La imatge és del 1982 i la seua autora és Colita, la gran fotògrafa de la Barcelona de finals del segle XX. Però esta fotografia, amb les cucaferes i els gegants Rubí, Rufo, Nabil i Zoraida, és de les festes de la Cinta de Tortosa. Està feta a la plaça de l’Ajuntament, encara amb grans banderes espanyoles a les balconades de les cases, i només amb alguna tímida senyera. També hi veiem la vella font monumental, sense aigua, i un senyal de la “zona azul”, que també ens explica per què hi ratlles blaves al paviment de la plaça. Hi ha un grup d’homes i joves al davant dels elements del seguici festiu, però sobretot ens crida l’atenció uns germans al costat de la cucafera menuda, amb la seua mare, molt possiblement perquè un altre familiar els està a punt de fer una foto. El que no sospiten és que també els està retratant una de les fotògrafes catalanes més reconegudes. Són dos xiquets del barri de Ferreries, els germans Àngel i Francesc Vilàs López. Un dels dos germans, Paco, té la nostra edat, i per tant en esta imatge tenia uns cinc anys. 42 anys després, els retrobem en esta imatge. Després de llegir la primera versió d’este article, i del gran ressò que ha tingut este diumenge de la Cinta, la família Vilàs López s’ha posat en contacte amb nosaltres i ens ha fet arribar una còpia digital de la foto que es van fer aquell dia.
És molt tradicional, a Tortosa, que els xiquets i xiquetes es facen retrats amb les cucaferes. Qui no en té alguna? Però esta fotografia es conserva, al costat d’altres instantànies de Colita fetes el mateix dia, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). La primera que vam veure va ser la següent imatge dels gegants sarrains, Nabil i Zoraida, al costat del Palau Oliver de Boteller, a punt de sortir en la desfilada. Colita contraposa l’alçada de la parella de gegants amb la xiqueta del vestit blau que enquadra a la part inferior esquerra de la imatge. També és interessant veure els vehicles estacionats a les voreres dels carrers estrets del nucli antic de Tortosa.
En la següent imatge, veiem uns homes preparant-se per portar els gegants i les gegantes. Estan just davant de l’antiga font gòtica, incrustada en una de les cantonades del Palau Oliver de Boteller. Tenint en compte la gran bandera espanyola foto de la plaça de l’Ajuntament, ens crida l’atenció la senyera penjant de la finestra. Era ja este edifici la seu del Departament de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre?
La fotografia que veiem a continuació ja és amb el seguici en marxa. Davant del gegant Nabil hi ha un home que toca el tabal, amb una faixa de color blau. Ens diuen que és Joan Arasa Salvadó, també capità dels manaies a la processó del Diumenge de Rams. Algú es mira l’escena des dels balcons del carrer Ciutat, i és mirant les lletres de la placa que ens adonem que la imatge està invertida.
És a dir, hauria de ser així… Els gegants no marxen, sinó que arriben pel carrer Ciutat fins al carrer Croera. També ens tornen a cridar l’atenció la gran quantitat de banderes espanyoles que hi ha als balcons i també als carrers, en aquella Tortosa del 1982, l’any del Mundial de Futbol i just un any després del cop d’estat d’Antonio Tejero. A Tortosa només feia tres anys que governava el convergent Vicent Beguer.
També es veuen moltes banderes espanyoles en la següent fotografia que mostra l’Àguila al final del carrer Montcada, abans d’arribar al carrer de l’Àngel. En este punt de la desfilada, els nanos acompanyen la figura més majestuosa del seguici. Hi ha molta gent al carrer, però també als balcons. Un home gran i seua dona es miren l’escena des d’un balcó on hi ha penjada la senyera. També hi ha una bandera catalana al carrer de l’Àngel, just davant del mirador de la façana de l’hotel Siboni, però també veiem una bandera espanyola en un balcó ple de gent, al mateix edifici.
L’Àguila també és la protagonista d’un altra fotografia, ja a la plaça de l’Ajuntament. El punt de vista de Colita és una altra vegada des de darrere d’este element del seguici, envoltat de nanos. Ens crida l’atenció veure l’Àguila, símbol de l’apòstol Sant Joan, al costat del capgròs del dimoni. L’edifici antic de la Telefònica, a la dreta de la imatge, sembla igual de vell i desaprofitat que ara…
Un altre nano del dimoni també és protagonista d’una altra imatge a la plaça de l’Ajuntament. Veiem els xiquets preparant-se per portar els capgrossos, al costat dels gegants Rufo i Rubí. Deu ser feta uns minuts després de la fotografia en què podíem veure els germans de Ferreries al costat de les cucaferes.
L’última de les imatges suposem que és del mateix dia, a les festes de la Cinta. Colita hi retrata el pas d’una banda amb uniformes militars per l’avinguda de la Generalitat, a l’altura del mercat municipal, anys abans de les obres de rehabilitació. Els soldats desfilen amb les espases en direcció al parc, per davant de la plaça de la Pau, mentre el sol ja s’amaga a l’altra banda del Port.
Això ens fa anar a cercar més informació en el programa de la Cinta del 1982, un any en què a les festes van haver-hi multitud d’actes militars. De fet, la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta va confiar-li l’estendard principal de la processó al tinent coronel Ramón de Ascanio Togores, que en aquell moment era cap d’estat major de l’Exèrcit de Terra, acompanyat com a borlistes del capità general de la IV Regió Militar, José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé, i de l’empresari tortosí José Celma Prieto, que aquells anys va intentar portar a Tortosa una acadèmia militar femenina. Tot seguit, va haver-hi una “retreta pels principals carrers de la ciutat”, amb acte final a la plaça de l’Ajuntament.
Una retreta militar és una festa nocturna en la què recorren els carrers tropes amb fanals, torxes i música. Segons el programa, que ens han ajudat a localitzar a la biblioteca Marcel·lí Domingo, aquí van participar-hi la banda de música de la Guàrdia Reial, la companyia de Fusellers del Regiment ‘España’, i la companyia de Granaders del Regiment Immemorial del Rei (“amb uniformes del 1782”, és a dir, de 200 anys abans), que són precisament els que apareixen a la fotografia de Colita. De fet, el tortosí Antonio Roca, el conegut retratista del Rastre, també té una fotografia del mateix dia, que després hem trobat al llibre de Marina Pallás, Quimo Panisello i Roc Salvadó.
Qui era Colita?
El mateix 1982, Colita va publicar dos de les seues obres més destacades, ‘Els cementiris de Barcelona’ i ‘L’Eixample de Barcelona’, este llibre al costat de la també coneguda fotògrafa Pilar Aymerich. Colita era el nom professional i artístic d’Isabel Steva i Hernández, nascuda el 1940. Va ser una figura destacada en l’àmbit del fotoperiodisme, associada sempre a l’escena de l’anomenada ‘Gauche Divine’, el moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, cineastes i altres professionals que començaven a perfilar-se com a referents culturals a finals de seixanta i principis dels setanta, a l’entorn de la discoteca Bocaccio de Barcelona. Colita publicava en revistes com Interviú, Fotogramas o Telexprés, tot i que també va capturar altres moments crucials de la història del país, en plena transició democràtica. En este vídeo podeu veure algunes de les seues imatges més conegudes.
Abans de morir el 31 de desembre del 2023, la fotògrafa havia venut o cedit el seu fons personal i professional a diverses institucions catalanes, i per això està repartit entre diverses institucions. En concret, el fons de Colita dipositat a l’AFB aplega una part de la seua obra fotogràfica des dels anys seixanta fins als noranta, amb imatges de personatges de la vida cultural i social, però també de l’evolució de l’arquitectura i de l’urbanisme de Barcelona. El fons conté una bona part de la producció de Colita sobre el món del flamenc; negatius en blanc i negre que representen el moviment de la Nova Cançó, però també fotografies en color que retraten festes populars d’arreu de Catalunya. I és aquí on tenen sentit les seues fotos sobre les festes de la Cinta.
Fes el teu comentari