“Tortosa: del Cafè Mundial al Bar Mundial, gairebé cent anys a la ciutat”, per Fernando Jaime Soler

L’article de Gustau Moreno “Un recorregut per la Tortosa desapareguda i per la Tortosa que no ha canviat tant” em provoca una sotragada a la memòria: a una foto en blanc i negre apareix un edifici, avui desaparegut, al cantó de l’avinguda Generalitat i el carrer Teodor González. L’havia oblidat completament: és la primera ubicació del Bar Mundial, un lloc on he estat quan soc un nen i acompanyo el meu pare. Franco ha mort i no se sap ben bé “on ens portarà tot això”, diuen les tertúlies dels adults pels cafès. El Mundial serà testimoni de tots el canvis a la ciutat. He fet una petita recerca i mil preguntes i ara us ho explico.

Quan va començar tot això? Ho fa cinquanta anys abans de la meva visita infantil: el dia de Nadal de 1926 el senyor José Ardit inaugura el Cafè Mundial a l’edifici on abans ha estat l’Hotel Nos, al carrer Reus número 2 (actual Avinguda de la Generalitat). Ell també és el propietari del Bar Sport, ubicat al mateix carrer al número 1 (crec que no és el que vam conèixer fins fa pocs anys al carrer Teodor González). Al costat del Mundial està l’Hotel París de Rosendo Guasch i la Clínica del Doctor Arraut.

A Tortosa arriba gent des del Baix Aragó i des del Maestrat per a comprar, vendre, fer negocis, anar al metge, al notari… El Mundial és testimoni de tot el moviment de la ciutat perquè davant la seva porta paren els taxis i també els autobusos de La Hispano del Ebro (Esquerré) i els de La Hispano de Fuente en Segures (La Hife).

Els dies festius Ardit organitza grans esdeveniments. Pot instal·lar una terrassa de fins a 100 taules, no és poca cosa. Actuen orquestrines, septets de jazz, cantadors de jota, rondalles, bandes de música… Té una gramola, adquireix els darrers discos… Des de les taules del Mundial es pot veure passar la Volta Ciclista a Catalunya o la d’Espanya o les curses d’automòbils.  Ardit també col·labora amb les entitats de la ciutat i algunes fan assemblees o activitats al seu local, com la Sociedad Gimnástica, el Club Ajedrecista o el Montepío de Chóferes de Tortosa y Comarca.

Després de la guerra porta el negoci Antoni Estrany, que fa créixer l’establiment: amplia la superfície del cafè durant uns anys connectant amb el local del costat per l’interior de l’edifici. Ara funcionarà el cafè, el bar i el restaurant. Estrany, que també és representant comercial, s’encarrega del Mundial i alhora és gerent de l’Hotel Victòria, situat enfront.

Plega el 1958 i del Mundial se’n fa càrrec Nicanor Escurriola (avantpassat de l’actual restaurant Casa Nicanor de Deltebre) fins que a meitats dels anys seixanta passa a mans de José Altadill Espuny i José Lluís Gaya.

Quan jo conec el Mundial el porta el matrimoni Josep Maria Coll Andreu i Maria Cinta Escribà Cugat. Ho fan des de 1972. Abans han estat cinc anys al bar del Cinema Coliseum, a la plaça Alfons XII. I abans de tot, han estat a Suïssa treballant a la hostaleria. A ell el recordo impecablement vestit amb pantaló negre i camisa blanca, armilla granat o negra, movent-se entre les taules amb la safata a la mà, amb trajectòries certes i eficients. A ella, digna mestressa a la barra i a la cuina, la recordo amb l’auricular del telèfon a la mà avisant a algun client: “Senyor taaal, al telèfonooo…”. En aquella època ja no paren davant del Mundial els autobusos de la Hife o els d’Esquerré, ni els taxis, que llavors ho fan al carrer Teodor González.

El Mundial té tot el regust dels cafès clàssics. Hi ha una barra llarga metàl·lica a terra front el taulell per a posar-hi el peu si estàs dret. Les taules són de marbre i tenen les potes metàl·liques. Hi ha ventiladors a les parets que es mouen a dreta i esquerra, potser també al sostre. Al lloc que hauria d’ocupar un vidre a un finestral hi ha un extractor perquè l’atmosfera del local és plena de fum de tabac, en totes les seves modalitats: cigarretes, cigars, faries, caliquenyos, i el tabac de pipa que anomenen caldo… La prohibició de fumar a un bar encara és una cosa impensable. Els cendrers són triangles metàl·lics amb la publicitat del vermut Cinzano. Els robaven, m’explica l’últim propietari. Fa olor de cafè, els homes -no hi ha dones- juguen a cartes i al dòmino, porten a la boca un palillo i a vegades hi ha petites bronques pel joc.

Es llegeixen uns diaris que en aquella època tenen un format de paper enorme. Per evitar que es desmunten o se’ls emporten se’ls pessiga el llom amb dos tires de fusta que a sota tenen un mànec. No sé com es diu aquesta eina per llegir diaris, potser simplement es diu portadiaris.

I ja us he parlat del telèfon que porta Maria Cinta Escribà a la mà: al fons del local hi ha dues petites cabines amb telèfon que m’encanten. Són temps sense mòbils i la telefonia encara no és automàtica: si vols trucar fora de la província has de sol·licitar conferència i esperar que et donin hora, sembla que estigui parlant del Juràssic tecnològic… Una cabina l’utilitza l’autocar de Llaó que va a El Perelló.

Cada tassa de cafè s’acompanya amb una petita gerra de vidre amb aigua, amb un tap que té una petita obertura. Suposo que hi haurà algun client que així passarà tota la tarda…

El Mundial arriba fins els anys vuitanta amb una mala notícia: el 1983 l’Ajuntament declara l’estat de ruïna de l’immoble i ordena el seu enderrocament en vuit mesos. Es presenten al·legacions i un contenciós administratiu, però res es pot fer: un Decret d’Alcaldia de febrer de 1986 ordena la seva demolició i atorga llicència municipal per a fer un nou edifici. És l’actual edifici cantoner on fins fa molt poc estava la botiga de roba “Inside”.

A l’agost de 1986 la família Coll-Escribà inaugura un nou Bar Mundial totalment renovat al carrer Teodor González, número 35. Ho fa on abans hi havia el Bar Mondor. Amb la jubilació del matrimoni, poc abans d’acabar el segle vint, ja dirigeix el negoci el seu fill Joan Coll i la seva dona Anna Maria Canes. El nou Mundial continuarà sent testimoni del batec tranquil de la ciutat.

Tothom qui té alguna relació amb el Mundial em conta mil anècdotes que m’encanten, històries de gent pintoresca, de tractants gitanos de matxos, de contrabandistes de caliquenyos, partides de cartes, esquiladors al carrer, corredors de finques, paradistes del mercat, pagesos, ramaders, transportistes, taxistes i també algunes situacions surrealistes.

Molta gent em diu que té un pare o un avi o un nét que prenia cafè o esmorzava al Mundial, a l’antic o al nou. Un altre univers perdut: tanca definitivament el 2021 i per poc no fa cent anys. Recordo els dos Mundials amb afecte: ara vaig a fer-me un vermut i un variat a la seva memòria.

Agraïments:

Joan Ramírez Montserrat, Michel i Joan Otero Roselló, Joan Coll Escribà, Albert Sabaté Estrany, Sylvia Estrada Saez, César Estrany Gendre, Nicanor Escurriola Ribes, Josep i David Altadill Felip, Joaquim Amaré Morales, Dolors Llasat Aragonés.

Bibliografia:

Diaris de l’època: El Correo de Tortosa, El Pueblo, Heraldo Tortosa, Diario Español, La Veu del Baix Ebre, Ebre-Informes.

*FERNANDO JAIME SOLER