El passat diumenge 10 de novembre vam celebrar una nova edició de la Diada d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, i ja en van 27! Un esdeveniment anual que s’ha convertit en fix a la programació cultural de la ciutat.
A Tortosa tenim la gran sort de ser molt rics en patrimoni i escollir el lloc on farem la Diada sempre és un dilema degut a la gran diversitat patrimonial que tenim. En esta ocasió vam decidir visitar la Pedrera de la Cinta, un lloc que feia anys que volíem anar.
La concentració d’inici de l’acte va ser a les 10:45h a l’església dels Àngels, un edifici construït a l’època de Postguerra i que segueix l’advocació tradicional de la zona, la Petja o dels Àngels. Fins a este moment, la gent de la zona havia d’anar a l’ermita de la Petja, medieval, o també a partir de 1922, a la desapareguda Capella de la Llet, particular, dels Lamote de Grignon, situada on està la font del Tortosí Absent. I com a aclariment, l’ermita de la Petja, també és la dels Àngels, és a dir, és el mateix.
La Diada la vam iniciar al barri conegut com Sant Llàtzer o Raval de la Llet. Quan parlem de Sant Llàtzer es degut al llatzeret, lloc per leprosos que podria estar per este indret, tot i que no sabem clara la seua localització, però havia d’estar apartat de la ciutat i un lloc de comunicació, com l’antiga carretera de Barcelona. En concret, podem dir la Raval de Dalt des de l’actual plaça de la Unió fins de la zona del barranc de Caputxins; barranc que porta este nom degut al convent d’aquesta congregació que hi havia entre el segle XVII i XIX. Per altra banda, la Raval de Baix o Raval de la Llet està al voltant del barranc conegut com a tal. Un nom que es podria atribuir a les lleteries que hi havia de moriscos arrel de la seua expulsió al segle XV. I també, tal com m’ha comentat Vicent Ruiz Prades, degut a les celebracions amb diferents dolços que es feien el 2 de febrer, dia de la Mare de Déu de la Candelera i de la Llet.
Un cop feta la introducció ens vam dirigir cap a l’objectiu de la nostra Diada: la Pedrera de la Cinta. Vam començar a caminar pel Barranc de la Llet un riu de gent -més de 200 persones- i després de mitja hora de passeig vam arribar-hi. La Pedrera, oficialment la dels Valencians -la de millor accés i visibilitat- però col·loquialment coneguda com la de la Cinta, ja que és un dels diferents punts d’extracció de la pedra de Tortosa.
Esta zona, de la Serra del Boix, té diferents pedreres que s’han treballat al llarg de la història, però la més visible és esta. Una pedra d’origen marí, de l’època del Cretaci, de fa uns 140 milions d’anys. Una pedra formada per una bretxa calcària. Tenint conversa amb el geòleg Álvaro Arasa Tuliesa és incorrecte dir-li jaspi -com s’ha dit col·loquialment- jaspi és silícic.
I entrant ja al gruix de l’activitat va tocar parlar de la pedra de Tortosa i els seus usos al llarg de la història. Consultant amb Hilari Muñoz Sebastià vaig trobar que pràcticament des de l’any zero, a l’època romana, ja sabem que s’utilitzava esta pedra, sent la primera exportada de la Península Ibèrica. A la Suda, és el lloc més antic on tenim constància a nivell local, i a Segòbriga, el més antic fora d’aquí. D’època medieval no tenim gaire constància -tampoc en temps de Tortosa musulmana-, però si que podem parlar de la làpida de Pere Taià, situada al Claustre de la nostra Catedral.
A partir de l’època moderna la pedra tortosina agafarà molta força aquí i fora, sobretot als territoris de domini de la Corona d’Aragó de l’actual Itàlia. Els italians li anomenaran brocatello, ja que recorda als teixits de seda amb brodats d’or, per això, també parlaran de brocatello di Spagna. Amb això, en trobarem al Vaticà, Basílica Sant Pere o la Pietat de Miquel Àngel, Roma, Santa Maria la Major, o Nàpols, San Genaro. També tenim la construcció del Palau de Versalles, on trobem aquest material, al Retiro amb regals per a Felip IV, al Panteó Reial de l’Escorial o la Basílica del Pilar; i evidentment, la Capella de la Cinta. També hem de lamentar la pèrdua de la tomba del bisbe Lluís de Tena i la Reixa del cor de la Catedral, també fetes amb brocatello tortosí. Parlem de pedrera i pedra de la Cinta, per la seua relació amb la Cinta i perquè la Catedral també tindrà un punt d’extracció. Però, també tenim documents que ens parlen que el municipi de Tortosa tenia control sobre esta explotació ja que en cobrava impostos o es demanaven certs permisos.
Despuig i altres testimonis històrics ens parlen d’esta pedra com un material molt bonic, el més fi d’Europa, però que s’ha de treballar en molta cautela, no qualsevol ho pot fer, ja que es trenca fàcilment. Dels treballadors de la pedrera, de noms que sabem, tenim la família dels Bruel, vinguts de França i establerts a Tortosa. Tenim documents que diuen que la pedra en moltes ocasions es duia fins la porta del Temple, vora del riu, per començar el seu treball o distribució. També sabem, en algun cas, com el brocatello de l’altar major de la Puríssima de Tortosa, que es treballa a Gènova i es torna aquí.
Les últimes explotacions de manera “industrial” seran un cop acabada la Segona Guerra Mundial, a meitat del segle XX, per reconstruir l’Abadia italiana de Montecassino, destruïda pels americans quan alliberaven Europa dels feixistes. Avui dia, només la gastem com a ornamentació.
Amb esta explicació, a l’explanada de la Pedrera, vam acabar oficialment la Diada. La gent, pel seu compte, va poder pujar a les roques, veient els diferents talls que s’han fet al llarg de la història en aquest indret per treballar-hi.
Una pedra que segurament va afavorir el creixement de nucli de població en aquesta zona, però, que a més, Tortosa, que és l’evolució de noms com Dertosa, consultant diverses fonts, diuen que etimològicament vol dir ciutat de la pedra o de la pedrera. Feta esta explicació i feta la Diada -com a President, la quarta- amb això hem volgut reivindicar un material que ha decorat Palaus i Catedrals d’arreu d’Europa. Vista la seua importància al llarg de la història, seria bo cuidar i guardar les llambordes antigues -moltes fetes amb pedra tortosina- i com m’han comentat molt col·laboradors, seria bo posar un lloc a nivell local parlant d’esta pedra i els llocs del món on n’hi ha, que també com a turistes a arreu puguéssem aportar informació al respecte.
Amb això, vam donar a conèixer un altre element del nostre patrimoni, a la vegada que vam passar un bon matí de diumenge, amb una bona caminada i per la natura, que també cal promoure i cuidar. I esta activitat va donar el punt i final a l’any 2024, esperant el proper que serà el 30 aniversari de l’entitat. Moltes gràcies a totes i tots per la vostra assistència, ens fa molt contents i ens ajuda a seguir endavant. I evidentment, qualsevol proposta i si us animeu a fer sòcies i socis, benvinguts i benvingudes!
*JORDI MULET BAUBÍ, historiador, professor i gestor cultura. Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa.
Fes el teu comentari