Centenars de persones clamen per la independència en la manifestació descentralitzada de Tortosa

Centenars de persones, unes 4.800 segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i unes 1.200 segons xifres de la Policia Local, han participat este dimecres a la tarda en la marxa independentista de la Diada a Tortosa. Ha sigut amb motiu de la manifestació descentralitzada que havien convocat l’ANC i altres independentistes, i que també ha tingut rèpliques a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. En el cas de les Terres de l’Ebre, també s’ha volgut posar l’accent en les amenaces sobre el riu i el Delta, la massificació de projectes energètics, i la diàspora juvenil. La marxa ha sortit de la plaça del Bimil·lenari i ha recorregut l’avinguda de la Generalitat fins arribar al parc municipal Teodor González, on han tingut lloc els parlaments.

L’independentisme treu 73.500 persones al carrer

L’independentisme ha tret aquest dimecres 73.500 persones al carrer a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. En concret, a les 60.000 persones que segons la Guàrdia Urbana s’han mobilitzat a Barcelona cal sumar-hi les 6.500 que ho han fet a Girona -xifra de la Policia Municipal-, les 2.800 de Tarragona, les 3.000 de Lleida i les 1.200 de Tortosa, també segons les respectives guàrdies urbanes i Policia Local. A Barcelona, en els discursos del final de la mobilització, les entitats independentistes han lamentat la divisió dels partits sobiranistes i han demanat al moviment que torni al carrer i que deixi de “llepar-se les ferides”.

Anunci

A Barcelona el manifest conjunt ha estat llegit per Lluís Llach (ANC), Xavier Antich (Òmnium), Jordi Gaseni (AMI), Teresa Vallverdú (CxRep), Núria Ferrandis (La Intersindical), David Minoves (CIEMEN) i Sònia Pascual (CDR). En el parlament consensuat, les organitzacions han enviat també un avís al “govern espanyolista” de Salvador Illa: “Ni estem pacificats ni ens han pacificat”. En l’acte a la capital, dedicat a la crisi d’habitatge, també ha participat una activista de la PAH, que ha denunciat la situació.

La mobilització ha transcorregut sense incidents entre crits d’independència i moltes referències al nou escenari polític, amb el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. “Qui avala el 155 no es mereix ser el nostre president”, resava una gran pancarta just al darrere de la capçalera. Entre els manifestants, molts han fet notar a l’ACN el “desencís” que viu l’independentisme per la “desunió” dels partits. Vingudes des de Balaguer, una mare i una filla resumien: “Els polítics han tirat cadascun cap a un camí diferent i la gent està desmotivada, però esperem retrobar el camí”.

Sobre la xifra d’assistents facilitada per la Guàrdia Urbana, les entitats convocants lamenten que segueix “la tònica d’altres anys i està molt per sota de la realitat”. En tot cas han opinat que la participació ha estat “positiva i satisfactòria” i han considerat que “arreu del país, més persones han sortit als carrers que els anys anteriors”. Tampoc obliden que hi ha hagut “centenars de petites concentracions i mobilitzacions per la independència arreu del país”.  

Per tot plegat han celebrat la “implicació i participació” de la societat civil per “deixar clar” que l’independentisme és “l’únic projecte de futur per a un país més just políticament i social”.

Girona

A Girona, unes 6.500 persones, segons la Policia Municipal, han participat a l’acte unitari de la Diada al crit “d’independència”. La concentració ha instat a tornar a “teixir complicitats” per “fer-nos forts i valents de nou” i s’ha centrat en denunciar els greuges de “l’espoli” en sanitat a Catalunya. Per fer-ho, han comptat amb els discursos del metge i secretari nacional de l’ANC, Albert Vendrell, i l’exconsellera de Salut, Marina Geli, que s’ha endut xiulets i crits d’una part dels assistents.

Lleida

En el cas de Lleida, unes 3.000 persones segons la Guàrdia Urbana -fins a 8.000 segons l’organització- s’han manifestat pel futur de la pagesia i la independència. La defensa del sector primari era l’eix temàtic de la convocatòria liderada per l’ANC a la capital de Ponent amb l’objectiu de situar-lo com una estructura d’estat. Ho han fet després de les mobilitzacions multitudinàries de la pagesia aquest 2024. La manifestació ha arrencat a l’avinguda de Catalunya i ha finalitzat a l’encreuament de Rovira Roure amb Passeig de Ronda on s’ha fet l’acte polític. L’ANC ha valorat positivament la convocatòria que ha comptat amb representants d’entitats sobiranistes i partit.

Tarragona

Pel que fa a Tarragona, la manifestació de les entitats independentistes ha congregat unes 2.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, que han omplert la Rambla de la ciutat. Els manifestants han arrencat al passeig de les Palmeres i han marxat fins al Monument dels Herois del 1811, on s’han fet els parlaments. Els independentistes han cridat consignes a favor de la independència, en record de l’1 d’Octubre i en contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui han titllat de “botifler”. Els organitzadors han exigit que es reverteixi la desinversió del govern espanyol per millorar les infraestructures i el servei ferroviari, que consideren “deficient”.

Dotze anys de mobilitzacions independentistes

L’independentisme ha capitalitzat les grans manifestacions de la Diada de Catalunya des de l’any 2012. Aquell any la mobilització va ser convocada per primer cop per una recent nascuda Assemblea Nacional Catalana (ANC) i per Òmnium Cultural, conjuntament, i va reunir un milió i mig de persones als carrers de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, sota el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. L’any següent la mobilització es va estendre al llarg del país amb l’anomenada ‘Via Catalana’, amb 1,6 milions de participants (mig milió dels quals a Barcelona, segons el Departament d’Interior). El 2014 marca el zenit de les manifestacions per la Diada amb la xifra rècord d’1,8 milions de participants, sempre segons la Guàrdia Urbana.

L’any 2020 la pandèmia va reduir les possibilitats de mobilització i la convocatòria de l’ANC va consistir en un centenar llarg d’actes amb aforaments molt controlats i reduïts que van sumar prop de 60.000 persones arreu del país, segons els comptes de l’entitat. Els anys següents la xifra ha remuntat però sense tornar mai a apropar-se als anys àlgids del procés: 108.000 persones l’any 2021, 150.000 el 2022 i 115.000 l’any passat. // Via ACN i Canal 21 Ebre.