El desastre de València hauria de significar la seriosa reflexió d’una Espanya corcada per dins i enverinada per dues Espanyes. Caldria fer un “foc nou” de dalt a baix. Actualment tenim els partits polítics, PP i PSOE, que es barallen constantment, una monarquia corrupta, i un el sistema judicial on els jutges actuen segons els dictàmens que els manen els partits polítics que els van elegir, abandonant la vertadera justícia. Els tres pilars fonamentals de l’estat actuen fallits per dins, sense ordre ni concert. El que hauria de ser una pinya i un conjugació de poders independents s’han convertit ens instruments de destrucció entre ells mateixos.
Els desastres de la Dana a València provocats en gran part per la incompetència manifesta del president Mazón, s’han multiplicat per no tenir consciència de país, on els toros són més importants que els serveis d’emergència. AEMET una setmana abans de la Dana ja havia advertit de la possibilitat de grans pluges a les capçaleres dels rius del País Valencià, mentre que el seu govern “dormia a la palla”, sense fer-ne cas. Novament l’agència estatal tornava a avisar dels grans aiguats que podien arribar i el govern seguia dormint en les profunditats de l’oceà. I van arribar les barrancades, l’aigua queia a “bots i barrals” i encara tardaren hores a avisar i advertir a la població dels perills que corrien. S’adonaren de la catàstrofe quan els carrers estaven inundats, els barrancs s’havien desbordat, els cotxes amuntegats, els parquins negats, les cases destruïdes i centenars de persones ofegades arrastrades al mar. Vaja quina colla d’inútils!
I per acabar-ho d’adobar es va realitzar la visita dels monarques a Paiporta, un dels llocs més castigats. Amb la seva estada, el desprestigi reial s’ha desbordat com els barrancs i rierols de les seves rodalies, entre l’enrabiada de milers de valencians emprenyats, amb els cotxes destrossats i vides de familiars perdudes. Els monarques van anar a “consolar” la gent però a la vegada dificultaven les tasques de neteja, el pas de les maquinaries i l’atenció als molts necessitats, a un dels indrets on la catàstrofe fou més seriosa. La “consolació” és va convertir en una escridassada monumental i ser embrutats pels fangs que els tiraven a sobre, i tractats a crits com a covards. Les seves figures rebutjades i degradades s’han reproduït als televisors de tot el món. Venien a fer de bons i n’han sortit més que escaldats. Quin consol podien donar a la gent que ho havien perdut tot envoltants de fang, familiars morts o desapareguts, amb els cotxes destruïts i les cases sense llum, ni aigua, i algunes enderrocades, i ells obstruint el pas dels vehicles per salvar vides i treure els fangs?
Mazón potser sense adonar-se de la magnitud de la tragèdia va creure que no els calia ajuda. Potser ni ells podien advertir els grans mals produïts, els morts i els desapareguts. El president, vestint amb jipó de bomber clamava pels micros que no els calia ajuda, denegant la que se li volia donar de Catalunya, Euskadi, França i altres indrets, de l’exèrcit o d’altres. Com tampoc calia alertar hores abans a la població dels possibles efectes que podien provocar les pluges perquè això era incumbència de la Confederació del Xúquer. No en va algun ciutadà va dir que era una vergonya veure la televisió catalana passant informació demanant ajuda als catalans i la valenciana no s’havia deixat veure.
Davant d’aquesta inoperància de Mazón, els polítics de Madrid es barallen com a gossos perquè uns no volen soltar la vara de manar i els altres els la volen arremetre, venent o comprant fake news , publicades o amagades per periòdics subvencionats per uns o pels altres. Dues Espanyes on hi juga tant el PSOE com el PP, els tribunals de justícia que judiquen segons el color polític dels jutges. Funcionant d’aquesta forma, la gent no se’ls creu, després de tantes nefastes evidències. I el dolent és que la corrupció aflora i van a la presó només una petita part dels delinqüents, siguin d’uns o siguin dels altres. A corruptes no se’ls jutja i polítics catalans se’ls condemna i no se’ls permet l’amnistia. Se’l jutjarà demanant responsabilitats a Mazón?
Per destruir la voluntat dels catalans i el referèndum el van declarar il·legal, per raons polítiques, van enviar 10.000 policies per pegar els votants, el govern Rajoy va aplicar el 155 amb el suport del PSOE i el monarca a la televisió va dir que s’havien destruït els principis democràtics de l’Estat de Dret. I els tribunals van empresonar els polítics catalans, per haver-lo convocat quan en el món democràtic preguntar al poble els seus desitjos és el més democràtic que pot existir. Tribunals que anul·laren un estatut aprovat per Catalunya, per les Corts de Madrid i ratificat. Com podia ser il·legal, si seguia tots els passos marcats per la Constitució? Mai els catalans s’haurien rebel·lat si la injustícia de la Justícia Espanyola no hagués negat aquell estatut per raons polítiques.
Per tant Espanya disposa dels tres pilars fonamentals de la democràcia amb seriosos problemes. I Catalunya, i ara el País Valencià, s’hi veuen afectats, mentre el PP, vol amagar les irresponsabilitats i el PSOE, el seu president, acompanyant als monarques i al president Sánchez va rebre una garrotada a l’esquena. A veure si la vara de la justícia és igual per tots d’una “punyetera vegada”. Pels polítics catalans no se’ls pot concedir l’amnistia concedida segons la Constitució. A Mazón li ho deixaran passar com feren amb el Prestige del 2002, el metro de València del 2006 o el tren Alvia de Galícia del 2013? A veure què fan els tribunals espanyols? Beneficiaran els polítics de la seva corda i seguiran empresonant els que no ho són, malgrat la seva innocència?
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari