El col·legi Miquel Granell estava ubicat, des de feia anys, al recinte de les Escoles Nacionals, un edifici modernista situat al costat del parc municipal, construït a principis del segle XX (1917).
Aquest edifici es va quedar antiquat com a col·legi i, a més, es va destinar a Museu Arqueològic en una primera fase, per després evolucionar, al llarg dels anys, a Museu de les Terres de l’Ebre.
Amposta tenia un creixement d’una aula per any de nens en període d’escolarització. Les últimes construccions escolars es van fer l’any 1979, i la situació escolar, quant a capacitat, era preocupant. Per tant, feia falta un nou col·legi públic a l’àrea que cobrien les antigues escoles, tenint en compte també l’augment de població i la futura ampliació del sòl urbà de la zona de Valletes.
El col·legi Soriano Montagut, que en part substituïa les Escoles Nacionals, cobria els barris de les Quintanes i el Grau.
A la zona de Valletes, calia un nou col·legi públic per a aquella part del poble.
La solució fàcil i coherent era realitzar i desenvolupar el Pla Parcial del Barri de Valletes i, una vegada aprovat, desenvolupar el Pla Parcial, la reparcel·lació i després la urbanització corresponent. Als sòls destinats per a equipaments públics, que hi corresponguessin, s’hi havia d’edificar el nou col·legi. Aquest procés coherent i reglamentari representava esperar almenys quatre o cinc anys, amb molta sort, i les necessitats escolars no podien esperar aquest temps.
Havíem de trobar una solució més eficaç i ràpida. Vam estudiar quina era la millor ubicació per situar el col·legi, i la solució més lògica va ser situar-lo al límit del nucli urbà i del nou Pla Parcial. Ràpidament es va veure que havia de situar-se al carrer Sebastià Juan Arbó.
La solució era comprar la finca on volíem col·locar el nou col·legi, iniciar i accelerar els tràmits per a la seva construcció, i que l’Ajuntament, com a propietari de la finca, entrés en el procés de reparcel·lació com un propietari més. Així, es podrien utilitzar els solars que, després de la reparcel·lació, li corresponguessin per a la venda o per a permuta per adquirir altres solars per destinar a espais públics o de la zona esportiva.
Els 10.000 m² necessaris eren propietat de la família Adell (sogre del professor de l’institut, Josep Subirats). Fou una negociació molt fàcil, gràcies a la disposició immediata de la família Adell per col·laborar i facilitar la venda a l’Ajuntament. El preu, com era habitual, va ser estudiat i proposat per Paco Torres, aparellador municipal i coneixedor de la política de preus d’Amposta. La finca va ser adquirida per l’Ajuntament i ràpidament vam iniciar els tràmits per a la seva construcció.
El projecte va ser encarregat a Joan Curto i Agustí Pallejà, els dos arquitectes del poble.
Faltava el finançament del col·legi, que corresponia, per competències, a la Generalitat, que havia de pagar-lo. Però l’Administració catalana no tenia possibilitats de finançar l’edifici, i la solució per poder executar l’obra va ser que l’Ajuntament fes el finançament, i que la Generalitat retornés els diners en cinc anys. Era l’única manera de realitzar l’edificació, i així ho vam acordar i concretar a través d’un conveni. L’any 1986 es van començar les obres, i crec recordar que l’any 1987 es va posar en funcionament.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari