L’ara famosa actuació artística La Gran Bacanal, que incloïa la ‘processó’ de la Santa Baldana al principi de l’estiu, em va agafar per sorpresa perquè no vaig anar a les jornades del Fòrum Cultura i Ruralitats i no sabia quins actes estaven programats. Però encara menys m’esperava la formació d’una versió local de la Inquisició Espanyola! Si hagués seguit el guió del gag dels Monty Python, encara podríem riure una estona, però malauradament la intenció inquisitorial no era la de contribuir al bon humor que repartien els artistes amb el seu seguici i bacanal.
Si no sabeu de què parlo, al juny es va celebrar el Fòrum Cultura i Ruralitats a Tortosa amb uns quants centenars de participants i moltes xerrades, debats i activats. Una de les activitats per al gaudi dels participants era una mena de processó i el miracle de la Santa Baldana —un grup de gent acompanyava una figura que representava la mítica Santa Baldana envoltada de, com no, rengleres de baldanes, en un seguici des del Teatre Felip Pedrell fins al parc. Els artistes darrere l’acte, Josep Piñol i el col·lectiu Konvent, expliquen que l’objectiu de l’obra era reflexionar sobre conceptes com l’abundància, els excessos, les necessitats humanes i les virtuts del menjar a través d’un element ben local i apreciat, gairebé un regal diví segons alguns, com és la baldana, i van presentar-ho utilitzant fórmules i imaginaris també ben coneguts en aquestes contrades.
A l’acte, hi van acudir sobretot participants del Fòrum per a gaudir una petita obra de diversió i reflexió enmig dels debats; una activitat que, a més a més, servia per a portar els participants cap al lloc on dinarien, gràcies al miracle que va convertir pedres en baldanes. Una activitat entre tantes altres que es van fer aquella setmana. No obstant això, des de llavors se n’ha parlat molt, d’aquesta obra. Sobretot per part de gent que ni van anar al Fòrum, ni van veure l’activitat, ni saben en quin context o objectiu es va fer, i fins i tot sense saber que l’obra parla d’una santa i no pas de cap Mare de Déu (un punt al qual ara tornarem). De seguida, es va posar en marxa una màquina inquisidora que no ha parat de parlar de la suposada ofesa que va representar l’activitat.
Primer, en arribar fotos i vídeos de l’acte a les xarxes socials i notícies locals, van espurnejar (anava a escriure ‘ploure’ però, com sovint passa, va ser el típic cas de quatre gats que fan molt soroll i una muntanya del no-res) crítiques de ciutadans i algun periodista, dient que (parafrasejant) aquesta activitat havia sigut una ofesa, un insult, i una falta de respecte envers la Verge de la Cinta, les creences dels tortosins, i les tradicions de Tortosa, etc.
Tot seguit, va entrar en acció lo que quasi podem considerar l’establishment’ tortosí, de la mà de la Església amb un comunicat signat pel Bisbat de Tortosa, el Capítol Catedral de Santa Maria, la Reial Arxiconfraria, i la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta. I finalment, per a completar la santíssima trinitat (amb minúscula, no sigui cas), només li faltava com a cirereta del pastís una denúncia judicial que no va trigar a arribar de mans del col·lectiu Abogados Cristianos, força coneguts pel seu tarannà lligat a l’extrema dreta i el cristianisme més ‘radical’ i retrògrad. Bé, esperem que el seny guanyi en el judici, com en els casos d’altres denúncies semblants que s’han acabat arxivant. Però mentrestant, per als artistes involucrats, aquest deu ser un tràngol legal i un bagul de preocupacions que no necessiten, a més de les crítiques i fins i tot alguns insults que han hagut de sentir d’una part de la societat i l’entorn de l’Església.
I seguim aquí quatre mesos després, sense avançar gaire. Sentim dir que aquesta activitat és denunciable per ofendre els sentiments religiosos, i que va representar una ofesa envers la cultura i creences dels tortosins, com si fossem tots un bloc homogeni de creients catòlics fàcilment ofesos. Una afirmació força agosarada avui dia.
Dins d’uns límits, que van ballant segons el context i el moment, cadascú hauria de ser lliure de fer allò que vol si no fa mal a ningú. Tant els artistes amb aquesta performance xaladora, com els ofesos que no els va agradar l’acte i ara el volen criticar. Hi ha una diferència enorme en aquest cas, però, entre les dos parts i és el poder de cadascú. Per una banda, tenim uns artistes que han dit explícitament que no volien faltar el respecte a cap religió ni element religiós, simplement volien fer ús d’una iconografia que tots tenim molt vista (per a bé o per a mal). Mentrestant, per l’altra banda, si agafem la terminologia de l’Edat Medieval, en què potser algunes persones es trobarien més còmodes, tenim a un dels estaments o braços del poder, com és la Església i els seus tentacles.
Dit d’altra manera, estem parlant d’un petit grup d’artistes fent allò que s’ha fet tan sovint de jugar amb l’imaginari catòlic, com a la sèrie irlandesa d’èxit Derry Girls, als videoclips de cantants com Madonna, o en les pel·lícules italianes de gent com Fellini per donar només una mostra dels milers d’exemples possibles. O el cas espanyol, de la pel·lícula ‘Viridiana’, estrenada fa més de 60 anys, prohibida per Franco, i sovint escollida com a millor pel·lícula de la història del cinema espanyol. En resum, la societat i la cultura sempre ha fet servir aquesta iconografia. I ara resulta que estem parlant que a l’any 2024 entitats i persones amb molta responsabilitat i poder han criticat aquest ús i han acusat, directa i indirectament, els artistes de voler ofendre sentiments religiosos. I això ha obert la porta de bat a bat per a la denúncia judicial que ha arribat. És molt fort.
El Bisbat i les altres entitats han acusat aquest acte humil i xalador de ser, literalment, una burla, menyspreu i befa que “només busca destruir els valors, símbols i tradicions de la comunitat”. És molt fort tot plegat. Destruir —com si l’Església i les creences fossen una cosa tan fràgil (tant de bo!). Un altre opinador va conjurar una comparativa lamentable entre aquest acte i un cas hipotètic de fer una activitat burlant-se de la comunitat LGTBQ+ o gent d’altres orígens! No hem après encara que la llibertat d’expressió ha de servir per a qüestionar (o criticar si vols) el poder, i no pas per a atacar les minories menys privilegiades o la gent que sovint pateix menyspreu i agressions? Allò que diem la teoria ‘punch-up’; o sigui, usar la llibertat d’expressió o d’humor per a tirar el dard cap a dalt, no cap a baix. A més, estem parlant en gran part de gent ofesa que en les seves presses per a mostrar-se ferits i censurar l’obra, no han sabut veure que l’obra parla d’una santa —una figura usada sovint en expressions, rodolins, humor, imatges surrealistes i històries divertides de la plebs— i no pas de la Mare de Déu, una figura molt més venerada i protegida per l’Església i els creients.
Uns artistes que no volien fer mal a ningú, contra tot un estament eclesial agrupant diverses entitats i personatges del poder i advocats finançats amb diners de grups reaccionaris. És aquesta desigualtat i tot el que ha representat l’Església en la història el que m’ha fet sentir la necessitat de dir-hi la meva, i de demanar el suport màxim de les nostres institucions públiques, com són l’Ajuntament de Tortosa o altres entitats. Cal dir prou, sobretot quan tenim davant nostre les forces que ens voldrien portar-nos al passat, els que ens volen dir com hauríem de relacionar-nos, i pretenen alliçonar-nos sobre allò que ells consideren ‘pecats’, i explicar-nos el que podem (sobretot, evidentment, a les dones) fer amb els nostres cossos. Tot això, de part dels que han tancat els ulls davant tants abusos i agressions a dones i nens durant anys. Ja n’hi ha prou.
A més a més, tot aquest debat i lluita judicial no deixa de ser surrealista. Santa paraula! Estem parlant d’una suposada ofesa relacionada amb una cosa inexistent. Si Déu existís (spoiler: no és el cas), seria tan poderós que no li importaria gens el que fem aquí baix en nom seu —tant si tenim imatges envoltades de creus o de baldanes, o si construïm temples o piràmides, o si portem figures amunt i avall pels carrers de la ciutat o no (recordem que hi ha altres cristians que se senten ofesos per la idolatria de les processons amb la Mare de Déu!). Damunt de quins fonaments més fràgils està basat el negoci de l’Església si un acte com el que s’ha fet a Tortosa els pot fer tremolar?
Que algú vulgui creure en Déu és totalment vàlid, evidentment, però de la mateixa manera que jo puc creure en el Pare Noel o la Fada de les Dents. Però si algú qüestiona aquestes creences o les capgira per a fer un comentari social, vestint-se de la fada sense fer mal a ningú, el que no té sentit és que jo em fagi l’ofès i vagi corrents a omplir diaris queixant-me, i obrint la porta a una denúncia legal. I molt menys si soc jo el que mano aquí des del meu Palau.
Tornem els Sants Inquisidors on pertanyen, al passat, i deixem entrar aires nous. I Santes Pasqües!
*BRIAN CUTTS és professor, pare, i no li agraden les baldanes.
Fes el teu comentari