forces franceses lliures que va entrar a París, on va ser rebut al consistori per Georges Bidault, el líder de la resistència, que ja s’havia instal·lat allà. El periòdic Libération del 25 d’agost de 1944 mostrava la foto del prefecte de París amb Granell, encara que el titular indicava erròniament que es tractava d’un capità francès inexistent, anomenat Bronne. Des del minut zero, la propaganda francesa no podia concebre que París fos alliberada per uns estrangers. De fet, ja no eren forasters del tot, ja que el mateix Cortés figura com a “naturalitzat francès” per decret del 14 d’agost del 1944. Siga com siga, durant dècades es va atribuir l’alliberament de París a soldats francesos.
La història diu que el primer vehicle blindat que va arribar a la plaça de l’Ajuntament de París era el ‘Guadalajara’. Altres blindats de La Nueve eren els ‘Madrid’, ‘Jarama’, ‘L’Ebre’, ‘Teruel’, ‘Guernica’, ‘Belchite’, ‘Brunete’ i ‘Don Quijote’. La majoria dels vehicles, com podem veure, amb noms al·lusius a batalles de la Guerra Civil espanyola. Per exemple, el blindat Ebro (apareix amb el nom castellanitzat en molts de llocs) estava comandat pel capità canari Hipólito Campos Delgado, i conduït pel valencià Manuel Bullosa Martínez, i ells són els que van fer els primers trets a París. Mentrestant, en les proximitats de l’Arc de Triomf patrullaven l’andalús Alfredo Piñeiro, que havia desertat de l’exèrcit franquista, i Francisco Izquierdo, que no hem trobat a les bases de dades. Quan una jove els va abraçar i va exclamar: “Ets el primer soldat francès a qui faig un petó!”, ells van respondre-li: “Som rojos espanyols”.
Com hem dit, Cortés va caure ferit el mateix 25 d’agost del 1944 a París, i traslladat el mateix dia al Batalló de Reforç número 2 (BR2). Hem vist que li van concedir una medalla, la prestigiosa Croix de Guerre, segons una ordre general del 16 de setembre del 1944, tot destacant que mereixia la condecoració perquè era un “líder de grup capaç, tranquil i enèrgic”, i que va ser ferit greument “quan sortia per reduir una resistència enemiga particularment perillosa”. En aquells dies en una hospital de París, el tortosí va conèixer Ivonne, una infermera voluntària de la Creu Roja. Van enamorar-se i van tenir una filla, Maria José Cortés, que (segons explicava a El País l’abril del 2017) no va sentir parlar de La Nueve fins el 1964, quan José i altres excombatents van reunir-se per commemorar l’alliberament de París. Maria José feia estes declaracions a Madrid, quan l’Ajuntament governat per Manuela Carmena va inaugurar el Jardí dels Combatents de La Nueve al distrito de Ciudad Lineal, només dos anys després que París posés també este nom a un jardí de la capital francesa.
En aquell moment, la filla de José Cortés ja tenia 71 anys i vivia a Fontainebleau. “Estos hombres lo habían pasado tan mal que nunca nos contaron nada, ni tampoco mi generación tuvo interés de preguntarles”, explicava aleshores a El País. Segons hem vist, el seu pare havia mort als 71 anys a la població francesa de Saint-Mandé, el 18 d’agost del 1992. No sabem què va fer a França tots aquells anys, ni per què no va tornar a Espanya un cop recuperada la democràcia. Què devia pensar, quan va acabar la guerra i els aliats no van ajudar-los a acabar amb el franquisme? La Segona Guerra Mundial havia acabat, oficialment, el 2 de setembre del 1945… El que sí que hem sabut és que el tortosí no va ser desmobilitzat fins al 22 de febrer del 1946, i que abans havia tornat a ser membre de La Nueve. Així, el BR2 s’havia dissolt el 10 de juliol del 1945, i Cortés s’havia reincorporat a la seua mítica companyia el 14 de setembre del 1945. També hem llegit que al Museu de la Platja d’Utah van dedicar-li una vitrina, on s’hi pot veure una llibreta del seu cap de grup, amb objectes personals i fotos de l’època de la seua etapa a Algèria. Potser a Tortosa, a les Terres de l’Ebre, també caldria fer-li algun tipus de reconeixement…
Tres propostes per saber més sobre La Nueve
Des de la seua creació durant l’estiu del 1943, uns 360 soldats de 14 nacionalitats van formar part de La Nueve, la companyia mecanitzada de l’exèrcit francès que va esdevenir l’avantguarda de l’alliberament de París. Com hem dit, 181 eren exiliats republicans espanyols, que ja havien combatut el feixisme durant la Guerra Civil, tot i que també hi havia migrants econòmics que havien arribat a França abans del conflicte. 80 anys després de la fundació de La Nueve, l’historiador Diego Gaspar Celaya, professor de la Universitat de Saragossa i expert en l’exili espanyol, ha impulsat un projecte amb el suport del Gobierno de Aragón, que s’ha traduït en la posada en funcionament del web Los de La Nueve.
Gaspar Celaya també és l’autor del llibre ‘Banda de cosacos. Historia y memoria de La Nueve y sus hombres’, entre d’altres treballs. Des del 2008, Gaspar ha dedicat els seus esforços a investigar en arxius francesos, realitzar diversos treballs i parlar amb els familiars dels membres de La Nueve, per recuperar la seua memòria i donar a conèixer els seus fets heroics. El web és un arxiu públic, accessible i col·laboratiu, amb dades i imatges sobre La Nueve, així com un cercador de combatents, on vam poder localitzar José Cortés, àlies Julio Gasco Garcia, gràcies al seu lloc de naixement. Era l’únic membre de La Nueve que havia nascut a Tortosa. En el següent reportatge, publicat pel diari El País, podem conèixer la feina de l’historiador aragonès.
En segon lloc, proposem la lectura d’un còmic. Es tracta de la novel·la gràfica ‘Los surcos del azar’, del valencià Paco Roca, publicada el 2013 per l’editorial Astiberri. A través dels records de Miguel Ruiz, un republicà espanyol exiliat a França, Roca reconstrueix perfectament la història de La Nueve, amb una llibre que va aconseguir el premi de millor obra nacional del Saló del Còmic de Barcelona, entre d’altres reconeixements. La primera versió del còmic només costa uns set euros en format digital, però recomanem l’edició ampliada que va aparèixer el 2019. El dibuixant va comptar-hi amb la col·laboració de l’hispanista nord-americà Robert Coale, qui també l’acompanyava en una xerrada a la Fundació Telefónica. A la versió ampliada hi ha 24 pàgines extres amb nous textos, esbossos, fotografies, noves pàgines dibuixades. i fins i tot la carta d’un dels seus protagonistes. El còmic de Paco Roca ens va fer interessar-nos per la història de La Nueve, però també per la resta de l’obra de l’autor valencià, sempre molt preocupat per la memòria. Així, fa uns mesos acaba de publicar ‘El abismo del olvido’ amb el periodista Rodrigo Terrassa. Per cert, un còmic que ara també s’ha editat en català: ‘L’abisme de l’oblit’ estarà disponible a partir del proper 29 d’agost. Aquí podeu veure una entrevista que van fer-li la gent de Tomos y Grapas, amb motiu de la publicació de la versió ampliada de ‘Los surcos del azar’, ara fa uns cinc anys.
Finalment, la nostra recomanació és una obra de ficció que està inspirada en la història de La Nueve. Es tracta del curtmetratge ‘La Nueve, héroes de la Novena Compañía’, dirigit el 2018 per Daniel Hernández Torrado. Però si us quedeu amb ganes de saber-ne més, aquí teniu una bola extra: també hi ha el documental francès titulat ‘La Nueve, los olvidados de la victoria’, d’Alberto Marquardt, produït el 2010 i que fa uns anys es va emetre per RTVE.
Fes el teu comentari