La periodista i escriptora Laia Viñas (Xerta, 1997) ha publicat ‘Aquí baix’ (L’Altra Editorial), la seva segona novel·la ambientada a la Ruta del Bakalao. La història se centra en un grup d’amics que contempla la festa com una alternativa a una vida grisa i convencional i que viu una etapa molt concreta de la joventut que es comença a esgotar amb l’arribada de certes responsabilitats pròpies de la vida adulta. En una entrevista a l’ACN, l’autora explica que va optar per una temàtica “poc tractada”, tot i la singularitat del moviment que la va protagonitzar. En aquest sentit, deixa clar que volia parlar de la “festa” però també de la posterior “decadència” a través d’un relat “totalment fictici”.
Després de publicar ‘Les Closques’ (L’Altra, 2021) guardonat amb el Premi Documenta, Viñas estrena un nou llibre que no té res a veure amb el primer. Es tracta d”Aquí baix’, una novel·la que parla d’amor i d’amistat. Aquesta està ambientada a l’Ebre i al País Valencià, i segueix uns protagonistes que participen en la Ruta del Bakalao. “Crec que narrativament és un tema potentíssim”, reconeix l’autora, “va ser un fet interessant i també inesperat, una ruta molt massificada que es va convertir en un moviment contracultural d’allò més important”.
A la novel·la, Viñas se centra en la vida d’un grup d’amics i retrata com aquest aprofita la proximitat del País Valencià per passar un cap de setmana llarg en aquesta trobada. Entre els escenaris, l’escriptora descriu discoteques, polígons industrials i també aparcaments amb desenes i desenes de cotxes. En aquestes ubicacions no podia faltar la música, ni tampoc les drogues, de les quals parla molt obertament. “Van ser un factor important i també tenen part de la culpa que es demonitzés la ruta”, concreta.
“Sempre he escoltat històries de què es feia o es deixava de fer i si bé he fet una recerca, d’altres aspectes els he imaginat”, reconeix, “al final sortir de festa és sortir de festa i crec que tampoc es fa ara d’una forma molt diferent de la de fa trenta o quaranta anys”. Més enllà de la festa, Viñas també volia retratar la “decrepitud” posterior que anava acompanyat d’una tornada a casa que precedia un dia a dia ben diferent. “Escrivint sobre això em sentia una mica representada perquè penses que la vida serà d’una manera i després t’aixeques, no té res a veure, i et pots sentir una mica oprimit per la pressió social”, afegeix Viñas.
Per això el llibre també aborda altres aspectes més propis de la quotidianitat com les feina precària, els dubtes, la incertesa, la vida en un poble, el dol, la maternitat o l’amor, entre d’altres. Que els personatges d”Aquí baix’ tinguin la necessitat d’estar tres dies seguits de festa respon al fet que “alguna cosa no els acaba d’agradar i necessiten fugir”. “Estan en un moment en què comencen a passar coses, han de decidir la vida que volen tenir, comencen a perdre gent, tot això en un moment en què estan units, però que no sempre serà així”, afegeix.
Pel que fa a les ubicacions, la trama passa en un poble fictici de l’Ebre, amb la caracterització pròpia d’un municipi de la zona, però amb mar. Respecte a la part de la festa, al País Valencià, Viñas explica que no va incorporar llocs concrets per tenir més “llibertat”. “No és un llibre sobre la ruta, sinó sobre gent que la feia”, assenyala, “si ressona una mica als que l’hagin fet, perfecte”.
Una portada molt especial
La fotografia que corona la portada de la novel·la mostra una parella de joves vestits amb la roba de l’època davant de diversos vehicles, amb unes palmeres al fons. Es tracta dels pares de l’autora, que tal com explica vivien la festa d’una forma molt desacomplexada. “Si bé no eren molt assidus a València, sí que hi havia baixat alguna vegada”, relata, “els agradava sortir de festa i a casa sempre ho hem viscut d’una forma molt positiva, positiva i alegre”.
Per Viñas això també li va obrir la porta a poder-se acostar a la història que ha acabat explicant “sense els prejudicis” que a vegades apareixen al parlar de la Ruta del Bakalao. “El fet de sortir no només et permet escapar de la rutina, sinó també passar-ho bé amb els amics, conèixer gent i fer comunitat”, defensa. El que reconeix que li sobta més, però, és el fet de pensar que abans es feia sense tecnologia. “Sorties de casa un divendres i no tornaves fins a l’endemà, o el dilluns”, recorda, “podies contactar amb els de casa, però ningú sabia on estaves, ara si estan preocupats t’envien un missatge o et truquen directament”.
Fes el teu comentari