El passat divendres 27 de setembre es van realitzar un parell de visites guiades a l’interior de l’edifici modernista del Palau Climent amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Turisme, que va comptar amb prop d’una vuitantena d’assistents havent exhaurit totes les entrades disponibles. Era el primer cop que aquest emblemàtic edifici del carrer Montcada 32 obria les seves portes a la ciutadania, després d’haver estat durant molts anys la seu de diversos organismes oficials; el darrer d’ells, la seu de la Diputació de Tarragona a les Terres de l’Ebre.
Ara bé, la Diputació decidí abandonar aquest edifici al setembre de l’any passat, després que hi hagués un despreniment d’un fals sostre arran de la caiguda d’uns 50 centímetres d’un revoltó d’una de les sales com a conseqüència dels aiguats. Al seu informe, com ja vam explicar, concloïen que l’edifici presentava “dèficits estructurals” i, per això, es van traslladar, de mica en mica, a la seva nova seu del Palau Montagut. No obstant això, les reformes que s’han estat fent els darrers mesos per adequar els desperfectes causats la marxa de la Diputació dels despatxos, per part dels propietaris del Palau, han demostrat que està en perfecte estat per tornar a rebre visites.
La visita va anar a càrrec de mi mateixa, la periodista Irene López, i de l’arquitecte i membre de la junta de la demarcació del COAC a les Terres de l’Ebre, Toni López. L’obertura d’aquest edifici arriba quatre anys després de la primera prova pilot de vistes guiades a l’interior de la Casa Brunet, actual seu de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. L’èxit assolit fins ara amb aquella ruta ha fet anar el departament de turisme una passa més enllà amb la reobertura d’un nou edifici modernista.
La ruta començà explicant la història de l’edifici, encarregat al mestre d’obres municipal, Josep Mª Vaquer i Urquizú, per part del llavors propietari, el farmacèutic dels cèlebres reconstituents d’Hipofosfits Salut, Ricard Climent Ferré, que tenia el seu laboratori farmacèutic als baixos de l’edifici i que comercialitzà aquest producte fins al 1944, quan els laboratoris es traslladaren a Madrid. De fet, el xarop va ser elaborat per Josep Climent Vilà i la patent de la marca va ser explotada per Manuel Climent Ferrer i Pedro Grego, de Casa Grego, d’un inici, fins que al 1909, amb la mort de Manuel, el seu germà Ricard n’hereta la firma i la gerència. Com a detall especial pensat per a l’ocasió, es van disposar una sèrie de cartells publicitaris del xarop de l’època, impresos en gran format, al voltant de la terrassa enjardinada.
Així doncs, a continuació es van visitar els baixos de la casa a on, a banda del laboratori farmacèutic, acolliren altres establiments locals com la impremta Peri, la Tabacalera S.A., també coneguda popularment com La Subalterna de Tortosa, i la Funerària La Tortosina, entre d’altres.
Allà, però, s’ha descobert recentment l’existència de dues pilastres que tenen una base i un capitell llis, mentre que al fust s’hi observen les restes d’unes pintures policromades similars a unes sanefes. Molt possiblement, eren unes antigues columnes d’un pati del segle XVI, ja que són gairebé idèntiques a les antigues columnes de la galeria porticada del pati, actualment ja desaparegut, del Palau Oliver de Boteller. Una troballa històrica, ja que no se n’han conservat més d’aquella època i perquè, a més, ens referma la teoria que apunta que els antics fonaments del Palau Climent pertanyien a algun dels palaus nobles del segle XVI ubicats al C/ Montcada. A més, també es conserva un arc de mig punt de pedra dovellada que s’ha mantingut intacte després de les rehabilitacions de l’edifici.
Al primer pis, la planta noble de la casa, hi abunden les pintures murals elaborades amb les tècniques del tremp de cola i la pintura a l’oli per totes les parets i sostres. A banda, dels luxosos paviments hidràulics, tots ells diferents i algun idèntic als de la Casa Grego, amb motius geomètrics i de vegetació.
Hi destaquen també les motllures de guix centrals dels sostres de les sales des d’on, en alguns casos, hi pengen les làmpades en forma de canelobres i de bronze.
L’estança més curiosa potser és la que era el dormitori del senyor Climent —tot i que originàriament, segons una descedent de la família, hauria sigut un menjador—, en la qual encara s’hi conserva una pica raconera de marbre blanc en forma de pentàgon, amb un parell de fulles esculpides per ser emprades com a saboneres i amb una aixeta d’obturador de disc de bronze. El suport que sosté la pica a l’arrimador perimetral de fusta, encara conservat a tota la sala, és de ferro forjat amb treball de coup de fouet. A la part superior hi ha dos grans miralls i un tovalloler metàl·lic, similar al que també es conserva a la Casa Llorca del C/ Cervantes.
Un edifici molt ric pictòricament que juga amb uns acabats inspirats amb alguns dels materials nobles mitjançant l’ús dels artificis pictòrics que els imiten als sòcols de les parets, al pujant de l’escala o, fins i tot, als sostres. D’autoria actualment desconeguda, però alguns d’ells amb força similituds amb les pintures del menjador de la Casa Ceremines de Xerta.
A més, també es va visitar el mirador-tribuna de fusta de tres pisos i que empra la tècnica del cloissoné glass, una tècnia anglesa d’envidriament de gran complexitat a través de la qual els alvèols de coure s’omplen de vidre esfèric o triturat de diverses mides i tonalitats.
La ruta va posar el seu punt i final amb la descoberta del terrat de l’edifici amb la cúpula de llautó amb una corona confegida amb fulles de llorer i l’accés a la terrassa amb dos patis envoltats de ceràmica vidriada i una font de rocalla.
Per tant, podem concloure que el Palau Climent és un clar exemple d’edifici modernista, tant pel que fa a la seva arquitectura com per les tècniques decoratives utilitzades. Tot un repertori formal, amb ornamentació moderna i revolucionària pròpia de principis del segle XX, que recorda alguns exemples de l’Eixample de Barcelona i que singularitza el paisatge arquitectònic tortosí i ens fa adonar de l’important llegat patrimonial que tenim a la ciutat entre els segles XIX i XX i que convindria explicar, promocionar i potenciar a través d’una ruta més àmplia i completa que mostri els interiors d’algunes d’aquestes joies que encara resten per descobrir. //
FOTOS: JOAQUÍN ISMAEL, CARME PLA, IRENE LÓPEZ.
Fes el teu comentari