L’Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta, amb el suport del Capitol de la Catedral, ha editat un vídeo enregistrat per primera vegada amb un dron dins de la Reial Capella de la Cinta a la Catedral de Santa Maria de Tortosa, una de les grans peces del barroc català que té el seu període de concepció i de construcció del 1621 al 1825. El vídeo, editat i realitzat pel tortosí Joan Carles Martí, mostra durant uns cinc minuts unes perspectives inèdites i espectaculars mai vistes de la capella pel que fa a elements arquitectònics i pictòrics. Les imatges van acompanyades de la peça musical Nostra Reina, d’Octavi Ruiz, interpretada per la Banda la Lira Ampostina.
La idea del projecte fou del confrare Tomàs Serrato, i com ell mateix explica, va sorgir per la inexistència d’un producte d’aquestes característiques, “amb Joan Carles Martí vam coincidir al Grup de Fotografia Menos Trece Grados y Medio, i sabia de les seves capacitats per dur a terme un treball així. Va estar rodant moltes hores per tenir un material suficient d’edició i de qualitat a través les possibilitats que dona un drom. S’ha pogut accedir a llocs impossibles on la vista humana no arriba. I ara està a l’abast de tothom”. Serrato també ha volgut destacar la bona predisposició dispensada en tot moment pel Capítol de la Catedral per poder dur a terme la gravació. José Francisco Capera, primer majordom de l’Arxiconfraria, creu que entre els objectius de l’entitat està poder donar a conèixer el patrimoni artístic que es té amb la Mare de Déu de la Cinta com a protagonista, “i les possibilitats que ens donen les noves tecnologies ens permet poder posar-lo a l’abast de tothom”.
A terres catalanes, la transcendència de l’arquitectura del barroc ha estat més bé escassa, i com recorda Josep Lluis Ginovart, Doctor en Arquitectura, en un dels seus treballs dedicats a la Reial Capella, “és per això que una peça així, dintre del seu període d’execució o més bé des de 1621 a 1997, període que comprèn de la seva concepció a l’última restauració, representa una fita important des del punt de vista historiogràfic”. Josep Lluis Ginovart creu que la construcció de la Reial Capella de la Cinta no va tenir durant la seva construcció un moment socioeconòmic massa favorable: “Al segle XVII, primer la Guerra dels Segadors en els setges de 1642 i l’entrada de les tropes franceses a la ciutat al 1648, entremig de les epidèmies de còlera morb, de pesta el 1650, i de llagosta a l’agricultura. Al segle XVIII, la guerra de Successió en el setge de la ciutat 1708, i quasi al final de construcció de la Capella, la Guerra de Francés, amb el bombardeig de 1810. Aquests són factors suficients per entendre que l’obra no trobaria el clima més adequat per desenvolupar-se, solament la voluntat de realitzar una gran obra, és la que ha pogut en el pas del temps realitzar-la”.
Fes el teu comentari