SOC de les Terres de l’Ebre i em vaig manifestar a Tortosa acompanyant més de 4.000 persones arribades dels diferents pobles de les quatre comarques. Recordo anys enrere els milers i milers de manifestants que ens reuníem a les carreteres i a les places de Barcelona i dels nostres entorns. Per aquells temps, allí hi estàvem gairebé tots, excepte quatre nostàlgics del franquisme que malgrat la misèria i la repressió de la dictadura, enyoraven “tiempos pasados” o alguns indiferents “tant me’n fotistes” en un sentit o altre. Aquest 11 de setembre, a la capital de l’Ebre, només ens vam reunir quatre mil i escaig. Només… que no és broma! A casa se’n van quedar un bon grapat, a la meva i a la dels altres; “estem decebuts”, diuen! “Si els que ens representen es barallen entre ells, per què nosaltres hem de fer la seva feina?” I vet aquí la contradicció; és únicament el poble que amb la seva força pot aconseguir els objectius de la sobirania, però els polítics han de fer la seva, treballant units seguit la voluntat popular!
SÍ, NOSALTRES, aquests 4.000 i escaig, estem tant o més cansats que els que es van quedar a casa. Però hem acudit i hem anat al mateix ritme els 4.000, sense sortir-nos-en ni un mil·límetre de la ratlla. També ens sentim decebuts i enrabiats que els nostres representants vagin a la seva i obeeixin ordres que estan ben allunyades de les del poble que representen, i dels objectius que volem. Demanem unitat, marxar tots a una i al marge de dretes i esquerres i de les ideologies partidistes, i que tots plegats a l’uníson plantéssim cara a un estat que, de fa segles, és hostil amb Catalunya.
DES D’ESPANYA sempre ens han vist diferents i ens han volgut reciclar, imposant-nos la llengua i les seves lleis i han tingut l’habilitat de separar-nos per la força de les armes en alguns moments, o per altres procediments, perquè disposen del poder econòmic, militar, judicial i polític. En dictadura ens reprimien i en democràcia també; de forma diferent, però també. I tenen l’habilitat de fer-nos enfrontar quan difamen els nostres líders i les nostres institucions. Ens hi fan participar i hem picat la ratera que ens han parat! Va ser ben significativa la premonició del ministre Margallo quan unes setmanes abans del referèndum va avisar que a Catalunya passaria alguna cosa grossa que desmuntaria el que la Generalitat estava preparant. I així, la premonició es va produir, cometent els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils, que havien de desviar l’atenció de Catalunya, d’Espanya i del món, provocant morts en ple agost a casa nostra. I paradoxalment, mai s’ha pogut arribar a saber la veritat amagada per la policia i pels jutjats. Ni tant sols sabem si l’imam de Ripoll està viu o mort, i el que sí sabem és que era confident de la policia i, malgrat tot, es va produir la mort d’innocents.
I SABEM que havent fracassat amb un intent, com també van fracassar en trobar les urnes, van muntar desesperats un 155 per destruir les institucions catalanes. El president es va haver d’exiliar per no ser empresonat com si es tractés d’un delinqüent i, malgrat l’amnistia, uns jutges determinats no l’han deixat tornar al Parlament a exercir com a cap de l’oposició, amb el suport de milers de votants. Pitjor va succeir al president Companys, amb el colpista general Franco. Ara, per la força dels jutges, tenim un president de la Generalitat socialista que va ajudar el 155, que manifesta la voluntat de retornar la pau, demanant que Catalunya només sigui una, ben colonitzada, erosionada i amb l’intent clar de la seva destrucció com a Nació. I mentre uns es passegen pel carrer amb tota impunitat, altres són perseguits com a terroristes i ni amb “operacions gàbia” no els poden detenir. Quanta immoralitat i cinisme regna per les Espanyes quan el rei emèrit, posat a dit pel dictador, munta una fundació per repartir entre la família els mils de milions acumulats durant el seu regnat per no pagar impostos i es persegueix el president Puigdemont per malversació sense haver-se posat ni un cèntim a la butxaca! Malauradament, això és Espanya!
ESTÀVEM gairebé 5.000 manifestant-nos a Tortosa. Però al cor dels catalans érem tants com ens vam manifestar deu anys abans. Sabem que ens tracten com una colònia. I això ens encén els ànims quan Espanya, emparant-se amb la Constitució que ells molts cops no compleixen i, en canvi, reprimeixen, empresonen, inhabiliten i multen. I igual el PP com el PSOE. Ara uns fan de bons i conciliadors i els altres de dolents, però al fons tots dos són iguals i quan els convé s’alien contra Catalunya amb l’excusa de la seva sagrada Constitució. I a la fi uns enganyen a la descarada i els altres ens titllen d’insolidaris. Tots marxen contra Catalunya, que això els va bé per guanyar vots a Espanya!
PER AQUEST motiu, milions de catalans s’han quedat a casa sense manifestar-se, però el ferment sobiranista resta present en les seves consciències. Saben i el poble sap que només nosaltres podem aconseguir fer rectificar aquesta Espanya que sempre ens va en contra; ens tenen molta por i se senten cofois quan en veuen dividits. Per això demanem unitat. No pot ser que Junts vagi per un costat, ERC vagi per un altre i la CUP per raons ideològiques empati amb 3.201 militants, uns a favor i els altres en contra. Així mai aconseguirem la nostra llibertat com a poble ni retornarem els ànim defallits a milers de catalans que la desitgen, però estan emprenyats en veure que cadascun dels nostres polítics defensen les seves posicions i s’obliden de la vertadera raó; treballar per Catalunya i la llibertat nacional.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari