1/ Una dada clara, per si no tenim clar que les coses climàtiques s’estan i s’aniran agreujant. El cost de les desgràcies naturals a la Unió Europea en els darrers 40 anys ha estat de 650.000 milions d’euros, en xifres actualitzades. Però els darrers dos anys representen uns danys cinc vegades més grans que els registrats en la dècada 1980-1990.
2/ Aquesta enormitat és coherent amb el fet que aquests dos darrers anys són els més càlids, mundialment, des que hi ha registres. I pel que fa a Espanya, serà per la influència mediterrània o pel que sigui, perquè potser no és comparable, però acumula el 13% d’aquests desastres, quan la seva població i la seva superfície és l’11% de l’europea.
3/ Encara a València, una per a escoles de negocis o cursos de lideratge. De debò el militar d’alta graduació retirat que ha estat designat vicepresident per a la reconstrucció és autor d’un llibre titular “El arte de mandar bien?” Consti que, vist com “mana” Carlos Mazón, igual això d’un general amb moltes estrelles no és una mala idea, a banda les primeres mogudes al voltant del seu salari.
4/ Ara, a les xarxes socials hem llegit una colla de comentaris d’antics soldats de l’època de la mili, que van conèixer el nou vicepresident valencià quan era un simple capità. I la seva forma de manar de llavors era molt “ancestral”, per dir-ho d’alguna forma.
5/ El problema de capital humà és enorme. I no són únicament els nomenaments delirants de Donald Trump, amb un antivacunes al capdavant de Salut com a simple aperitiu. No gaire lluny d’aquí, veiem designar per a càrrecs públics elements que durant la pandèmia es van retratar. I no es tracta d’estar mirant enrere permanentment. És imaginar-se’ls asseguts a una taula on es prenen decisions, pensant amb l’empatia per a la salut i les vides alienes que van evidenciar quan encara no tenien càrrec oficial.
6/ Unes dades devastadores, donades a conèixer amb motiu del Dia internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. El 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. I el 65,2%, alguna forma de violència sexual. Primer món, país modern i tot això…
7/ Hi ha mitjans de comunicació amb dificultats amb els números. Sovint són coses amb els zeros. Un cas que coneixem és el d’un pressupost municipal de 50 milions d’euros “reconvertit” en un de 50.000 milions. Quina il·lusió fer nous tots els carrers del municipi cada any, o fins i tot més d’una vegada… La feina seria organitzar-se…
8/ Un altre exemple recent. La de Sevilla és la catedral gòtica més gran del món, però no fa 15.000 quilòmetres quadrats, segons li atribueix un reportatge que hem llegit. Estaríem parlant de 47 vegades el delta de l’Ebre. O 101 termes municipals de Barcelona. O si tirem per estats sencers, l’equivalent a Kuwait o a Qatar, quilòmetre quadrat amunt o avall. Tros de catedral…
9/ Els “influencers” d’extrema dreta són un cas a banda. El seu negociat és fer jocs de mans amb els números i treure suc de les mitges veritats. En són autèntics experts, com la pròpia extrema dreta que els inspira via butxaca..
10/ Però ni les autoritats se’n lliuren “d’errors”. Una investigació policial i judicial d’aquests dies convertia una inversió en accions de 137.000 euros en una de 1,37 milions. Un simple zero? Un zero, sí, però simple, no. La segona xifra “fonamenta” una acusació de corrupció, perquè implica ingressos no justificats. Tanmateix, el primer número està perfectament a l’abast d’un professional ben pagat i una mica estalviador.
11/ Potser és normal que la comissió nacional de mercats i competència dubti sobre l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Ja no és que un duopoli no sigui gaire diferent d’un monopoli. És el domini sobre la banca minorista en molts indrets. I en particular, que se superin els llindars que la Comissió Europea considera problemàtics davant una concentració bancària.
12/ La minva de competència té unes efectes clars. Fins i tot en les qüestions més elementals. El tancament de sucursals, per exemple. De fet, la mateixa comissió de mercats i competència té obert un expedient per esbrinar si la desaparició d’oficines ha afectat més els barris més populars o els més benestants. Pobres o rics, és a dir.
13/ Una de franc sobre el punt anterior. És així.
Fes el teu comentari