1/ Talavera de la Reina és un exemple de manual de les dinàmiques de l’Espanya buidada. Com Aranda de Duero, té en teoria una posició privilegiada en el mapa. Però és enganyós: estar al mig de tot pot significar que estàs lluny de tot arreu, si falla el factor transport públic. Per molta autovia que hi hagi. I justa la fusta: Aranda, tot i ser capital d’una regió rica per la producció de vi, va començar un acusat declivi quan l’ensorrament d’un túnel va interrompre els trens amb Madrid, fa poc més d’una dècada.
2/ Però el cas de Talavera és més “sofisticat”. La promesa que s’hi aturaria l’AVE Madrid-Lisboa va desfermar una febrada immobiliària. La capital d’Espanya ja estava a prop, però amb un tren d’alta velocitat en seria un suburbi residencial més. Era el 2007 i el preu del metre quadrat es va disparar. Les franquícies es pegaven pels locals disponibles al carrer major.
3/ Va ser una bombolla que va esclatar, és clar. Potser hagués petat igual si l’AVE hagués arribat, que no va fer-ho, perquè és el que tenen els contes de la lletera. A data d’avui, el metre quadrat és un 56% més barat que llavors. És més, l’atur duplica la mitjana estatal i el carrer major donaria avui per a rodar-hi pel·lícules de catàstrofes. Tot i certa recuperació en els darrers temps, Talavera és un mirall trencat. No hi ha cap altre cas, en tota la geografia espanyola, d’una caiguda tan gran.
4/ Hi ha hagut altres enganys del rap via AVE. La línia Madrid-Sevilla, inaugurada el 1992, va “transformar” Ciudad Real. La quota d’una hipoteca més l’abonament mensual del tren sortia més a compte que viure a Madrid. I era “només” una hora i pocs minuts de viatge. La cosa va fer fallida quan l’elevada demanda va situar el preu de l’habitatge de la ciutat manxega al nivell de la capital espanyola.
5/ A Lleida va passar quelcom semblant. Quan hi havia d’arribar l’alta velocitat, just davant de l’estació, només era creuar el carrer, va edificar-se una promoció immobiliària que es venia amb l’argument que s’estava a 1 hora i 15 minuts de Madrid. És a dir que, com a Ciudad Real, s’hi podia anar i tornar el mateix dia. Cal dir que el preu de cada pis era particularment més alt que la mitjana de la capital del Segrià?
6/ Però el compte de la vella era que el tren circularia a 350 quilòmetres per hora. 20 anys després, la velocitat no ha passat mai de 300. I és difícil que el viatge baixi de les 2 hores. No és el mateix dedicar dues hores i mitja per anar i tornar de treballar, que no deixa de ser el temps de molts trajectes diaris de Rodalies de Catalunya, que emprar-hi més de 4 hores. Però els pisos ja estaven venuts.
7/ En realitat, el realment útil per a Lleida ha estat el servei d’AVE regional, conegut com a Avant, que l’enllaça amb Barcelona. Més útil fins i tot que l’estació del Camp de Tarragona, que també compta amb aquest servei. A Lleida, està al centre de la ciutat.
8/ Bé, no estirem més la derivada AVE, perquè tenim moltes més coses a explicar. Ja veieu, però, que l’assumpte és de traca.
9/ En general, les capitals de província d’aquesta Espanya buidada estan millor que la resta de pobles. Bé, si més no s’hi viu millor: tot i un preu de l’habitatge fins al triple que als pobles, hi ha no més serveis, sinó “els” serveis. Això no estalvia, tot el contrari, contradiccions enormes. De vegades, per on menys t’ho esperes.
10/ Molta gent diu que la ciutat de Sòria ha millorat molt. I així és, fa més goig que anys enrere. Però continua despoblant-se per la falta d’oportunitats, sobretot per al jovent i per a qui ha assolit, sovint fora d’allí, estudis superiors. Compteu als pobles petits de la zona.
11/ De fa temps, a Sòria reclamen una fiscalitat diferenciada. No és el finançament singular que alguns reclamen per a Catalunya… Però no queda clar si és un “Madrid ens obra” o un “Valladolid ens roba”.
12/ Aquests greuges passen a tot arreu d’Europa. Quan viatgem a Bayreuth, seu del principal festival wagnerià, ens passa això… Bayreuth pertany a l’antiga Francònia, regió que es troba integrada en bona part a l’actual estat federat de Baviera. Quan els expliques coses de Catalunya dels darrers anys, acaben fent la broma òbvia: München stiehlt uns.
13/ Ara, hom s’enlluerna amb el que vol, que no sempre és el més necessari o essencial. Fa dues dècades que a tocar de Sòria s’hi va construir un aeròdrom pensant en les mercaderies, sense descartar cert trànsit de passatgers. Us sona allò d’una oportunitat històrica i tal i tal? L’equipament només ha aconseguit, i encara, algun resultat com a escola aèria i en puntuals activitats d’aviació aficionada o esportiva.
14/ La demanda aeroportuària d’aquell racó peninsular no pot ser més minsa. I no és que viatgin poc, és que són quatre gats. Però, ai las!, algú ha cregut necessari que, malgrat tenir aeroports comercials més propers, hi hagi un autobús cada hora i mitja entre Sòria i l’aeroport de Madrid Barajas. Els avions amb centenars i centenars de places que faran vols intercontinentals necessiten estendre els tentacles fins on faci falta. Mentrestant, trens i carreteres agonitzen… Però estem parlant de la versió aèria de l’Espanya radial.
15/ Una comparativa entre localitats properes de l’altiplà castellà mostra altres contradiccions. Aranda de Duero, El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz són cruïlles de carreteres. Aranda, com dèiem al principi, té bones autovies, però va la baixa per falta de tren i per un transport públic de broma. El Burgo no té tren, però progressa adequadament gràcies a saber treure profit de ser un lloc de pas i del seu patrimoni històric. San Esteban, que podria jugar les mateixes cartes que El Burgo i n’està a un quart d’hora, viu una decadència que fa feredat.
16/ Els greuges i aquest panorama peculiar han tingut traducció política, amb formacions com Sentir Aranda o Soria Ya. També ha funcionat un partit anomenat Teruel Existe. El seu èxit ha estat efímer. Perquè? Perquè passar-li per sobre al sistema tradicional de partits té un mèrit enorme. Cosa que, quan s’elegeixen tants pocs escons, és més un miracle que un èxit. Ara, els vots que va aconseguir una força com Soria Ya venen a ser la meitat que els habitants del meu poble, Calafell, que no passa de ser un poble gran.
17/ És a dir… Hi ha una situació sociodemogràfica que crea una reacció. Però la mateixa situació impedeix que la reacció serveixi per a gaire.
18/ També hi ha una Catalunya buidada, on passen fenòmens electorals paranormals. Les Terres de l’Ebre ronden els 180.000 habitants. Són el 21% del total de població de la província a la qual pertanyen. A l’actual Parlament de Catalunya, el territori ebrenc compta amb 5 diputats, el 27% dels 18 que corresponen a la circumscripció de Tarragona.
19/ I penses, mira que bé, no? Una desproporció positiva… Ara, 5 diputats d’un total de 135 representen un 3,7% dels escons. Suposant que anessin a una, fet que la disciplina de partit fa impossible, no pintarien res. I tanmateix, els grans partits no tenen dins d’ells una posició comuna, com dirien a Brussel·les, sobre un tema com els correbous, per no jugar-se un o dos escons per sigla.
20/ A aquesta Catalunya buidada, que va molt més enllà de les Terres de l’Ebre, hi ha coses més greus que els correbous. Algun servei de pediatria ordinari no és que sigui itinerant, és que cobreix pobles de tres comarques, i ben extenses. N’hi ha algunes on surt més a compte enviar un helicòpter que una ambulància, per lleu que sigui el problema.
21/ No fa gaire, ens ho explicaven a Sort amb dades i una conclusió final terrible, però val també per a municipis de la Terra Alta. I si tinguéssim ja no centres d’atenció més propers, sinó carreteres decents?
22/ Durant els primers temps de la pandèmia, quan hi havia hospitalitzacions a grapats, a aquestes zones van veure volar més helicòpters que en tota la vida. I ben fet, per cert. Dins de tot allò, moltes vides es deurien salvar. Això no va treure que la mortalitat a alguns geriàtrics del Pirineu i el Prepirineu deixés proporcionalment en res les xifres de la comunitat de Madrid, que qualifiquem de genocidi.
23/ Certament, s’ha fet un gran esforç, subvencionat, perquè la fibra òptica arribi al 98% del territori abans de la desactivació de la tecnologia de fil de coure. Tanmateix, a molts pobles que han viscut el miracle que hi arribi la fibra, els agradaria tenir una cobertura de telefonia mòbil normal i corrent, que continuen tenint amb dificultats. Sort que el futur no és cap fil, ni la fibra, sinó el 5G i tecnologies mòbils que puguin venir.
24/ Hi ha petits miracles econòmics en aquesta Catalunya buidada. Guissona n’és el cas paradigmàtic. Però el més curiós no és un model econòmic peculiar, que exclou el finançament bancari. Sinó haver integrat un 50% de població estrangera, fins i tot exitosament, perquè no trobaven prou mà d’obra autòctona ni en 100 quilòmetres al voltant.
25/ Però també hi ha buidors “peculiars”. A la Vall de Boí, només el 17% dels habitatges són de primera residència.
26/ Una part més que important del problema, si més no a Catalunya, és la falta de cohesió. La Fundació Horitzons 2050 explica, en una de les seves publicacions que hi ha una frontera evident a La Panadella, que diferencia una Catalunya oriental de l’occidental. També apunta que dins de la mateixa Catalunya occidental hi ha una altra frontera entre Ponent i l’Alt Pirineu. Per no limitar-se a aquest àmbit, conclouen que els contactes entre la gent de Lleida i Girona són pràcticament nuls i que hom viu fixat als clixés.
27/ Hi ha territoris buidats a Espanya que somnien una solució als seus problemes pintant noves línies al mapa. És el cas de La Línea de la Concepción, que el 2021 plantejava convertir-se en ciutat autònoma, a l’estil de Ceuta o Melilla. Ara, de debò el remei a un atur tràgic i al narcotràfic és un paradís fiscal a la canària? Ves que no fos sortir del foc per a caure a les brases.
Fes el teu comentari