Entre el 2030 i el 2035 han de tancar les nuclears de Vandellòs i d’Ascó. En el moment de la construcció centenars d’obrers de les nostres comarques hi van treballar amb sous alts. Eren moments difícils per les nostres contrades i prosseguien les migracions vers Barcelona. Des dels anys 50, la majoria dels pobles de les Terres de l’Ebre, havien perdut entre el 10 i el 20% de la població. En aquests moments molts d’aquests pobles s’han quedat a la meitat, amb el perill que alguns, dins de cinquanta anys quedin totalment despoblats o ben avant. I el problema demogràfic més greu dels darrers anys arriba perquè els joves estudien als instituts, i el 80% continuen fent una carrera universitària i un cop acabada molt pocs troben feina al poble on van néixer, ni als municipis grans de la vora. L’economia d’aquests pobles, depenent del sector primari, amb els irrisoris preus dels fruits, els joves fugen de l’agricultura i cerquen feina on poden. Però econòmicament parlant, “el peix es mossega la cua”. Marxen de la terra, a la vegada que l’economia general es va depauperant, tanquen negocis que havien existit tota la vida com forns, ferreries, fusteries, botigues i no se n’obren de nous. Pobles que no tenen rector, ni metge, ni taxista, ni altres serveis elementals que sempre els havien disposat. Es van empetitint, empobrint i minvant en tots els aspectes, no solament en l’econòmic; també per atendre necessitats comunitàries, com llistes electorals ajuntaments o juntes culturals, socials o esportives. Tot queda devaluat!
L’exalcalde i exdiputat de Móra la Nova va adonar-se que s’hi havia de donar solucions i calia fer front al tancament de les nuclears i compensar les comarques rurals de tot l’estat on estaven funcionant les centrals nuclears. Ho començà l’any 1997 amb el Ministre d’Indústria Josep Piqué. Per diferents motius no va prosperar. L’any 2020 es feren gestions amb el President Quim Torra i Pere Aragonès de Conseller d’Hisenda i quedà preparat el camí per tal que el 2020 s’aprovés la creació del Fons de Transició Nuclear dotat amb 24 milions i ja s’han repartit els diners corresponents al 2023.
Encara avui existeixen centenars d’operaris dels nostres pobles treballant a les nuclears i molts jubilats perceben pensions molt més elevades que la dels seus companys que es van dedicar a la terra i no arriben a percebre els 900 euros mensuals. Vet aquí que veiem Batea com el poble més pobre de Catalunya quan la realitat és ben bé el contrari; és dels pobles més rics en agricultura, amb produccions agràries extraordinàries gràcies al regadiu i al ferm treball dels seus pagesos, però les pensions són baixes i moltes d’elles contributives de dones que treballaven a la confecció sense cotitzacions a la seguretat social. Quan les nuclears tancaran portes, aquests pobles quedaran encara més afeblits. I per aquest motiu es van crear els Fons Nuclears, per pal·liar aquest problema.
L’exdiputat i exalcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, va iniciar per l’any 2012, amb una comissió d’alcaldes el que ara es coneix per Fons de Transició Nuclear. En aquell moment es preveia que en tancar les nuclears, el sotrac que rebrien els nostres pobles seria de gran magnitud. Centenars de llocs de treball que desapareixerien. I conseqüentment es desitjava crear d’aquests fons sorgits de les nuclears llocs de treball als nostres pobles servint-se´n per activar les empreses existents i altres que gràcies a les ajudes se’n podrien constituir. Per fi els fons nuclears s’aconseguiren l’any 2023 i es destinaren als ajuntaments. Van fer uns 60 milions d’euros que aniran a parar a les corporacions locals que naturalment es destinaran a la població i millorarà els serveis i en bona part s’invertiran per obres que es faran als mateixos municipis. L’any que som s’han destinat a empreses però per les gran inversions que havien de fer han quedat excloses les petites. Cinc-cents mil euros d’inversió, només hi podien entrar indústries consolidades i mai les petites que són les majoritàries als nostres pobles. Posteriorment la inversió es va abaixar a 100.000 euros, sense poder-hi entrar ni les empreses agràries ni les turístiques que als petits pobles són les úniques que existeixen, com explotacions agràries, cellers de vi, molins d’oli, granges, cases rurals o negocis familiars. Sembla que pel 2025, els inconvenients existents per subvencionar els sectors més febles poden quedar pal·liats si hi podran entrar.
Fins ara els diners dels Fons Nuclears no s’han emprat pels objectius que foren creats. Els ajuntaments sempre necessiten diners i sobretot als pobles petits, cada cop en tenen menys perquè la seva economia es degrada any rere any. Però per això disposen dels Plans d’Obres i Serveis, i de les ajudes de les Diputacions que cobreixen algunes de les seves necessitats. I també les empreses petites i mitjanes que estan consolidades, encara que és raonable haver-les d’ajudar. Però les grans necessitades a les zones de l’interior de les Terres de l’Ebre són els sectors agraris i turístics, i negocis familiars. Conseqüentment la major part de les subvencions haurien d’anar destinades a aquests sectors i altres que se’n puguin crear de nous o consolidar els existents.
En definitiva les inversions fins el moment seran beneficioses per les nostres comarques però el conjunt de les repartides fins l’actualitat seran un autèntic nyap. Només haurien d’haver rebut diners aquelles que creïn llocs de treball per poder donar feina als nous joves que entren al món del treball i ho puguin fer al poble on van néixer o al del costat on s’hi pugui desplaçar cada dia amb certa comoditat.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari