Les comarques pobres de Catalunya necessiten més ajuda que les comarques riques. La Terra Alta resulta ser una de les més oblidades quan és de les més pobres, té la població més envellida, els pobles perden habitants, els joves que estudien fugen a treballar fora, els petits negocis tanquen i l’economia decau constantment. Però incongruentment també de les més oblidades pels governs de Madrid i per l’actual de Barcelona, quan hauria de gaudir d’un tracte preferent per homogeneïtzar el creixement català.
És una contradicció que obres com la variant de la N-420 estigui parada des del 1995. Han passat gairebé 30 anys i havent-se redactat projectes, promeses i més promeses d’execució pel proper any, l’impacte ambiental va quedar caducat l’any 2014. Han passat dècades i s’està redactant un nou projecte, segons sembla. Aprecio ratlles sobre camins per on ha de passar la variant i vaig observar prospeccions per construir un pont sobre la Vall de la Font de l’Aubà, el camí de Batea i l’hort de Redó, que sembla ser serviran per redactar el projecte. Però també fa anys es veien ratlles i senyals que els entesos deien que eren del projecte, i la variant no està construïda. Ens tornaran a prendre el pèl?
La realitat és que passen els mesos, i diàriament centenars de camions circulen pel mig de la població, per l’indret conegut per la Farola, cruïlla de les comunicacions del sud de l’Ebre, on s’hi concentren quatre carreteres i tres carrers. A més roden per davant del Museu de la Batalla de l’Ebre, el més important de la Guerra Civil d’Espanya, la majestuosa obra del Celler Cooperatiu del Cèsar Martinell, Patrimoni Arquitectònic i tresor del modernisme industrial català, establiments comercials, oficines bancàries, restaurants… on la fetor dels transports d’animals vius, infecten de pudors desagradables el mig de la Ciutat. I sobretot, quan diferents camions, uns de cara a Móra, altres direcció Tortosa o a l’Aragó, coincideixen dins la Farola. El trànsit queda obstruït dins un embut col·lapsant sortides i entrades. I això ve succeint de fa anys; la presa de pèl té nivells astronòmics, i l’urbanisme de Gandesa, per culpa dels governs de Madrid, no disposa de variant i en paga les conseqüències, econòmiques, socials. Els divendres, dissabtes i diumenges, i els mesos de vacances, amb el trànsit de turistes de Saragossa, de València i de Catalunya, la Farola s’abarrota i el caos és superlatiu. Però passen mesos, anys, es fan ratlles i propostes per on ha de passar la variant, les promeses són continues però el trànsit continua circulant per la Farola. Fa pena, però així estem! Les promeses s’esvaeixen, s’esfumen com les fumarrades de les xemeneies i a Gandesa no acaba de veure construïda la variant. La gent pateix, els polítics clamen… però Madrid té les orelles tapades amb esparadraps. Promeses sí! Realitats cap!
Un altra obra necessària, és la variant al polígon industrial, des de la C-13, de l’indret conegut pel Coll del Ninyo. El polígon de Gandesa, creix constantment i més creixeria si les dificultats burocràtiques d’urbanisme no tinguessin paralitzats projectes significats. Aquesta variant significa que part del trànsit que arriba de Tortosa ara passa per l’eix de la Farola i podria entrar directament al polígon per accedir a les fàbriques que allí operen. Sembla que el pressupost està aprovat però l’obra que hauria d’haver-se enllestit el 2024, encara no ha començat. Aquesta obra no resultaria ser la definitiva; caldria ampliar aquesta variant des del polígon fins la N-420, entre el Coll de les Forques i el Pont de Cantabién que significaria que el trànsit que arriba de Tarragona podria circular entre la 420 i la C-13 sense passar per la Farola. I tampoc quedaria resolt definitivament perquè la 420 venint de Saragossa ha de passar necessàriament tot el trànsit per la cruïlla, si va de cara a Tortosa. O sigui que els governs de Madrid i Barcelona, d’una vegada per sempre, haurien de dissenyar el projecte global per alliberar el tràfic de camions de gran tonatge circulant per la Farola. Ara que el PSOE manifesta que és amic de Catalunya, sense recordar-se’n de les manifestacions que va participar i la implantació del 155 que va avalar, seria el moment adequat per seure a la mateixa taula, i solucionar el greu problema, de les comunicacions per carretera. Ja n’hi prou de prendre’ns el pèl i dir-nos que l’obra la faran l’any que bé! Les variants son totes necessàries de forma urgent per Gandesa i la Terra Alta.
Altrament hi ha una empresa que demana l’ampliació de 20.000 metres quadrats de naus al polígon industrial i la burocràcia ho té aturat. Cada dia que es perd sense poder posar en marxa l’ampliació de la indústria sol·licitant, es deixen de generar recursos. I una altra indústria que pretén ampliar 10.000 metres, es troba amb el mateix problema.
La burocràcia paralitza obres i més obres, demanant papers, permisos d’uns d’altres departaments i més signatures, i allargant les concessions o denegant-les passats mesos i anys. Existeix el precedent d’una explotació agroalimentària d’una empresa local que aquests dies entrarà en funcionament, d’una forta inversió econòmica, amb la corresponent creació de nous llocs de treballs que els permisos han trigat gairebé tres anys en arribar. Aquesta és l’altra trista realitat que sofreixen territoris que necessiten inversió i activar l’economia. Son zones deprimides, i la burocràcia funciona tant o més malament que a les zones riques. El govern espanyols i català, si volen protegir-nos de veritat no han de posar les traves a les necessitats de la zona. Si continua com fins ara, les desigualtats augmentaran i les comarques pobres cada cop ho seran més. “moguin el cul”, Srs. del PSOE, l’espanyol i el català.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari