“La funció més que un acte de beneficència fou de suport polític a la monarquia i evidenciava la necessitat dels organitzadors de resistir-se als canvis amb actes folklòrics per mantenir la població sotmesa a l’obscurantisme i reduïda a la passivitat” (A cavall de la utopia, Puig, 2001). No, no és l’any 1920, però seria qüestió de substituir alguna paraula per una altra i este text podria exemplificar perfectament lo caciquisme i la manera de funcionar avui dia, encara, a les nostres terres.
Escric això quan queda res per començar les Quinquennals al poble, estes que fa 80 anys que se celebren i los orígens de les quals també se’n va parlar aquí. Passejant pel poble estos dies tinc la mateixa sensació que abans d’eleccions: voreres que s’arreglen, parets que es pinten, arbres que es tallen i forats que es tapen. Plans de neteja especials que no haurien de ser especials, sinó que haurien de ser mensuals. Pareix que lo món s’acabe i no és poca la gent que diu: «Haurien de ser Quinquennals cada any!» Realment no. Lo que hauria de ser és que la planificació fos bona durant tot l’any. Que les coses se facen així, depressa i corrents, també té un impacte econòmic, perquè coses que podrien ser planificades en temps i fetes per treballadors municipals, s’han de subcontractar a empreses externes, i això vol dir que mos costen més diners.
No vénen eleccions, però vénen Quinquennals, que suposo que per al govern vindrà a ser lo mateix. Una mudada diferent per a cada dia i molta bateria al mòbil per a poder sortir a totes les fotos. Les festes populars tal com les tenim enteses aquí són un aparador en lo qual los polítics volen lluir-se, utilitzar la via folklòrica una vegada més per a assegurar-se uns quants vots. Deixar clar qui té lo poder. Que durant tot l’any lo poble està brut? És igual. Que cada vegada los treballadors estan més cremats? És igual. Que les instal·lacions i los serveis públics no es cuiden? És igual. ¿Per què volem tot això si enguany tindrem 4 setmanes de xampany i pastes?
Si els interpel·les et donaran sempre los mateixos motius: que si los aiguats, que si la gent, que si les places i que si mil arguments tècnics en els quals et perdràs tu i ells mateixos. Fa anys que estem acostumats a molt de victimisme per part del govern i ara també, per algun motiu obscur, se dediquen a alliçonar a la població a base de posts d’instagram sobre els comportaments cívics per a cuidar l’espai. M’agradaria recordar-los-hi que la cura de l’espai públic es comença donant exemple i sent coherent. Per exemple, l’altre dia l’alcalde d’Alcanar va fer 200 quilòmetres per a portar-li un cartell de Quinquennals i fer-se la foto amb lo director de TV3, la cadena pública del país. Mentrestant, lo nostre butlletí i la nostra ràdio municipal, los únics mitjans públics que mos queden, deixats morir per deixadesa institucional. ¿Veieu la perversió de la paradoxa?
Vivim de cara a la galeria. L’expressió que més ha sonat en los últims dies és «que no ho arreglarem això per a Quinquennals?» o, sense anar més lluny, los casencs estan farts de sentir allò de «ara que ve l’estiu, podem arreglar les Cases». Hauríem de canviar ja esta manera de pensar i lo govern ho hauria de promoure. L’espai i els carrers els vivim cada dia i no hauria de ser una prioritat la bona impressió que donessem als que vénen de fora. No és una competició amb Ulldecona o Morella. És irrellevant. Allò que jo vull és que ens arreglen lo poble, encara que no siguen Quinquennals.
*MARTA SANS és regidora de la CUP d’Alcanar.
Fes el teu comentari