Pedro Sánchez i el PSOE si s’aguanta al govern és pels vots d’ERC i de Junts. I a Salvador Illa li passa quelcom semblant a Catalunya amb el suport d’ERC, per investir-lo president. Vet aquí les gran promeses de “lligar els gossos amb llonganisses”, amb el finançament singular de Catalunya o amb el concert econòmic per mantenir-se al poder! Per aconseguir-ho tindran molts problemes per l’enfrontament amb la dreta del PP i de Vox, però també amb alguns barons del seu partit com Page o Lambán que s’hi han declarat contraris públicament malgrat compartir les mateixes sigles. Per retornar a Catalunya part dels milers de milions que marxen a Madrid i mai més retornen hauran de “fer mans i mànigues”, amb totes les autonomies, bé siguin del PP com del PSOE. Tots, uns i els altres, ho tenen clar i des de fa anys; “als catalans, ni aigua” i per això tenim els trens com els tenim, les obres necessàries estan aturades o a mig fer, els nostres estudiants tenen beques inferiors a les d’Espanya i els nostres avis menys atencions, tot per manca de diners que els aportem a les arques de l’Estat però es fonen pel camí quan han de retornar a casa nostra.
Suposant que la millora del finançament arribarà, el president Illa ha promès la construcció de 50.000 pisos fins el 2030 amb una inversió de 4.400 milions. Sembla que són necessaris nous pisos, sobretot a les capitals, on s’hi concentren els estudiants i els professionals que hi van a treballar dels pobles de Catalunya. I sembla que els fons voltors disposen de pisos adquirits a la Sareb que amb intermediaris, com el fill d’Aznar (el president del PP) s’hi van fer milionaris i ara es lloguen a preus desorbitats. Pisos que procedien de bancs i caixes d’estalvi, moltes d’elles catalanes, que les van fer desaparèixer i foren adquirides per grans corporacions, la majoria d’elles regalades. I a més van costar a l’Estat milers de milions per equilibrar els balanços dels grans bancs que van sortir de les butxaques de tots, i sobretot dels catalans que som dels que més produïm. O sigui que pisos procedents d’aquestes entitats, que els pagàrem indirectament via impostos, ara de nou, els usuaris han de tornar-los a pagar amb preus desorbitats els lloguers. I com són tants els procedents d’aquest banc “dolent” on els seus directius perceben sous molt més alts del que cobren els banquers de qualsevol altre banc, -tots ells “enxufats” com Martín Villa, exministre i que va provocar els crims contra la humanitat a Vitòria-, els posseïdors de pisos particulars, indirectament també tenen alts beneficis. O sigui que un pis que podria llogar-se per 600 o 700 euros a Barcelona, ara els necessitats n’han de pagar tres vegades més. Una deficient planificació dels governs que perjudica els pobres i enriqueix els que més tenen i sobretot els fons voltor.
El senyor Illa per solucionar el problema farà construir aquests 50.000 habitatges. El problema de la manca d’habitatges es multiplica quan els trens catalans arriben fora d’hora –sempre amb retard-, són lents com en èpoques que les màquines motores eren de fum i estudiants i treballadors han de disposar de l’habitatge el màxim a prop de la feina. Això incrementa encara més els valors dels lloguers. Catalunya i sobretot l’àrea metropolitana de Barcelona està castigada per la manca d’inversions ferroviàries i de carreteres des de fa molts anys. Tot plegat i sumada una cosa i l’altra provoca la necessitats dels pisos referits.
Però davant d’això, no existeixen altres solucions per pal·liar el problema de l’habitatge? A tots els pobles rurals de Catalunya i caps de comarca de ruralitats, tenim centenar de cases unifamiliars deshabitades de famílies que han marxat a viure a les capitals o que s’han mort on van nàixer. Poblacions com Montblanc, Alcanar o Gandesa, per no citar-ne unes quantes dotzenes, tenen centenars de cases que no les habita ningú.
Al senyor Illa i potser també a altres partits se’ls en fot “una bleda” el problema dels pobles que es van despoblant per manca d’economia i perquè la política agrària els destrueix irremissiblement. Si d’aquests 4.400 milions se n’aplicaven una part als habitacles de la ruralitat, les coses podrien ser més fàcils. Els ajuntaments podrien arreglar urbanísticament zones de carrers estrets i rehabilitar molts d’habitatges. Algunes famílies que actualment viuen a la capital podrien tornar als pobles si trobessin on ocupar una casa a un preu raonable. També estudiants de Lleida, Tarragona o Girona, situats prop o disposant de comunicacions diàries, no els caldria buscar lloguers on tenen les universitats. I pobles mes allunyats, si disposessin de cases de lloguer, podrien ser ocupades per desnonats o jubilats que viuen a les capitals. Així baixarien els preus de llogar amb la naturalitat pròpia d’ economia de mercat; a menys demanda, menys preu!
Sempre els pobles rurals són els oblidats dels polítics. Les capitals creixen i els pobles queden deserts. L’economia perd pistonada, els negocis es tanquen, fins i tot queden es sense metges, rectors o serveis complementaris per manca de gent. Les terres de conreu s’ermen i creixen sense control els boscos que propicien els incendis forestals. Els joves se’n van on troben feina i els vells s’hi queden per morir aviat. I així els pobles queden més reduïts, més empobrits i sense sang nova per dirigir-los. Per tant, senyor Illa, algú dels seus llegirà aquesta article i li pot passar. Si aconsegueix els diners que ha promès – que crec que serà un nou engany- podran construir-se pisos a les capitals però sense oblidar-se dels pobles de l’interior que estan més necessitats d’enlairar l’economia. Conseqüentment, cal donar solucions al transport ràpid i sense retards a les capitals i donar solucions als habitatges desocupats dels pobles rurals PREFERENTMENT.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari