1/ Si les hores que dediquen les dones de Catalunya a tasques de cures
familiars es retribuïssin, al preu mínim per hora que estableix el
conveni de qui s’hi dedica professionalment, estaríem parlant de 5.800
milions d’euros anuals i del 2,2% del PIB.
Penseu que la renda agrària no arriba als 2.000 milions.
2/ La renda agrària es defineix tècnicament com la remuneració dels
factors que intervenen en la producció agrària. Per dir-ho planer, el
que cobren el pagesos. No ho hem de confondre amb el PIB de la indústria
agrolimentària, que juga a una altra divisió.
3/ Fem un Índex Leopard? Els diners del primer punt equivalen al cost
de 504 tancs de l’última generació d’aquest model. A l’Europa Occidental
no hi ha cap país que en tingui tants… Evidentment, els Leopard, si
així es vulgués, caldria comprar-los en diversos anys. Més que res,
perquè s’hi podria dedicar la tributació d’aquells ingressos, no tots
els ingressos. Això que fem aquí és una simple comparativa que il·lustra
si en són de bèsties algunes xifres que semblen petites.
4/ Un fenomen natural ha de ser molt bèstia si hom es planteja ampliar
els graus de les escales en què les catàstrofes es mesuren. Això, amb
independència que quan l’huracà de torn toqui a terra baixi a categories
“normals”, perquè un dia hi arribarà amb la força desfermada que ja
assoleix dins del mar.
5/ Els lloguers s’han incrementat un 114% entre el 2000 i el 2022. En
aquest mateix període, els ingressos mitjans de la població han crescut
una meitat clavada. Segurament, part del problema és que a Catalunya
només el 2% de l’habitatge és públic, mentre que la mitjana de la Uniò
Europea és del 9,3%.
6/ Que la Generalitat anunciï la creació de 50.000 habitatges és un
titular bonic, que no té en compte, però, els 418.000 pisos buits que
sembla que no hi hagi forma de recuperar-ne l’ús. 50.000 són també els
habitatges “desviats” al sector turístic, legalment o no. El totxo nou
és l’única solució?
7/ De la forma de fer a la Unió Soviètica se’n deia l’enfocament del
formigó armat. Potser aquí això no és al peu de la lletra, però al final
és allò d’allargar la pista curta d’un aeroport, mentre la pista llarga
està infrautilitzada.
8/ S’enfonsa la naviliera del Titanic. L’obvi joc de paraules del
titular no pot ser més exacte. Ha fet fallida la britànica Harland &
Wolff, fundada el 1861 i famosa per ser propietària de la drassana que
va construir el vaixell. Quines coses…
9/ Les vendes de cotxes elèctrics s’estanquen, o directament van avall.
Però aquest és un mercat peculiar. L’arribada dels fabricants xinesos al
mercat espanyol ha contingut els preus. Tot i aixi, els compradors no
opten precisament pels models més barats. Només una de cada cinc unitats
comprades fins a l’agost és entre els models més econòmics.
10/ L’OCDE és més optimista que el propi govern espanyol pel que fa al
creixement del PIB per a aquest 2024. En general, organismes
internacionals com aquest revisen a la baixa les previsions dels
governs, no a l’inrevès. Dada afegida per a fregar-se els ulls: Espanya
quadriplicarà el creixement de la zona euro. L’anèmia econòmica que està
patint Alemanya, i la de França i Itàlia, tot i que més lleu, ho
expliquen. Però Déu n’hi do.
11/ Ara, hem d’insistir en quelcom que repetim sovint. Els quadres
socioeconòmics generals són un bon retrat de conjunt, però no sempre
reflecteixen la realitat del dia a dia en totes les seves facetes.
Espanya, per exemple, continua tenint uns índexs de pobresa que fan
feredat.
Fes el teu comentari