“Sempre recordo el mateix, un quilòmetre de carretera pot esperar, però una prestació social no. No vol dir que la carretera no sigui prioritària, vol dir que l’atenció a les persones ho és encara més. Les persones, primer. Aquest lema que tenim a la Diputació de Tarragona és molt més que una frase bonica, és la constatació d’una certesa: les persones, primer.
En el cas dels nostres conservatoris, a més, ens plau saber que estem col·laborant al sosteniment de la cultura. I en aquests temps que corren, sotmesos com estem a la immediatesa….
Perquè la força de la demarcació de Tarragona és també el talent cultural i la creativitat dels nostres joves.”
Aquestes són les paraules que pronunciava l’ara delegat del Govern quan era diputat delegat de Gestió de Persones i Talent a la Diputació de Tarragona.
Ara tenim la sort de tindre’l de delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Dic la sort perquè som afortunats de tindre al capdavant del poder polític territorial un home sensible a la Cultura, “rara avis” dins el món de la política.
A més, tal com molt bé diu en una altra entrevista parlant d’ell mateix: ”Coneixeu el meu recorregut com alcalde i ja abans, i les persones no canviem de lloc: i jo ho tinc molt clar.”
Benvolgut Joan, ets persona volguda per la teva integritat i contundència en la gestió tens al teu davant un repte dels que t’agraden resoldre a tu. Aquestes terres, sempre al sud, en tots els sentits, estan molt mancades de sensibilitat vers les persones que pacientment les habitem.
Si t’enumero els temes a resoldre, segurament m’equivocaré en les prioritats, tal com dius a l’entrevista. Serveis públics bàsics d’educació i salut, el nostre estimat riu, el transport públic en general. i més especialment, el tren. Esperem l’empenta definitiva per recobrar el projecte d’hospital avortat amb el canvi de Govern del 2010 i molt més.
Però hi ha quelcom del que no se’n parla i es vital pel territori; fa poc vas escriure l’article al que dalt faig referència de la teva tasca a la Diputació i esmentaves la Jove Orquestra, com fruit de la tasca pedagògica dels Conservatoris,.És ben cert que és un projecte del que ens sentim orgullosos, com orgullosos estàvem a les Terres de l’Ebre amb el projecte d’orquestra simfònica que va funcionar uns anys, em refereixo a l’OSTE, que va ser la prova de la capacitat d’aquest territori d’aglutinar un potencial artístic-musical d’una indiscutible qualitat; i és que en aquestes terres del sud hi ha quelcom especial que fa que sobresurti gran quantitat i qualitat d’artistes, sobretot músics. Tan es així que l’ ESMUC utilitzarà l’espai del Conservatori de Tortosa, per realitzar aquí part del doble grau de superior de vent, metall i magisteri perquè és en aquest territori on es genera aquesta abundància i qualitat de professionals.
El Conservatori de Tortosa es fa menut, i a més no té un lloc digne on presentar les audicions dels seus components. No passa el mateix amb la resta de conservatoris de la província. Potser caldria unir esforços entre administracions per a donar una resposta coherent al problema.
Perquè la cultura és identitat i es l’únic camí que ens pot conduir a la Pau. Defineix tant l’ànima de les persones, com la trama identitària i civilitzadora de la que en formen part. I una societat sense cultura és una societat òrfena, sense empremta humanista. Per això, ara més que mai és necessari lluitar —també políticament— per mantenir viva la poesia, la literatura , la música i totes les arts que es generen a les nostres comarques.
La capital de la Vegueria necessita poder posar de manifest tot el potencial artístic que conté, i es per això que en el seu dia va nàixer la Plataforma per un Auditori de Referència a les Terres de l’Ebre.
Aquest equipament, que sens dubte acabarem tenint, per l’evidència de la seva necessitat, és l’eina que ha de rellançar el potencial artístic musical que tenen aquestes terres.
Des de la Plataforma et demanem que ho posis a la teva agenda d’actuació en lloc preferent. Si algú ho comença, algú altre ho acabarà, però creiem que és un acte de justícia per al territori.
No pot ser que la creixent proliferació d’artistes de tota mena, especialment músics, quan tenen cert nivell hagin de buscar-se la vida, com tots ben bé sabem, fora d’aquí. I el públic melòman de les nostres Terres hagi d’anar-se’n fora per gaudir de bones audicions.
*JOAQUIM ROCHET SABATÉ i JORDI BONILLA MARTÍ són membres de la Plataforma per un Auditori de Referència a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari