L’any 1988, amb la nova organització comarcal a Catalunya1, cal una seu per al nou Consell Comarcal del Baix Ebre. El seu president, Marià Curto2, compra el Convent de les Oblates de Tortosa per 38 milions de pessetes (228.380 euros). La resta de l’extensa finca la compra un constructor per a fer la nova Residencial Oblates.
Monges al Consell Comarcal? Sí. Oblates? Sí, Oblata vol dir una persona que s’ofereix a la vida religiosa. Parlo de les monges de l’Instituto de Religiosas Oblatas del Santísimo Redentor que estaven a l’antic convent i asil que allí hi havia. He fet una petita recerca i ara us ho explico.
El 1880 s’inaugura l’Asilo del Santo Ángel a un hort a Sant Llàtzer, que cedeix Teodosia Grau y Huguet. Ella serà la primera Superiora de les Oblates Redemptoristes a la ciutat. La finca té sis hectàrees, està envoltada per un mur i hi ha una casa de dos pisos amb una capella “interina”. Mossèn Sol i Mossèn Enric d’Ossó —fundadors dels Josepets i de les Teresianes— donen suport a la iniciativa i també ho fa l’oligarquia de la ciutat: el bisbe Aznar, Joan Delsors, Marquesa de la Roca, Clara, Consuelo i Pilar Tallada, Dolores Córdoba, Diego de León…
Aquesta congregació ha estat fundada el 1870 a Cienpozuelos (Madrid) pel bisbe Josep Maria Benito Serra3 i una antiga institutriu de la Casa Reial: Antonia Maria de Oviedo y Schöntal4, que serà la primera Superiora General. La seva missió és treballar amb dones en situació marginal o que vulguin abandonar la prostitució. Són les arrepentides. Tal com diu el llenguatge de l’època, es vol reeducar a mujeres extraviadas.
El 1882 ja hi ha deu asils: Vitòria, València, Saragossa, Santander, Tortosa, Múrcia, Alaquàs, Benicàssim, Valladolid i Tarragona. A Tortosa, el 1885 hi ha 30 dones acollides i es posa la primera pedra de l’edifici del nou Asil —l’actual edifici del Consell Comarcal— amb l’assistència del propi fundador de la Congregació.
El projecte original és fer un gran edifici en forma de U, amb tres ales en què al mig hi haurà l’església. Mai és farà completament. Quedarà tal com avui el coneixem des de 1926, en forma de L. El 1897 s’acaba l’església, obra de Joan Abril i Guanyabens5.
L’asil de Tortosa rep donatius i subvencions de la pròpia Família Reial, del Gobierno Civil, la Diputació, l’Ajuntament, el Bisbat, particulars, campanyes de diaris… També rep donacions curioses, com un harmònium6 del Bisbat de Vic o d’altres com són els coloms del Parc Municipal o de la Societat de Caçadors. També la companyia del ferrocarril Norte —la de Tortosa— ofereix a les religioses de tot l’Estat els bitllets de tren a meitat de preu.
Les joves extraviades poden ingressar de forma voluntària, o ser portades per la família o també per ordre de les autoritats que compten amb la col·laboració d’algunes entitats creades sota el paraigües del Ministerio de Gracia y Justicia. Una d’aquestes entitats és el Patronato Real para la represión de la trata de blancas7, que té una Delegació a Tortosa a principis del segle XX.
El Patronato intervé amb joves procedents “de la casa de unos amancebados”, o de “casas públicas”, o “de sus indignas madres” o de “personas peligrosas”. Les destinarà a les Cases de Maternitat, a les de Misericòrdia, o a “servir en casa de confianza”. També les retorna als seus pares o… les ingressa als asils de les Oblates. Aquest Patronato Real serà reformat en diverses ocasions (1904 i 1909) i a la segona República s’anomenarà “Patronato de Protección a la Mujer”.
El Real Patronato de principis de segle XX descriu a les seves memòries anuals les joves acollides: “todas, sin distinción, pertenecen a las clases más pobres de la sociedad, donde las necesidades y la falta de principios religiosos corren parejas…”. La delegació tortosina del Patronato Real compta amb persones benestants de la ciutat, com Maria Josefa de Suelves, Antonia de Wenetz, Agustina Pujol de Delsors, etc.
Una altra entitat que aporta joves als asils de les Oblates és l’Asociación Central de Padres de Família contra la Inmoralidad. La presideix ni més ni menys que el polèmic Marqués de Comillas8, reconegut esclavista. Aquesta entitat intervé en “casas de sodomía” o denuncia obres de teatre, publicacions i periòdics, confisca llibres pornogràfics i recull “mujeres públicas”.
El 1900, les Oblates ja han fundat 18 asils a tot l’Estat i l’asil de Tortosa, des de la seva apertura, ha atès 345 joves i el 1910 compta amb 60 internes, que no és poca cosa. El canonge Matamoros és el capellà.
S’insisteix molt dient que “los Asilos dirigidos por las Oblatas no son correccionales sino Asilos para mujeres arrepentidas y las puertas se abren desde el momento en que algunas quieren marcharse…“. Però allò ben cert és que, quan alguna interna ha escapat, la guàrdia municipal de la ciutat la busca i la detè.
El 1927 es ven una porció de l’hort per a construir una casa9 pel capellà vora el Barranc de la Llet, i alhora s’inicia el procés de Beatificació de la fundadora Antonia Maria de Oviedo y Schöntal (Maria Antonia de la Misericòrdia és el nom religiós), que mai es resoldrà.
El 1930 a Tortosa ja han passat 516 joves des de la seva fundació cinquanta anys abans i les Oblates estan plenament integrades a la ciutat, ben relacionades amb l’oligarquia tortosina. Per exemple, acompanyen la comitiva fúnebre de Cinta Nolla, mare de l’alcalde Joaquín Bau10. La Congregació ja té 25 asils i ha obert un altre a Mèxic.
A la Guerra Civil (1936) el convent és incautat, les religioses han de fugir. Fa anys que s’estudia la instal·lació a Tortosa d’un Centre Antileprós i la Generalitat pensa en l’edifici de les Oblates. Hi ha una forta oposició popular i finalment s’instal·la una Llar d’Infants Municipal amb un mestre i una mestra.
Quan acaba la guerra, les dones empresonades per les tropes feixistes a Tortosa són portades a la presó de Pilats de Tarragona i poc després —al juny de 1939— són traslladades a l’Asilo del Espirítu Santo de les Oblates d’aquella ciutat. El nou règim ha derogat fa poc la reforma republicana de la Directora General de Presons —Victoria Kent— que apartava les religioses del mon carcelari. El 1941 ja les porten a Barcelona i tinc entès que el convent de Tarragona torna a la seva “normalitat” i suposo que el de Tortosa també. Les presoneres supervivents de Tarragona conten anys després la duresa d’algunes monges: intents de donar fills en adopció, prohibir contacte físic de mares i fills, amenaces de mort, maltractaments, etc…
L’Estat crea el 1941 el nou Patronato de Protección de la Mujer y el Menor (vigent fins l’any 1984) amb un llarg historial de repressió i sotmetiment de les joves rebeldes, segons la moral de l’època. Les Oblates del Santíssim Redemptor, les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, les Trinitàries, les Terciaries Caputxines de la Sagrada Família, les filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul, les Esclaves de la Verge Dolorosa, etc. col·laboren amb la reeducació de les joves i la tasca de totes aquestes ordres religioses és molt criticada actualment: tant per la seva col·laboració amb el règim com per la seva concepció ideològica sobre la dona.
Passen els anys, la societat tortosina canvia a pas de tortuga amb les ferides de la guerra encara visibles als seus carrers. Les Oblates el 1952 venen una porció de terreny al Bisbat per a fer l’església del barri vora el barranc, que s’inaugura el 1962. El 1973 el Convent és únicament un centre vocacional, residència de joves aspirants. Es forma una tuna que participa de la vida social tortosina; a vegades l’Orfeó Tortosí actua al convent; la ciutat promou recaptacions de donatius per adquirir un televisor; es crea un equip de bàsquet femení (amb el nom de la fundadora: Oviedo Schöntal), algunes internes estudien a l’Institut Joaquín Bau (actual Institut Dertosa)…
El 1980 la Congregació compta amb 42 cases arreu l’Estat i dos noviciats; a América del Sud te trenta cinc cases i quatre noviciats, a Roma cinc cases més. A Tortosa hi ha 69 aspirantes i les Oblates celebren el seu centenari a la ciutat. El 1987 tanquen portes a Tortosa i marxen a Saragossa. Han estat 187 anys a la ciutat.
Les Oblates de Tortosa, un altre univers perdut. Avui, els seus fundadors donen nom a alguns carrers de les unifamiliars del costat i la seu del Consell Comarcal és el seu record, amb una església neogòtica que és una Sala de Plens i un asil que mai es va acabar completament.
Tractant tot aquest tema he sentit una gran empatia i tristesa per totes aquelles joves.
*FERNANDO JAIME SOLER.
*Agraïments:
Joan Ramirez, Miquel Castelló, Carlos Adam, Olga Pardo, Maribel Belmonte.
*Notes:
- Amb la Llei 6/1987 de 4 d’abril d’organització comarcal de Catalunya s’introdueix una important innovació a l’Administració local catalana per institucionalitzar una entitat territorial dotada d’autonomia i personalitat jurídica.
- Marià Curto i Forés (1949) economista i polític tortosí que va ser President del Consell Comarcal del Baix Ebre, alcalde, diputat provincial i senador.
- Josep Maria Benito Serra (1810-1886): monjo, missioner i Bisbe de Perth (Austràlia), amb títol de Bisbe de Daulia. Fundador el 1864 de l’Asilo Nuestra Señora del Consuelo i cofundador el 1870 amb Maria Antònia de Oviedo de l’Instituto de Religiosas Oblatas del Santísimo Redentor a Cienpozuelos (Madrid).
- Antonia Maria de Oviedo y Schöntal (1822-1898). Amb el nom de Mare Antònia de la Misericòrdia és cofundadora el 1870 amb el bisbe Josep Maria Benito Serra de l’Instituto de Religiosas Oblatas del Santísimo Redentor a Cienpozuelos (Madrid).
- Joan Abril i Guanyabens (1852-1939) arquitecte municipal de Tortosa (1882-1901) i arquitecte del Bisbat de Tortosa: Treballs per la Catedral i el Palau Episcopal, Campanar de Xerta, Convent de les Mínimes de Móra d’Ebre, Temple de la Reparació i nou Temple del Roser a Tortosa.
- L’harmònium és un instrument de vent similar a l’orgue, accionat per unes manxes i un teclat. Patental a París el 1840 va ser molt utilitzat als temples religiosos per la seva mida i preu, menors que un orgue.
- Creació del Patronato Real para la represión de la trata de blancas a la Gaceta de Madrid de 13/07/1902 número 194.
- Antoni Victor López (1817-1883), Marquès de Comillas. Empresari, banquer i polític que va intervindre en la creació de bancs, companyies ferroviàries i negocis a Cuba i Filipines. Relacionat amb el tràfic d’esclaus, el 2018 a Barcelona es va enretirar la seva estàtua a la plaça que portava el seu nom.
- Aquesta casa va patir importants danys als aiguats de 1994, pel desbordament del Barranc de la Llet. Va ser enderrocada poc després. Es trobava on actualment hi ha la Residència L’Onada.
- Joaquim Bau Nolla (1897-1973), empresari i polític tortosí. Alcalde de Tortosa (1925-1929). Membre de la Junta Técnica a Burgos el 1936. Procurador a les Cortes (1958-1971). President del Consejo de Estado i vicepresident del Consejo del Reino (1965-1973).
*Bibliografia:
Miquel Martorell Garau (2003). Aportacions a la història de la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre. Escola Taller Ebre Jove-CCBE.
Faustino Forés Codorniu (2016). Pas a pas pel Barri de Sant Llàtzer-1: història, personatges, ensenyança, esport, associacionisme. AAVV Sant Llàtzer.
Josep Subirats Piñana. Pilar Poy Franco (2006). Les Oblates 1939-1941. Presó de dones de Tarragona. Cossetània Edicions.
Diaris (1880 a 1987): Correo de Tortosa, Diario de Tortosa, Ebre Informes, El Estandarte Católico, El Pueblo, Heraldo de Tortosa, La Verdad Semanario, La Voz del Bajo Ebro, La Voz del Progreso, Los Debates.
Fes el teu comentari