L’espanyolisme creix cada dia i només ens falta que el PSOE s’hagi apoderat dels principals poders de casa nostra, entre ells la Generalitat on tenim el govern que fa “la gara-gara” a la llengua pròpia per allò que ERC ha fet possible que entri al govern un president que no estima gens la nostra llengua, creant una conselleria que els farà veure que la defensa, mentre que el PP, per guanyar vots a Espanya, l’acusa de ser un president independentista. Resulta ser tan poc sobiranista el Sr. Illa que nomena de cap de comunicació del govern a la directora de “Crónica Global”, a Cristina Farrés, que de fa anys es manifesta contra tot allò que fa olor d’idiosincràsia catalana, alimentant l’anticatalanisme amb col·laboradors tan sectaris com Alejandro Tercero o Toni Bolaño. O sigui que PP i PSOE s’auto-alimenten, discutint sobre finançament singular i històries d’aquesta mena, quan saben que sempre ens han enganyat, enganyen i enganyaran Catalunya en tot moment. Uns i altres tot els va bé per actuar contra nosaltres posant-nos a l’objectiu continuat de les seves crítiques. Quin dia les teles i els diaris madrilenys no parlen del “fugitivo” Puigdemont i que els catalans no som solidaris amb Espanya i que “el independentismo lo quiero todo perjudicando al resto de las autonomies”? O sigui que el que han fet ells amb Catalunya des del moment que ens van fer espanyols per la força de les armes, d’on marxen els diners i no tornen, i les obres públiques pressupostades mai s’acaben, uns i altres, per guanyar vots a Espanya, s’acusen i a nosaltres es diuen el nom del porc.
Acusant-se mútuament augmenta cada dia la catalanofòbia per l’acció de perseguidors conjunts, col·laborant contra Catalunya. I atenció que no és el mateix perseguir que ser perseguits! Els perseguidors tenen la llei de la seva part malgrat ser aplicada segons les manipulacions de cada moment i els perseguits són els líders que demanen les llibertats de la seva pàtria i han de pagar amb l’exili olapresó. Perseguidors que ara es barallen entre ells com a gossos només pel poder de manar. Però les coses canvien quan els convé actuar contra nosaltres; fa poc temps el PP, l’adversari polític del PSOE, li va regalar l’alcaldia de Barcelona sense res a canvi. Espanya sempre, des del poder militar en temps de dictadures, el polític o el judicial, en temps de democràcies “sui generis”, empaita de la forma que sigui, qualsevol decisió nostra que no empalma amb les seves idees de la “Unidad Nacional”, naturalment imposada pels poders de cada moment. Segons ells som insolidaris i demanem la desigualtat. Però el curiós és que ens tenen lligats i ben lligats i perseguits quan ens queixem, i no ens deixen marxar d’Espanya. Si fóssim tan dolents i insolidaris ens haurien d’obrir la porta de “bat a bat” i despatxar-nos. Això mai! I per què? Som els que més produïm, paguem, no ens retornen elsdiners i de nosaltres en fan el que volen!
Fins i tot al president de València, el Sr. Mazon se li escapa que tots hem de parlar la mateixa llengua per enterrar definitivament la parla valenciana. Tot amb l’ajuda de Vox que el tenen al seu govern, quan es manifesta per “el finançament singular de Catalunya” perjudica a tots els espanyols. I quelcom semblant succeeix a les Balears amb el govern regits pels dos partits que també desitjarien que desaparegués per sempre la seva llengua pròpia. Sort en tenim que a Andorra, país independent d’Espanya i França, on la llengua oficial és el català, malgrat fer esforços pel seu manteniment, amb la gran migració estrangera que sofreixen, però la mantenen com a oficial.
El que persegueixen amb més intensitat els espanyols és la nostra llengua, la pròpia dels Països Catalans. Saben que és el senyal identificador més potent dels nostres pobles i per això igual el PSOE, com la resta d’espanyols que es qualifiquen com a constitucionalistes, pretenen anul·lar-la i imposar-nos la seva des de fa segles. Fins i tot, estant canviant alguns topònims que de fa 800 anys sempre s’han conegut de la mateixa manera i els castellanitzen amb ànims i voluntat de destruir. Volen desfer la unitat lingüística sense immutar-se i esperem que el PSOE no faci el mateix, si pot, a Catalunya, amb el govern d’Illa. Al Decret de Nova Planta del 1717 tractaven la destrucció de la nostra llengua “con desimulo”. Ara ja ho fan sense complexos! Fa uns dies llegia que un valencià dels que escriu en el “idioma del imperio” deia que la parla de València s’assembla més a l’aragonès antic, que al català. I també que la majoria dels pobladors valencians van arribar d’Aragó. Quanta ignorància i quin desig de destruir!
Vicent Sanchis, escriu que per Joan Fuster, els Països Catalans eren una nació però amb diferents característiques pròpies de cada territori. És que Andalusia no és Espanya com ho és Castella o Extremadura? Des de Madrid als Països Catalans ens volen fer espanyols sense entendre que fórem conquerits i ens volen assimilar, imposant la seva llengua i les seves costums per la força, amb aires colonialistes. Als territoris on ens parla català des de Salses a Guardamar, formem part de la mateixa nació mal que pesi al Sr. Illa, al PSOE i al PP. Som i serem, sempre catalans d’ascendència amb diferents característiques –valencians, balears o aragonesos- tant idiomàtiques com d’idiosincràsia.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari