Lo proppassat dijous 26 de setembre es va celebrar el ple extraordinari de la ciutat de Tortosa on es va aprovar la formació de la mancomunitat entre les tres poblacions portuàries d’Alfara de Carles, Roquetes i Tortosa gràcies als vots favorables del govern de la ciutat amb el molt honorable Alcalde Sr. Jordi Jordan i el suport extern de la CUP. Incomprensiblement, Junts per Tortosa es va abstindre. Celebrem esta iniciativa, que de ben segur portarà inversions i millores al nostre Port de Tortosa-Beseit.
Diem que “torna” la mancomunitat perquè no es la primera vegada que estes tres poblacions es mancomunen per a unir esforços per la millora del Port. Així, pese a qui pese, hem de posar lo retrovisor:
Lo cim de Caro, és terme municipal de Roquetes, és el més alt dels Ports Tortosa-Beseit (Lo Port), com li diem aquí, i també, és el sostre de tota la província de Tarragona, ja que en el seu punt més elevat té una alçada de 1.447 metres, sent les seues coordenades: 40o48´12´´N. 0o20’ 37”E. Tot i que pertany a Roquetes, per a arribar-hi s’ha de passar per dos municipis més, la població del Port d’Alfara de Carles i la capital del Baix Ebre, Tortosa, molt lligada de sempre a estos dos municipis.
Los tortosins, tortosines, roquetencs, i roqueteres, sempre hem tingut molt present lo “Port”. Contínuament alcem la vista per contemplar-lo: La cara de la Reina, les espectaculars postes del sol amagant-se per la muntanya, lo caragol il·luminat de nit per los cotxes que pugen i baixen… Si el “Port” està emblanquinat, és perquè ha nevat, si fa vent, ho sabem per la cella del Port, quan corre la veu de que ja hi ha rovellons, (com passa ara mateix) no s’hi cap, i per la nit, l’estel de la llumeta del centre emissor de televisió forma part de l’estelada del firmament i punt de referència del cim de Mont-Caro, just on està el monument-capella de la Verge de la Cinta. Erigit el 1956 va fer que s’obrís pas des de la cresta de la sendera del Vicari fins al cim: uns 500 metres, gràcies a la creació d’un Patronat del Port mancomunat i promogut per la UEC de Tortosa fundada el 1954 i de la que va ser un dels socis fundadors lo meu benvolgut i plorat amic i mentor Joan Beltran i Cavaller que va col·laborar amb el pròleg en la meua biografia de Francesc Mestre i Noè el 2016.
Gràcies a la ferma implicació de forma mancomunada d’estes tres poblacions: Alfara de Carles, Roquetes i Tortosa, lo dia 8 de juliol de 1971 a les 13:30 hores s’inaugurà l’emissora de televisió situada al cim de Caro al costat mateix de la imatge Verge de la Cinta. Va beneir les instal·lacions Mossèn Josep Mª Ribes Herrero. La predisposició de les tres poblacions va aconseguir esta gran fita, que va donar tan bona cobertura de televisió a moltes de les poblacions ebrenques que fins allavons no els arribava o era molt deficitària. La prova està en que a l’acte d’inauguració hi eren, com no podia ser d’altra manera los tres alcaldes, per Tortosa: Felipe Tallada de Esteve, per Roquetes: Angel Poy Royo i per Alfara de Carles: José Puvill Sansano.
Amb anterioritat la força d’esta mancomunitat va fer que ja el 1968 es redactés un projecte per canviar el traçat de l’antic camí del Caragol que pujava fins al Mascà i que era perillós i tortuós. Així es reuniren els alcaldes d’Alfara, Roquetes i Tortosa per donar suport a esta iniciativa com també ho van fer al 1982 quan definitivament lo camí del Caragol es va enquitranar i es va transformar en un còmode passeig. Fins est any, lo camí era de terra i pedregós lo que feia que les pluges i la neu desfessen lo camí cada dos per tres. Ja ho sabia prou bé el meu sogre, Lluís Mestre i Rexach, promotor indispensable del senyal de televisió a les Terres de l’Ebre que va haver de patir durant 11 anys esta terrible pujada al cim de Caro, cada vegada que hi havia una averia.
Que l’antiquíssima població de la Vila de Carles sempre ha estat molt lligada a Tortosa es demostra ja en los antics “Col·loquis de la Ciutat de Tortosa” de Despuig a l’ocupar-se de les fustes, herbes i minerals i de les claríssimes aigües que brollen del cor de les muntanyes de Carles. Després degut a la pesta, uns pocs supervivents van fundar la població d’Alfara, molt lligada però a l’antiga Vila ja abandonada.
Lo Toscà pertany al terme municipal d’Alfara de Carles. Està situat a la vessant de la serralada portuària. Una vall llarga i estreta, envoltada de pins i carrasques, enfosqueixen les vessants de la muntanya, que es torna més angosta a mesura que el terreny davalla fins a la garriga. Des dels Ullals, on brolla l’aigua fresca i cristal·lina, baixen devessalls d’aigua, que anguilegen morrejant contra les pedres arrapades de l’heurera. Qui no es pot enamorar d’este espectacle de la natura! Tots los ebrencs i ebrenques ho sabem prou bé.
Alfara de Carles, al no ser una població gran, ha patit històricament falta d’inversions. Així no va ser fins al començament dels anys 70 que es va electrificar degudament. Poc després aconsegueix l’asfaltat i la línia elèctrica des del mateix poble d’Alfara fins al Castell de Carles (pel Toscà). Situat als Ports de Tortosa-Beseit, del Toscà parteixen tota una xarxia de senderes que porten al Mascà i naturalment des d’allí al cim de Caro.
Això farà possible que poc després los tres alcaldes es posen d’acord per aconseguir que FECSA pugue portar la línia d’alta tensió des del Toscà, passant pel Mascà fins a l’emissora de televisió a Caro, el 1971. Finalment, la línia d’alta tensió que pujarà fins a Caro, pujarà pel “tubo” des del darrere del Restaurant de l’Esquirol, també conegut com el “de José”, justament pel lloc on, en anterioritat, hi havia els grups electrògens que donaven subministrament al repetidor.
Posem, pos, lo retrovisor ben ajustat i mirem endavant a la carretera, valorant l’esforç d’estes tres poblacions. Per seguir donant-mos alegries en lo camí que mos conduirà a millorar i salvaguardar este patrimoni natural dels Ports que tenim tots i totes ben a dins dels nostres cors.
*NÚRIA MENASANCH I MARTÍ és psicòloga, escriptora i biògrafa de Francesc Mestre i Noè.
Fes el teu comentari