L’àrea esportiva dels Xiribecs, ve planificat de temps. Al seu inici contenia dos camps de futbol, una pista d’atletisme de 400 metres, piscines de 25 i 50 metres, pavelló poliesportiu cobert, pistes poliesportives a l’aire lliure, pistes de tenis, frontons, una zona verda interior i tots els equipaments necessaris (vestuaris, serveis, etc.). Als anys 84-85 es va construir el pavelló poliesportiu cobert.
A l’octubre de 1986 van ser aprovades les obres de construcció de quatre pistes poliesportives a l’aire lliure, en aquell moment amb un pressupost de 18 milions de pessetes. El 19 de desembre del mateix any s’adjudica l’obra a l’empresa Solé-Maturana, d’Amposta i la posada en marxa de la construcció de manera immediata d’unes pistes que anys després es van cobrir. El seu finançament es va realitzar al 50% entre la Generalitat i l’Ajuntament.
Mentrestant, anava a bon ritme l’adquisició de les parcel·les agrícoles afectades per la construcció de la resta d’equipaments.
A finals de 1986 es va presentar l’avantprojecte de la pista descoberta d’atletisme, realitzat per l’arquitecte Juli Aiguabella, amb un pressupost de 42 milions de pessetes. El projecte bàsic de l’ordenació de la zona esportiva dels Xiribecs fou redactat per Josep Maria Simó i Huguet, com a projecte final de carrera d’arquitectura, l’any 1975.
En el moment de la realització del projecte de zona esportiva encara no hi havia cap compra de terrenys ni estava aprovat el Pla General d’Amposta per poder-ho executar. Per tant, era un castell a l’aire que Josep Maria Simó va realitzar sense cap compromís municipal, tan sols un projecte de fi de carrera.
Una vegada realitzat el tràmit universitari i aprovat l’examen final, Josep Maria Simó va presentar el projecte al consistori municipal, en aquell moment presidit per l’alcalde José Fàbregues Miralles.
L’alcalde Fàbregues va rebre el projecte-estudi de la zona esportiva, però quedava clar, per la seva part, que era un somni gairebé impossible. Veia molt difícil que un dia el nostre poble pogués arribar a tenir unes instal·lacions d’aquesta envergadura, tant pel nombre d’equipaments i parcel·les a adquirir, i també tenint en compte que es necessitava un pressupost difícil d’aconseguir.
Anys després, l’any 1984 sent alcalde d’Amposta Josep Maria Simó es va aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana d’Amposta, el qual contemplava les instal·lacions esportives d’aquell projecte.
Han passat els anys i la superfície destinada a instal·lacions esportives i el nombre d’aquestes, així com la seva ordenació, és pràcticament la mateixa que aquell estudi de 1976 que fou presentat a l’alcalde Fàbregues per Simó.
No obstant això, hi ha algun canvi que ens agradaria valorar. El Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre i l’edifici conegut com a Auditori Municipal han ocupat uns espais que anaven destinats: el primer a un camp de futbol i el segon a una zona verda per a esports minoritaris per al jovent i la gent gran.
En la nostra opinió, la ubicació del Centre de Tecnificació Esportiva no era la millor ubicació, ja que ocupa una part de la zona esportiva, quan tenia una millor ubicació a l’antiga Fabrica DAPSA en els moments de la seva construcció. La propietat dels locals de la carretera de Sant Jaume eren municipals. Pel que fa a l’edifici, dit Auditori, d’ús limitat i en dubtoses condicions com a sala d’audicions, i també molt apartat del centre urbà, creiem que s’haurien d’haver considerat altres possibilitats. Cal tenir en compte que Amposta té uns locals extraordinaris al centre del poble com són el de la Lira i la Fila que en alguns moments han sobreviscut amb dificultats, i que una bona inversió en les mateixes hagués pogut aconseguir uns locals amb condicions, tant com auditoris o com a teatres, dels quals gaudirien tots els ciutadans i les mateixes entitats.
El resultat final de la zona esportiva té una imatge morfològica similar al projectat fa 40 anys amb variants com les explicades anteriorment, que són fruit de la història i del posicionament dels diversos consistoris.
Resten encara per fer les pistes de tenis o petits espais per altres esports minoritaris.
Malgrat tot, Amposta es pot sentir orgullosa de disposar d’un conjunt d’instal·lacions esportives que estan a l’alçada d’un poble esportiu com el nostre.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari