El passat dimecres l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, no ho podia definir millor en qualificar de “nyap” el carrer Cervantes. Aquesta setmana han començat a reparar-se els desperfectes per part de l’empresa constructora, Roma, que havia estat requerida des del mes d’agost per part del consistori.
L’actual consistori ens explica que ja és el tercer cop que es trenquen les llambordes i que segons el contracte d’obres, la reparació d’aquests desperfectes entra en garantia i han de ser coberts per part de l’empresa adjudicatària de l’obra. En aquest sentit, el punt 1.13 del contracte parla del termini de garantia i indica que “el termini de garantia serà d’un any i s’estendrà a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, balastatge, senyalització i barreres, plantacions, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars…)” i prossegueix recordant que “seran a càrrec del Contractista la reposició d’elements que s’hagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori. El Contractista haurà de tenir en compte, en el càlcul de les seves proposicions econòmiques, les despeses corresponents a les reposicions esmentades o a les assegurances que siguin convenients per a les reposicions esmentades”.
El març del 2023 vam publicar un primer reportatge sobre les obres que s’estaven executant al renovat carrer Cervantes que ja presentaven algunes incongruències respecte als renders presentats al projecte d’obres. L’article incloïa una sèrie d’entrevistes a veïns i comerciants de la zona que es mostraven insatisfets amb el resultat final de les obres i plantejaven molts dubtes i incerteses que ningú sabia respondre a escasses setmanes de donar per finalitzada la remodelació del carrer. Aleshores, l’article va ser blanc de moltes crítiques, igual que m’ha passat aquesta setmana amb les acusacions de Junts per Tortosa envers la meva persona com a professional del periodisme arran d’un article informatiu publicat a la premsa local.
Doncs bé, un any i nou mesos després d’aquells fets, tornem a visitar el carrer Cervantes per analitzar-ne el seu actual estat de la mà d’alguns arquitectes i tècnics, així com per accedir, per primer cop, a la documentació íntegra del projecte, avantprojecte i contracte d’obres entre l’Ajuntament de Tortosa i l’empresa guanyadora del concurs, Roma.
-S’enfonsa el paviment pel pas de vehicles pesants:
La setmana passada, tal com ens mostren les imatges, tant el paviment de panots com el ciment estaven visiblement malmesos i això ens demostrava que no havien estat prou resistents al pas de vehicles pesants i no només s’han esquerdat, sinó que s’han enfonsat en diversos punts del traçat com, per exemple, als xamfrans de davant de la Casa Brunet, seu de la Cambra de Comerç, i de la Casa Matheu, a la confluència entre C/ Cervantes i C/Argentina, al davant de la UNED o a la Ronda Reus.
Això no ha fet més que allargar l’agonia de la ciutadania i empitjorar la situació dels carrers, sobretot després de les pluges, que han acabat comportant un acordonament d’alguns dels esvorancs més greus que obliguen a fer una mena de cursa d’obstacles a vehicles i vianants.
Des d’un punt de vista arquitectònic ens expliquen que el compromís de l’empresa és merament el de substituir o reemplaçar aquells elements que s’hagin danyat o trencat, però, finalment, l’Ajuntament ha decidit que se substitueixi el paviment de les llambordes pel de formigó. Veurem, però, si continua presentant l’acabat relliscós inadequat per als dies de pluja, tal com ha passat fins ara.
Consultant, doncs, l’apartat del projecte relatiu al paviment, l’empresa detallava que “abans de procedir a l’estesa de la capa del ferm immediatament superior a la capa de base, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refí i compactació de l’esmentada capa de base i s’executaran els assaigs necessaris. Els percentatges d’humitat del material i de la superfície de base seran els correctes i es comprovaran els pendents transversals”.
No sabem si, finalment, es va estudiar amb “especial atenció” o no, però el que sí que sabem és que el problema real es deuria a la composició del paviment amb unes capes de formigó que, tant a la base com a la subbase, no han estat les adequades.
Molt possiblement, es va optar per l’ús d’un formigó de menys consistència perquè no estava prevista la circulació de tot el trànsit rodat que està absorbint realment el carrer cada dia i, molt menys, estava previst el pas de maquinària pesant com poden ser camions de gran tonatge, remolcs o, fins i tot, vehicles de la construcció.
Tornant al projecte, pel que fa a l’ús de materials emprats per al paviment, en destacava dos: la llamborda de formigó i les lloses de pedra granítica natural. Una pedra granítica natural que, finalment, tampoc ha acabat veient-se enlloc.
En el cas de les llambordes, havien de ser de color gris amb un acabat bicapa i de 10x20x8cm. I detallava les següents característiques tècniques:
-Coeficient d’absorció d’aigua: < 6%
-Resistència a la ruptura (spliting test): >= 3,6 Mpa
-Càrrega de ruptura: >= 250 N/mm
-Resistència al desgast: <=20mm
-Resistència al punxonament (USRV): >=60
I en el cas de les lloses de pedra granítica natural, deia que aquestes havien de ser de 40x40x6cm i 40x40x8cm, vorades i amb peces especials segons les dimensions del projecte, de color gris, a tall de serra i cares vistes flamejades. Afegeix que “s’aportarà la documentació relativa a les característiques del material”, però aquesta no ens consta en aquest document. Sí que destacava, però, que “es garantirà documentalment que la resistència a les esllavissades del material amb l’acabat requerit fos de USRV>=40 i que les peces posseeixin d’una resistència de flexió de >12,5 Mpa”.
Sigui com sigui, aquest segon paviment és amb un acabat relliscós totalment inadequat per als vianants en dies de pluja, com ja s’ha pogut comprovar al xamfrà de davant de Els Manolitos, on algun ciutadà s’ha endut una patacada. Aquest, doncs, seria un error de base del projecte.
-On són els fanals?
A preguntes de la premsa sobre si es mantindrien els antics fanals que donaven llum a tot l’Eixample tortosí, la llavors alcaldessa, Meritxell Roigé, va afirmar diverses vegades que es mantindrien i alguns d’ells es reubicarien en nous emplaçaments.
Ara, tornem a preguntar-nos, on són els fanals? Hauran tingut el mateix desenllaç tràgic que els del pont de l’Estat? Ara mateix, només es conserven sis d’aquests fanals (quatre al C/ Cervantes i dos al C/ Ernest Hemingway), però només un d’ells funciona correctament. A més, a un altre li manca la pantalla protectora. L’actual consistori desconeix, ara mateix, la ubicació dels antics fanals i, per tant, és una incògnita més d’aquell patrimoni tortosí que desapareix i mai més se’n sap res.
Ara bé, consultant l’avantprojecte, entenem que d’un inici sí que n’estava prevista la seva conservació, tal com es pot comprovar en aquest plànol. A més, també especificava que “es preveu la implantació d’un enllumenat provisional aprofitant els fanals existents durant el temps que durin les obres i fins al moment de poder disposar del nou enllumenat públic. Es preveu el desmuntatge dels fanals artesans per tal de dur-los al taller, adequar-los a les noves exigències del reglament REBT i poder-los recol·locar a la nova ubicació”.
Convé remarcar en aquest cas, també, que els sis fanals mantinguts encara al carrer no van ser desmuntats per dur-los a cap taller ni col·locats a nous emplaçaments.
-S’ha fos la renglera de llum LED:
Resseguint el contorn de les antigues restes del que havia estat el Portal del Temple de la ciutat emmurallada i a tocar del C/ Ernest Hemingway, hi trobem una renglera de llum LED que van instal·lar amb motiu de la inauguració del carrer. Actualment, més de la meitat dels llums han deixat de funcionar i el segment que encara funciona, també té alguns llums fosos entremig.
I a què es deu això? Fonts tècniques ens apunten que, molt possiblement, tampoc s’ha encertat el format de llum perquè no és prou resistent per instal·lar-se en un equipament públic, ja que el seu acabat no és adequat per al pas de vianants o patinets elèctrics. A banda de ser bastant evident que les juntes no estaven ben resoltes i que això ha comportat també que es produïssin filtracions d’aigua de la pluja i de la rosada que han acabat malmetent l’enllumenat.
-La unió entre ambdós paviments no està ben acabada:
Els carrers laterals al C/ Cervantes han continuat mantenint l’asfalt original de la calçada i ara es veu un canvi de color i un desnivell al punt d’unió entre el final del paviment del Cervantes i l’asfalt que no està gens aconseguit.
-La mort de les acàcies:
El projecte explica com s’ha d’actuar a l’hora de trasplantar un arbre. Com ja vam dir, al nou carrer Cervantes es van arrencar la majoria dels arbres que hi havia i que donaven ombra a cadascuna de les voreres de l’Eixample. En aquell moment es va informar que els arbres, de l’espècie de les acàcies, serien trasplantats en un altre emplaçament de la ciutat que, finalment, es va decidir que fos als jardins del pont de Mil·lenari. Ara bé, des de l’Ajuntament ens apunten també que, malauradament, cap dels arbres trasplantats en aquest espai ha acabat sobrevivint. Així doncs, hem de constatar que, com molts col·lectius ecologistes ja havien manifestat, no era adequat traslladar aquests arbres a un nou espai. Les plantes havien sofert, durant anys, unes podes inadequades i, és possible, que aquest sigui un dels motius pels quals els arbres no estiguessin sans, podrits internament, i amb bolets pel tronc.
No podrem saber mai com es va fer el trasplantament, quines mesures es van seguir ni qui ho va estar supervisant. Però el que sí que hem trobat és un paràgraf que explica com s’havia de fer aquest trasplantament i deia el següent: “el transport haurà d’efectuar-se el més ràpid possible i s’hauran de prendre totes les precaucions necessàries per a no deteriorar cap de les parts de la planta. Les plantes amb arrel despullada es transportaran envoltant llurs arrels amb molsa, palla, falgueres… i sobre totes aquestes matèries amb plàstics, per tal d’evitar que el vent o la insolació assequi excessivament les arrels. Si les condicions atmosfèriques o de transport són molt desfavorables es protegiran també les seves parts aèries”.
-Els jardins del Cervantes:
Pel que fa a les plantacions i a la jardineria, el projecte de l’obra recollia que, en primer lloc, hi hauria “una capa de terra vegetal fertilitzada d’entre 20 i 40 cm de profunditat que reunís les condicions necessàries per a ser sembrada o adobada” i que “tant per a la plantació com per a la sembra era necessari preparar el sòl per tal que la llavor, en germinar, trobi fàcilment l’arrelament i les substàncies i la protecció d’altres plantes”. Mentre que les proporcions que s’havien de seguir a cadascun dels jardins eren:
-Sorra: 23-52%
-Llim: 28-50%
-Argila: 7-27%
Unes condicions que, tal com ens indiquen experts en botànica, finalment, no s’han complert perquè algunes de les plantes s’han mort o estan morint-se perquè tenen molt poca fondària perquè puguin arrelar correctament. Mentre que els arquitectes ens qüestionen el fet que els jardins estan arran del paviment de formigó i no s’ha fet cap marge de contenció per evitar que les plantes acabin expandint-se i creixent envaint les voreres, com ara mateix es pot comprovar a les imatges, experts en jardineria justifiquen que “trobar jardins arran del paviment no ha de ser dolent perquè com que no es posen barreres a l’aigua de la pluja, aquesta entra al jardí i les plantes la poden aprofitar millor”.
Ara bé, el projecte inicial sí que contemplava aquests marges de contenció dels jardins, com bé hem pogut verificar als renders que l’anterior Ajuntament mai va mostrar. Tot i que, en aquest cas, hauria de ser imprescindible que el sistema de reg fos adequat i que es posessin plantes de creixement limitat. Si el paviment és impermeable i els jardins són petits, les plantes depenen del sistema de reg que, si no funcionés correctament, podria ser un altre dels motius pels quals alguns dels exemplars s’hagin acabat morint.
I és que, segons indica la garantia que abans hem esmentat, l’empresa també havia de fer-se’n càrrec de la reposició d’aquelles plantes que es morissin durant aquest temps i tampoc ho han fet. Tant és així que, al davant de l’antic convent de les Serves, podem observar aquesta jardinera individual amb vegetació arbustiva, però sense l’arbre central, ja que aquest es va assecar i morir poques setmanes després de la inauguració del carrer.
Per tant, un correcte enjardinament hauria de garantir les necessitats d’aigua, llum i profunditat del sòl, així com tenir en compte quin serà el volum final de cada exemplar i que aquests tinguin interacció entre les altres espècies. A més, en un territori com el nostre s’ha de tenir present disposar d’espècies que siguin resistents al vent.
-Ni zones de càrrega i descàrrega, ni places mobilitat reduïda, ni aparcaments:
Consultant els renders també hem descobert que estava previst que el darrer tram del carrer havia d’estar restringit al pas de vehicles i havia de ser una zona pensada per a l’estacionament de vehicles, per a la ubicació de zones de càrrega i descàrrega per a tots els transportistes dels comerços i també per a la creació d’una plaça d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Però res de tot això es va arribar a veure. Bé, sí, com us narràvem a l’anterior reportatge, algun dels comerciants va ser testimoni de com en menys d’un dia es va instal·lar i desinstal·lar un senyal que feia referència a aquest aparcament per a mobilitat reduïda, avui en dia fantasma. I també aquests aparcaments de motocicletes, ara inexistents, que sí que estaven projectats als renders. Aquesta problemàtica ha comportat també queixes dels transportistes dels comerços, principalment del gremi de la restauració, que es veuen obligats a cometre infraccions viàries per poder dur les mercaderies al seu destí.
Per no parlar de la manca d’aparcaments en superfície que també estaven previstos, segons els renders del projecte, i que ara mateix són del tot invisibles.
-Els vianants circulen com sardines:
En teoria, el projecte lloava tota l’estona que el nou carrer seria un espai guanyat per al ciutadà i, precisament, aquest és un dels aspectes que menys s’ha aconseguit. Són nombrosos els ciutadans que es queixen perquè les voreres han quedat molt més estretes que abans i, a més, si van amb un grup nombrós de més de dues persones, es veuen obligats a envair el carril d’invidents i el carril bici i de patinets elèctrics.
-Mobiliari antifurt a un Eixample?
Hi trobem tot un repertori de mobiliari urbà pesant i compacte com: fanals, bancs, papereres, testos, anelles… que es podrien considerar pròpies d’un mobiliari antifurt. Consultant-ho amb el despatx d’arquitectura, convenen a opinar que aquest tipus de mobiliari, normalment, està pensat per a altres espais com els entorns d’una escola o institut i que no els veuen idonis per a una avinguda que havia de representar el concepte dels bulevards. No obstant això, moltes d’aquestes peces també han estat qüestionades. Per exemple, les anelles que impossibiliten l’estacionament de vehicles i que alguns cotxes de més llargària s’han acabat enganxant per error a les mateixes en girar a les corbes dels carrers més estrets. O també els fanals nous que han fet perdre la visual fotogràfica que es tenia de la bellesa de les façanes de les cases modernistes dels xamfrans del carrer.
Així doncs, l’Ajuntament especificava al contracte que “es proposava una ordenació amb una única plataforma per recuperar el sentit de bulevard del qual antigament era el C/ Cervantes. Es proposen dues zones clarament diferenciades, d’una banda, la zona entre l’arribada del C/ St. Blai fins a l’encreuament amb el C/Argentina i, de l’altra, la resta del carrer fins a la Ronda Reus. En el primer tram es proposa la implantació d’una zona per a vianants incorporant un espai lúdic i, a la vegada, abrigat amb la vegetació en l’eixamplament del carrer quan es passa de 6 a 15 metres. Al primer tram es proposen un conjunt de jardineres amb magnòlies.
Al segon tram es manté la circulació de vehicles necessària per a la mateixa composició de la ciutat on aquesta artèria manté la comunicació amb l’Hospital Verge de la Cinta i l’estació de ferrocarrils. La proposta planteja en aquest tram de 130m2 el manteniment de la secció del vial incorporant una zona enjardinada per encabir terrasses i diferent mobiliari urbà. En l’últim tram del carrer, entre el C/Argentina i Genovesos, s’inverteix la zona enjardinada, adaptant-se als usos existents i a la funcionalitat del carrer. Al tram entre el carrer Teodor González i el carrer Ramon Berenguer IV es proposa aparcament únicament per a càrrega i descàrrega, mentre que, a l’últim tram, es preveu l’aparcament en superfície per a vehicles. Es preveu un carril bici que recorrerà tot el carrer Cervantes”.
Per tant, el que és més que evident és que el pobre projecte, més enllà de si era encertat o tampoc, es va veure mutilat per totes bandes per culpa de les decisions polítiques (i no pas tècniques) de l’equip de Roigé que, molt possiblement per falta de pressupost o bé per presses electorals de cara a la campanya de les eleccions municipals, van fer que el promès bulevard, com ja deixàvem clar al passat escrit, esdevingués un més dels nyaps urbanístics tortosins.
És trist, doncs, que l’única solució imminent i efectiva a tant de desastre sigui una completa reforma del carrer que, evidentment, tornaria a suposar una gran despesa a les arques municipals. Finalment, recordem, doncs, que la New Cervantes Avenue, ens ha costat 993.547,41 € als tortosins i tortosines.
Fes el teu comentari