Els resultats de les eleccions presidencials dels EEUU portaran de nou a Donald Trump a ocupar el despatx oval el proper 20 de gener després d’aconseguir una contundent victòria davant d’una Kamala Harris, llastrada com a candidata per ser la vicepresidenta d’un impopular govern de Joe Biden.
La llarga carrera cap a la Casa Blanca va posar una catifa vermella per a que Trump tornés a ser el candidat d’un partit republicà sense alternativa real al magnat immobiliari. Trump no va tenir rival intern i va revertir la seva derrota de 2020 davant els demòcrates; una derrota que mai va acceptar. Ni les investigacions que el vinculen a l’assalt del Capitoli, ni els càrrecs de corrupció i falsificació comptable, ni la tinença il·legítima de material classificat, ni les inhabilitacions judicials en alguns Estats –totes elles recorregudes per l’exèrcit d’advocats del president electe–, ni la seva recent condemna criminal han estat un obstacle per a que Trump torni a presidir la primera potència mundial. Fins i tot semblaria que aquests casos judicials l’hagin catapultat i, el que és pitjor, alimentat la creença del frau electoral, el descrèdit de la justícia i la divisió extrema del país. Tot plegat en l’era de la manipulació política on la intel·ligència artificial i algunes xarxes socials permeten portar a l’extrem les fake news.
Les eleccions es van decidir en uns pocs Estats clau com Carolina del Nord, Nevada, Pennsilvania, Arizona, Georgia, o també en suposats feus demòcrates com Michigan i Wisconsin. Cal recordar, però, que als EEUU no guanya qui obté una majoria del vot popular, sinó que guanya qui obté una majoria dels vots electorals dels Estats que a la fi són els que decanten la balança. Alguns d’aquests Estats governats pels republicans ja van articular tota una normativa per restringir el vot per correu i per posar pals a les rodes en l’acceptació dels resultats si aquests no els eren favorables. Estratègia que a la vista dels resultats no ha fet falta activar ja que Trump ha guanyat contundentment tant en vots electorals com en vot popular.
La candidatura a correcuita dels demòcrates i el seu gir cap al centre-dreta van afavorir al líder republicà. Al respecte, cal advertir que quan des de les institucions no es donen les respostes necessàries per a la majoria social i no es compleixen les expectatives de canvi i de progrés l’extrema dreta populista s’apodera de l’imaginari col·lectiu a través del discurs de la por. La ultradreta d’arreu del planeta està d’enhorabona pel retorn de Trump. El menyspreu contra les minories i el discurs de la por alimentat dia rere dia pel supremacisme blanc tornen a liderar la Casa Blanca.
Els pocs avenços en la lluita contra la emergència climàtica, les ineficients cimeres pel clima com la COP29 i la dilatada Agenda 2030 quedaran en entredit un cop Trump assumeixi de nou el càrrec. En aquest sentit, Trump és un ferm defensor dels combustibles fòssils, no creu en el multilateralisme, aviva la guerra comercial amb Xina i té perilloses aliances amb l’extrema dreta europea i amb la Rússia de Putin –amb el que això pot comportar respecte a una guerra d’Ucraïna en escalada.
En un món convuls i enfangat en múltiples conflictes bèl·lics el retorn de Donald Trump i la seva política d’America first aprofundirà en la inestabilitat global i promourà un ascens del nacionalpopulisme a escala planetària. Una deriva que agreuja la crisi de la democràcia liberal i impacta de ple en l’incert rumb del món.
*JESÚS GELLIDA, politòleg, escriptor i investigador social
Fes el teu comentari