Espanya no estima Catalunya. Això ho sabem de fa segles i, també pel mateix, no entenen ni volen saber res de la nostra manera de ser i pensar. Saben que som diferents però no volen admetre-ho. Saben que som els que més produïm. I, sobretot, també saben que necessitem més finançament per atendre les nostres necessitats. Però no! Nosaltres hem de pagar, naturalment més que ningú i no tenim dret a queixar-nos. L’any 2014, el ministre Montoro, havia de revisar el finançament autonòmic. Han passat 10 deu anys sense que s’hagi arreglat i Catalunya segueix patint per manca de diners. L’estat es fa l’orni i aquí no passa res.
Per arribar a Barcelona des de les Terres de l’Ebre usant Rodalies, per cobrir els 180 quilòmetres que ens separen, necessitem dues hores i mitja. Per anar a treballar a qualsevol població del cinturó industrial barceloní, dia sí i l’altre també, s’hi arriba tard. I tot perquè durant anys no s’hi ha invertit el suficient per actualitzar els serveis. Carreteres… igual! La variant de Gandesa-Corbera d’Ebre es va aprovar el 1995 i han passat gairebé 30 anys i no s’hi ha pegat una paletada. Aquest estiu, les cues de cotxes i camions, que tots han de passar per la plaça de la Farola de Gandesa, cruïlla de camins del sud de Catalunya, eren quilomètriques. I, mentre, Catalunya es queda sense poder atendre les necessitats requerides i necessàries des de fa anys. Vet aquí la qüestió. I això succeeix amb sanitat, escoles, serveis socials… i ho paguem tots els ciutadans que hi vivim. Igual els que volem i entenem que la presa de pèl no pot continuar, com aquells que per la raó que sigui es queixen de la manca de serveis però creuen que algun dia es pot arreglar, com ara ho manifesta cínicament el president Illa.
I el problema real és que mai es pot solucionar. Catalunya és diferent d’Espanya. I malgrat que Franco va permetre que milers d’espanyols, que se’ls maltractava i no podien menjar a les regions on havien nascut, arribaren a casa nostra, trobaren treball, se’ls va tractar amb respecte i justícia, els hi parlàvem en castellà perquè ens entenguéssim, ara hi viuen dignament, considerats com una bons catalans. I vista la diferència de tracte molts dels seus fills són tan independentistes com els que més i assisteixen a les grans manifestacions. Entre ells alguns parlen el castellà però porten la bandera catalana al cor i són tant catalans com els que més. Franco pretenia espanyolitzar Catalunya però el tarannà català de donar treball i tractar-los respectuosament va transformar-los en tan catalans com els nascuts aquí.
Davant la necessitat, ERC ha imposat al PSOE un finançament singular, per votar la presidència de Salvador Illa, com també Junts ho té acordat amb els socialistes per donar suport a la presidència de Pedro Sánchez, amb les reunions que es mantenen amb mediació de personalitats estrangeres a Suïssa. Però el finançament que necessitem i que paguem, no ens els poden donar; els espanyols s’han aixecat tots a una contra Catalunya. Diuen que és un tracte preferencial pels independentistes! Tots hem ser iguals a Espanya!, manifesten. Però no volen adonar-se que a Madrid s’inverteix gairebé el doble del que es pressuposta als pressupostos generals de l’estat i a Barcelona molts cops no s’arriba al 50%. No veuen que a les seves regions s’han de pagar impostos i taxes autonòmiques que a Madrid no els cal pagar perquè disposen d’entrades suficients per altres conceptes com són la residència del funcionariat amb sous importants i per l’efecte capitalitat. La presidenta madrilenya, la senyora Ayuso, contínuament se’n fot dels catalans i ens insulta com a poble quan al metro de Madrid s’hi ha construït 190 quilòmetres en el mateix període que a Barcelona se n’han construït dotze i no funciona com cal. I també quan els catalans hem de pagar 18 impostos autonòmics que a Madrid no els cal pagar. I aplaudeix quan les empreses se’n van a la seva comunitat, catalanes i d’altres zones d’Espanya, per evitar pagar impostos que a casa seva no han de cotitzar.
I la demagògia dels espanyols contra Catalunya continua. Ara és el PP i quan ha convingut han estat els del PSOE. Tots ens miren recelosos i no ens estimen gens. Vosaltres a pagar i a callar!, diuen. I és el que fem. Són milers de milions d’euros que han marxat de Catalunya des del 1978 fins avui i mai no tornen. I quan ens queixem, ens persegueixen, diuen que actuem inconstitucionalment i ni tant sols deixen, amb la complaença de jutges d’alt nivell, aplicar lleis com la de l’amnistia aprovada per la majoria dels diputats d’Espanya. La llei i la seva Constitució, quan els convé, se la passen pel “folre olímpicament”. Primo de Rivera va destruir la Mancomunitat perquè, només amb els diners de les quatre diputacions, els catalans avançàvem a passos doblats als espanyols. Franco va fer un cop d’estat, amb milers i milers de morts als camps de batalla, per la seva acció antidemocràtica, i quan les dictadures s’han enterrat, ara tenim una sèrie de jutges d’elit que en nom de la Constitució fan el que volen i ni el president Puigdemont pot assistir al Parlament de Catalunya, a rebatre la proposta del PSOE d’elegir el president Illa. Uns jutges van fer envoltar al president de Catalunya, elegit democràticament i inhabilitat pel 155. El volien engabiar, empresonar i humiliar perquè el consideren un terrorista i un malversador. On s’ha vist que un referèndum on poden votar tot el poble amb llibertat, sigui il·legal? Pel referèndum que a països com Suïssa, un dels més democràtics del món es vota qualsevol petita cosa, a Espanya es persegueix i se’ls castiga.
Per tant, el problema del finançament, que és el que anàvem a parlar al títol de l’article, és insoluble. Al final serà un “café para todos” i a sobre als catalans se’ns tractarà d’insolidaris i de dolents. Això els permetrà perseguir els nostre líders, insultar-los, no finançar-nos, fer-nos parlar el castellà i si poden eliminar-lo a les escoles i universitats. Per tant, estimats lectors, com no ens estimen hem de manifestar la nostra voluntat de separar-nos d’aquesta Espanya que sempre va contra nosaltres. I si som tant dolents i tan insolidaris, per què no ens deixen marxar? No ens deixen perquè som els que més produïm i necessiten els nostres diners per fer gran Madrid i finançar les províncies que no els arriben cabals per superar-se emprant-los a la capital d’Espanya. L’Onze de Setembre és el moment adequat per dir-los que no ens agrada ser espanyols perquè ens tracten com si fóssim una colònia. Aquest dia hem d’omplir els carrers de Tortosa!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari