Setembre és el temps d’inici de curs, una oportunitat de començar de zero encara que l’alumnat pugui arrossegar problemes de cursos anteriors. A Amposta, seguint la metàfora anterior, un problema que no només arrosseguem de cursos anteriors, sinó que es va fent més gran a mesura que passa el temps, és el deteriorament de l’espai públic. El deteriorament no és només material, per falta de manteniment i de neteja, sinó també deteriorament de la convivència per augment de l’incivisme (soroll, infraccions de trànsit, ocupacions…) i la delinqüència, tot i la voluntat del govern municipal d’amagar la realitat i criminalitzar l’oposició per denunciar-ho.
Un exemple recent, la passada Festa Major, quan els aldarulls i la inseguretat a la zona jove i als seus voltants foren la tònica habitual totes les nits, amb algun ferit de consideració i algunes destrosses importants. Cal tolerància zero amb l’incivisme i la delinqüència, perquè a mesura que l’espai públic es va deteriorant, Amposta va perdent qualitat de vida. Per exemple, a les persones amb mobilitat reduïda cada cop se’ls fa més difícil moure’s a causa del creixent incivisme dels vehicles i per les barreres arquitectòniques, com als nous aparcaments de l’avinguda Catalunya, negant-los l’accés a l’espai públic.
Una altra causa del deteriorament de l’espai públic és la falta d’inversió. El govern municipal redacta molts projectes, però a la realitat les inversions són escasses. Sense subvenció d’altres administracions pràcticament no es fan obres, per tant el nivell d’inversió és molt baix. La política d’inversió mínima és clarament insuficient i la conseqüència és que la degradació avança molt més ràpid que les accions per revertir-la i l’estat general de l’espai públic es va deteriorant ràpidament. Això només es podrà revertir amb un esforç inversor elevat durant molts anys per capgirar la situació actual, perquè si no es fa periòdicament un manteniment adequat arriba un moment en què la situació es desborda, i llavors el cost econòmic d’una actuació es multiplica i esdevé astronòmic.
En resum, obres se’n fan menys, es fan a mitges o s’eternitzen. Un exemple és la substitució de l’enllumenat, lenta i quedant moltes per substituir. No es va fer seguint un pla per optimitzar el consum, per veure si hi havia zones massa il·luminades o poc il·luminades; en la majoria dels casos es van limitar a substituir els punts de llum existents i prou. I ara que la majoria ha estat substituïda, resulta paradoxal les apagades contínues que es repeteixen a moltes zones, augmentant la sensació d’inseguretat i impunitat a l’espai públic. No només la comparació és desoladora respecte anteriors governs de CiU, sinó també, ara que a Marfanta publiquen una sèrie d’articles recordant-ho, amb l’obra de govern que va fer el PSC els quatre anys que va estar al govern municipal.
L’altre problema és la deixadesa generalitzada i falta de manteniment de l’espai públic, que n’accelera la seva degradació. Es fa un manteniment mínim, i les poques obres noves que es fan al cap d’un temps es degraden per falta de manteniment, com la celòquia del castell (a la foto), que ja fa més de dos anys que ha perdut la bandera de l’orde de l’Hospital, i és un punt de concentració d’incivisme que n’accelera el seu deteriorament. Sembla com si només importés la inauguració i el manteniment fos indiferent.
I l’últim, el més preocupant, el contracte de neteja i jardineria per valor d’un milió d’euros anual que des de fa anys majoritàriament s’incompleix, com ja veu molta gent, amb l’absoluta passivitat al respecte del govern municipal, i en conseqüència brutícia per tot arreu, no només provocada per l’incivisme de la gent, sinó també fang, fulles…, i l’estat d’abandonament de les zones verdes. Amposta els darrers anys ha perdut arbres, tan necessaris en els temps que vivim d’augment de temperatures, no només pels que talen, sinó pels que es planten o es trasplanten i moren per falta de manteniment.
Amposta té un greu problema de deixadesa de funcions que fa que la ciutat vagi a la deriva. Amb el mínim esforç possible actual no és suficient. Es necessita un cop de timó en la gestió de l’espai públic, sinó cada cop serà una ciutat més irreconeixible per als qui hi hem nascut i els qui la coneixen de sempre. Entre tots els que ens importa el seu futur hem d’aturar i capgirar aquesta deriva, abans no sigui massa tard.
*JESÚS COLOMÉ és tècnic de l’administració i secretari d’organització i comunicació de Junts per Amposta.
Fes el teu comentari