Només sis dies després del tancament del restaurant Viena de Tortosa, uns operaris han començat a desmuntar este dijous el mobiliari del local. A la plaça de Mercat —que des de fa uns anys era “la plaça del Viena” per a molta gent—, han instal·lat un contenidor que s’està omplint amb les cadires i les taules de l’establiment que va obrir portes el 21 d’octubre del 2008. I ens ha envaït una certa nostàlgia, perquè si aquí vaig ser el primer en informar del seu tancament, quan treballava a El Punt també vaig ser el primer en anunciar —el 26 d’abril del 2007— que era Viena l’empresa elegida per ocupar l’antic mercat del peix. Com baixaran i s’emportaran el piano? Qui despenjarà els quadres amb les fotografies antigues del mercat de Tortosa i del vapor Anita?
Com vaig escriure fa uns dies a l’última editorial de Cop d’Ull —l’última en el doble sentit de la paraula, perquè he deixat la direcció del periòdic— el tancament del restaurant Viena a Tortosa és més que la desaparició d’un local emblemàtic. Penso que és també el reflex d’una evolució imparable en l’ecosistema comercial de la ciutat. Després de 16 anys de servei a l’antic mercat del peix, el Viena, ofegat per l’alt lloguer, ha tancat les portes per raons econòmiques, tot i que recentment havia registrat bones xifres de facturació. Per tant, és una decisió que no només afecta els seus 14 treballadors i treballadores —amb l’amic Gerard Climent al capdavant—, sinó que també ha generat un cert neguit entre els venedors del mercat municipal, per la possible arribada d’un supermercat a l’antic mercat del peix. Ja es veurà.
Com ja vam dir, quan el Viena va obrir el 2008, va fer-ho després d’una polèmica urbanística que havia dividit la ciutat durant dècades. L’antic mercat del peix, un edifici d’estil racionalista, estava amenaçat pels que volien enderrocar-lo. Molt sovint, amb un interès purament immobiliari. Així, el Viena va representar una inversió important i també una nova vida per a un espai històric que feia anys que era “un colomar”. En este sentit, és just agrair l’esforç d’aquells inversors locals —els concessionaris de la societat Infraestructures Comercials de Tortosa SL— que van apostar per dignificar l’edifici, perquè van entendre que això també beneficiava els seus negocis i tot el comerç de la zona centre. El Viena al mercat del peix va ser símbol d’esperança en la revitalització del centre urbà i un punt de trobada per a gent de totes les edats. El seu tancament, per tant, no és només la pèrdua d’un restaurant, sinó també la pèrdua d’un lloc que formava part de la vida quotidiana de moltes persones.
Va ser el lloc on el meu fill va celebrar l’aniversari dels 15 anys amb els seus amics i amigues, el desembre passat. I també va ser el primer restaurant on la meua dona i jo vam anar amb el xiquet, acabat de nàixer. Només vam tenir temps de fer un entrepà ràpid, perquè de seguida es va posar a plorar i vam haver de marxar corrents, tot i que a l’altura de la plaça de la Pau ja no plorava… Allà també va ser, una tarda-nit ventosa d’hivern, on vaig conèixer el fotògraf Antonio Roca, lo retratista del Rastre, que ara haurà de buscar un altre “despatx”. El seu nét i el meu fill eren molt petits i van jugar una bona estona amb els ninos de superherois i de personatges de Disney que tots dos portaven. I també recordo amb afecte les vegades que el personal del Viena l’obsequiava amb globus grocs o amb colors per a pintar, o un altre dia en què el meu fill i el xiquet del bon amic Jesús Tibau van intercanviar cromos. Per no parlar d’aquell dia en què estàvem esmorzant —suposo que un flautí d’ibèric, el millor entrepà del món segons el New York Times— i el meu cosí de Barcelona va portar en un camió la màquina elevadora amb què el Viena va guarnir el local aquell Nadal. I això em fa pensar que hauria de trucar més el meu cosí.
Ara, més enllà de la nostàlgia, hi ha inquietuds sobre el futur, amb molts interrogants sobre l’equilibri comercial de la zona. La competència amb els venedors del mercat municipal, especialment si els empresaris que tenen la concessió demanen aixecar la prohibició de vendre-hi productes frescos, pot perjudicar l’economia local i accentuar les tensions entre els comerciants. Per això, és fonamental que l’Ajuntament, els empresaris i els paradistes treballen junts per garantir que qualsevol nova inversió respectarà les necessitats i l’ecosistema del mercat, que és un element crucial del teixit social i comercial de Tortosa, on també hi ha molts més locals buits. Em deien l’altre dia que n’hi ha més d’una trentena, en el principal eix comercial.
Davant d’aquests canvis que semblen imparables, tant en la societat, com en l’economia i en la nostra manera de comprar, Tortosa ha de trobar una manera de fer evolucionar el comerç sense perdre la seua identitat. El Viena va ser un exemple de com podia coexistir un establiment “d’aquells que fan capital” amb el respecte al patrimoni. Ara, amb el seu tancament i la incertesa pel futur, la pregunta és si Tortosa sabrà trobar nous models comercials que concilien el creixement econòmic amb la conservació del patrimoni i la preservació de l’essència del seu passat. És un desafiament que requerirà diàleg, participació ciutadana i decisions valentes, per assegurar que el comerç local no perdrà el seu capital. Evitar més tancaments dolorosos com el del Viena és responsabilitat de tothom.
Fes el teu comentari