M’agrada pensar en els orígens de les paraules amb la figura d’un trencadís, com la construcció d’un marge: es van col·locant les pedres una a una, poc a poc, fins que es converteixen en un mur. Em pregunto: d’on han sortit les significacions? Com han evolucionat? En les solsides poden aparèixer nous significats, noves possibilitats.
El marge és rústic, té a veure amb la delimitació, amb la propietat i el conreu. Pensar en els màrgens des dels màrgens és una metàfora prometedora, una imatge potent que aporta perspectives generadores de maneres de pensar i maneres de fer alternatives. Las metàfores són necessàries, exigeixen la capacitat d’imaginar. Ens cal imaginar! No solucions, però sí respostes, propostes futures des del present que ens toca viure. Pensar noves relacions sense menystenir el bagatge cultural i vivencial del nostre passat.
Els màrgens tenen complexitat híbrida, són natura i cultura, matèria morta i matèria viva. Cal preguntar-nos què passa amb els màrgens que hem construït o hem heretat, si encara són vàlids o si cal desfer-los. Potser el que importa és això: pensar de quina manera podem tornar a re-construir el món amb les despulles del nostre món, esmicolat, fragmentat, fracturat… natura danyada, malferida, agonitzant.
Les frontisses són fràgils, a la vegada que ens donen l’oportunitat d’obrir i tancar, són una frontera oberta, un ocasió de fugida, un espai segur si caminem pels llindars, per les voreres, pels màrgens.
En aquest sentit hauríem de plantejar-nos el significat dels màrgens i les frontisses, no tant com a barreres que delimiten, sinó valorant la potencialitat d’obertura. Frontisses que no ofereixen únicament l’opció d’obrir i tancar, sinó que són reversibles, que presenten noves perspectives, la possibilitat d’anar una mica, o molt, en contra de l’immobilisme de formes de pensar i de fer arcaiques, imposades, totalitàries, que marquen i obliguen a romandre tancats dins de màrgens que ofeguen.
Altrament, la marginalitat té una connotació negativa, de separació, de distanciament, d’oposició a la norma, a l’ortodòxia, a la centralitat… Els màrgens estan a la perifèria, habitar els màrgens és cultivar l’excentricitat, ser rebel, heretge…
Això volem fer i ser una mica, o molt, com venim fent des de fa ja sis anys en la nostra trobada. Les Converses de Pensament Crític estan inspirades en la marginalitat dels discursos, en el sentit de trencar les barreres, les fronteres del pensament, del discurs normatiu.
Filosofem!!!
La Sénia serà el lloc on ens retrobarem novament a les darreries del mes de setembre per a pensar, seguir pensant en comunitat, dialògicament, pensar entre totes, amb totes i des de totes les vessants possibles, aquest cop les nostres reflexions giraran al voltant de les frontisses i els màrgens.
Ens aproparem al centre des dels màrgens a partir de diferents enfocaments, des de la poesia, la llengua, el feminisme, la bioètica, la geografia. Sacsejarem els màrgens per veure què passa, obrirem les frontisses per transgredir fronteres i mirar des de noves perspectives buscant nous horitzons, imaginant un món més vivible.
L’espai físic és tot un símbol, La Sénia un poble de cruïlla. Una cruïlla no és un marge, no barra el pas sinó que deixa l’espai per a fluir i fer noves descobertes, és lloc de pas de confluència de persones, idees, relacions, forces de diferents tarannàs, que ofereix l’oportunitat de trobades insospitades i fructíferes. Una cruïlla és la metamorfosi de la frontissa. Però els encontres necessiten gent, gent diversa que tingue curiositat i s’aprope a les VI Converses de Pensament Crític amb ganes de qüestionar-se el món convuls en què vivim, d’escoltar pensaments polièdrics, plurals, que ajuden a comprendre la complexitat dels temps actuals i seguir somiant i lluitant per la justícia global, encara que sigue una utopia.
El fet de pensar plegades en els problemes que ens afecten a totes és una acció política potent, com deia Hannah Arendt, només pel fet d’irrompre en l’esfera pública, per això us convoquem a totes i a tots a seguir pensant. Pensar és una exigència ètica que ens interpel·la i que no admet demora. Gaia ens necessita. Al món hi ha guerra… i fam, i…
Implosionarem el sentit i significat dels mots, pensant filosòficament, inquirint i reflexionant. Us invitem a totes a que el 28 de setembre pugeu a la Sénia i juntes pensem, re-pensem, des-pensem i tornem a pensar al voltant de les frontisses i els màrgens…
*JOANA SUBIRATS ÀLVAREZ és filòsofa.
Fes el teu comentari