Al novembre de 2018 vaig acceptar el repte que em va proposar el Ministeri de Transició Ecològica, encapçalat per la vicepresidenta Teresa Ribera, per dirigir la demarcació de Costes de Tarragona. Ho vaig fer pensant que la meua experiència professional de més de 30 anys, en gestió ambiental i agroalimentària a les Terres de l’Ebre, podria aportar un valor afegit en la lluita per la conservació del nostre litoral, especialment del delta de l’Ebre, en el convuls escenari actual de canvi climàtic. Ara, gairebé sis anys després, si faig una mirada a les actuacions fetes, puc afirmar que estic raonablement satisfet del punt en el que ens trobem.
Respecte al Delta, que va ser el motiu que em va fer decidir a implicar-me, hem executat per primera vegada moviments preventius d’arena per mitigar la regressió de la seua costa, que s’han demostrat eficaços i que han vingut per quedar-se. També per primera vegada, des del Ministeri, s’ha elaborat un pla de gestió de sediments fluvials que complementarà l’anterior. Entremig hem tingut un Glòria, un Filomena, un Isaak, un Nelson i els que vindran… Hem respost a tots ells amb agilitat, restablint la funcionalitat del litoral a les poques setmanes, no només al Delta, també al conjunt de la costa entre les Cases d’Alcanar i Cunit, conscients de la gran activitat humana i econòmica que s’ubica en aquesta estreta franja de 278 quilòmetres. Cal entendre els moviments d’arena en general, com a solucions conjunturals, no hi ha altra manera de conviure amb la boja meteorologia actual, a l’espera de les respostes estructurals i per sort al Delta i a la resta de la demarcació les tenim ben encarrilades.
El Pla de Protecció del Delta, que de facto ja s’està aplicant, marcarà el full de ruta de totes les actuacions a fer en els propers 25/30 anys. Però també tenim solucions estructurals plantejades en els propers mesos i anys, per altres punts fràgils de la nostra costa: demolicions, retranquejos i naturalitzacions de passeigs a la Pineda a Vilaseca, al Miracle a Tarragona, a l’Arenal a l’Ampolla, a la platja llarga de Roda de Berà, al passeig de Llevant de Salou o a Calafell. L’objectiu és adaptar-nos al canvi climàtic que ja tenim aquí, alliberant espai de platja i generant-ne de nova allà on sigui possible. O estabilitzant les platges amb obres modernes i sostenibles d’enginyeria marítima on siguin més complicades les solucions naturals, com a Altafulla o a la platja Llarga de Tarragona. Som una demarcació pionera en aquest sentit. Però també hem fet millores i actualitzacions d’infraestructures litorals quan ha estat compatible amb els anteriors criteris, com a Mont-roig.
Tot això està sent possible gràcies al lideratge de Teresa Ribera, que ha establert uns criteris clars de gestió i ha configurat uns equips de professionals solvents als que ha dotat de recursos per assolir els objectius. La ministra, i molt probablement propera comissaria de Medi Ambient de la Unió Europea, ha visitat en diverses ocasions el Delta i la resta de la demarcació en els darrers anys. Sempre que ha vingut, ho ha fet amb propostes sota el braç i amb diàleg i acords amb la Generalitat i els municipis afectats.
Ara començo un nou repte, el cinquè de la meua trajectòria professional, en el que m’incorporo al nou Govern de la Generalitat com a director general de Política Marítima i Pesca Sostenible. Un sector estratègic de la producció alimentària de casa nostra, que té plantejats importants reptes als que espero donar resposta amb diàleg permanent, gestió diària i establint complicitats amb totes les parts. Gràcies a tots/es els que heu participat d’una forma o altra durant aquest període en tenir una costa el més resilient possible: responsables municipals, personal de Costes, Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Generalitat i entitats ambientalistes. Això és i serà un treball col·lectiu.
*ANTONI ESPANYA és biòleg, cap de Costes de Tarragona (2018-2024) i director general de Política Marítima i Pesca Sostenible.
Fes el teu comentari