1/ A Montcada i Reixac van per 182 persones mortes en atropellaments als
passos a nivell del municipi. Algú podria pensar que la via hi és des de
1856 i que potser 1,08 difunts l’any és assumible. Però no fotem. Que
l’estadística és terrible. Potser enlloc del món hi ha res que s’hi
assembli.
2/ Hi ha dades més esfereïdores. La primera, que ara hi ha moltes més
víctimes (fins a 20 en 8 anys, a 2,5 víctimes anuals) que quan els trens
es movien a vapor. Bàsicament perquè passen més ràpid: alguns combois a
120 qulòmetres per hora pel mig d’una ciutat ben poblada i amb vies
obertes. La segona, que la immensa majoria d’atropellaments es
produeixen en un tram de 400 metres en ple cor urbà.
3/ Les barreres estan baixades el 65% del temps, més de sis minuts la
major part de les vegades, per la combinatòria de trens en els dos
sentits i amb serveis intercalats de rodalies i de mitja distància. Això
en un eix ciutadà ple de comerços i amb un CAP i diverses escoles, pels
quals no hi ha habitant del municipi que no hi passi 10 vegades al dia
pel capbaix. D’acord que hi ha persones que es posen en risc creuant
quan no toca. Però permeteu-nos afegir un “però” amb lletres ben
grosses.
4/ I, si us plau, el preu de soterrar les vies, 540 milions d’euros, és
el de menys. El país està en deute amb Montcada i Reixac. I no per la
seva circumstància local. El municipi és una mena de nus ferroviari al
servei de mitja Catalunya, pel qual està pagant un preu altíssim.
5/ El salari del jugador del Celta Hugo Mallo és de 2,1 milions d’euros
anuals. Quin efecte “correctiu” pot tenir en la seva conducta i la seva
actitud envers les dones, una multa de 6.000 euros i una indemnització
de 1.000? Estem parlant del sou de 1,2 dies. I aquest encara cobra poc.
6/ La verema torna a tocar fons. Tot i les pluges d’enguany, la sequera
ha fet que la producció de raïm caigui un 40%. I el sector víncola
reclama un rec d’emergència per evitar el mal major de la mort de
vinyes. Cada any se n’estan perdent un 10% i, en no res, això no hi
haurà qui ho aguanti. Certament, les vinyes mortes poden replantar-se.
Però trigaran a donar producció… I, entre unes i altres coses, d’ara i
a futur, potser cal fer números, que igual surt a compte fer alguna obra
d’urgència.
7/ Menys raïm vol dir menys vi i menys cava. En teoria, això significa
que els preus d’aquests productes podrien pujar. El problema és que les
regles capitalistes no sempre funcionen com se suposa que són. Un
possible augment de preu per al consumidor final no vol dir que el pagés
es guanyi millor la vida. I si s’hi arriba, no serà en la mateixa
proporció.
8/ 1.627 docents catalans han agafat la baixa coincidint amb l’inici del
curs. Són el 2% del total. Podrien fer-se comentaris maliciosos, tot i
no ser una tragèda numèricament proporcional. Però segur que tota i
cadascuna de les baixes estaran més que justificades. Desitgem-los una
ràpida recuperació.
9/ Alguns canvis en l’estadística d’accidents de trànsit poden
sorprendre, però hi ha un punt enganyós. Els morts han baixat un 11%,
però els ferits greus han pujat un 38%. Això darrer s’explica perquè hi
ha hagut un accident d’autobús, responsable de la major part de
l’increment de ferits greus.
10/ En qualsevol estadística és necessària informació complementària com
aquesta, perquè fins i tot les xifres pures i dures requereixen matisos
que fan al cas. Un exemple? Quan l’extrema dreta diu que el 50%
d’interns a les presons catalanes són estrangers. Se’ls oblida de dir
que això és així entre els presos preventius. Segurament per allò del
risc de fuga, a més que els pugui ser més difícil constituir una fiança.
En els presos ja sentenciats, els estrangers són el 20%, xifra més
propera, tot i que superior, al seu pes demogràfic.
11/ El català està en clar retrocés, i de forma greu. Ara, la demanda
als cursos que ofereix l’Administració desborda l’oferta. I ja no són
els funcionaris interins que volen estabilitzar la feina, fet que a
aquestes altures està més que superat. Hi ha molts immigrants que volen
aprendre català i no tenen forma. Ni els horaris, ni la pròpia
inscripció, col·lapsada, són adients. Algú s’ho hauria de fer mirar.
12/ Hezbollah s’havia passat a tecnologies anacròniques com els busques
o els walkie-talkies, per evitar que els detectessin, Curiós, per cert,
que artefactes analògics siguin més segurs que els seus equivalents
digitals. Algú dubta, però, qui hi està al darrere? I no és només pels
factors qualitatius implicats. El propi volum, quantitatiu per
definició, indica per on van els trets. Només amb els recursos d’un
Estat es fa tanta feina.
Fes el teu comentari