1/ Alguns comentaris necessaris sobre el règim de parceria que ha aparegut en anteriors seccions… Perquè tindrà orígens en el Dret romà, més de 2.000 anys ja, però continua vigent en la legislació actual.
2/ Aquesta fórmula pot arribar a semblar un tracte just entre propietari i arrendatari. Comparteixen proporcionalment els resultats i el pagès, fins i tot, aconsegueix un dret d’habitatge. A Catalunya se n’ha dit masoveria. N’hi ha fórmules modernes fins i tot en l’àmbit de la propietat urbana.
3/ Ara… Històricament, aquesta figura s’ha usat en terres en què l’explotació agrícola directa era menys rendible. A les terres més productives, al propietari no li interessava gaire compartir guanys. En canvi, l’atomització de la unitat d’explotació, implícita en el model de parceria, li era una certa bicoca, ja que l’arrendatari era absolutament dependent de la rendibilitat; ell, no tant, com veurem en un punt posterior.
4/ Una part del que balla en tot plegat és que la llei parla de contractes per escrit. Però la jurisprudència ha validat tot acord verbal pel seu arrelament tradicional. I llevat que els arrendataris es comptin per centenars o milers, i el conflicte esdevingui “col·lectiu”, qui tendirà a guanyar un plet?
5/ Per explicar-ho amb algun exemple: la rabassa morta, la pitjor variant del tema, que s’aplicava a la vinya. Si morien dos terços dels exemplars, el contracte acabava, situació més perjudicial per al pagès, que es quedava sense res, que per al propietari, que si més no conservava les terres. Però durant el segle XVIII la millora dels mètodes agrícoles va reduir la mortalitat de les plantes. I, per descomptat, augmentava el valor de les collites i, de passada, el de les finques.
6/ Contra tot pronòstic, als propietaris ja no els interessava tant… Per què quelcom tan il·lògic, si sortien guanyant? Perquè no els convenien arrendataris empoderats econòmicament. Més que lluita de classes, era un “only business”. En particular, els propietaris, fins i tot a pèrdues, volien reforçar la seva última paraula en les renovacions dels contractes.
7/ Altres temes de fons i ben peculiars d’aquesta forma de fer… Quan les coses anaven bé i els preus pujaven, igual generaven una inflació que no convenia a altres negocis dels propietaris. D’altra banda, en el mercat, els contractes de parceria perdien valor si s’estenien durant diverses generacions (de pares a fills, per entendre’ns).
8/ Per això, va implantar-se una durada màxima de 50 anys, xifra propera a la vida productiva mitja d’una vinya. Una sentència de 1756 va deixar tancat un prolongat conflicte “consagrant” aquest nombre d’anys.
9/ Però la fil·loxera va generar un problema d’interpretació. Els ceps salvats amb l’empelt de peu americà, què? La vinya continuava sent la mateixa, amb la seva data de caducitat contractual, com mantenien els propietaris? O era una vinya nova, que generava 50 anys més, com defensaven els parcers?
10/ El Codi Civil de 1889 va ser salomònic, però d’aquella forma que sempre acaba beneficiant els poderosos. Reconeixia el valor de les operacions d’empelt i altres de semblants, com el colgat o capficat, donant peu a possibles enteses econòmiques. Però consolidava els 50 anys tant si plou com si neva.
11/ El terme “rabassaire” ja existia, però aquelles mogudes el van associar als moviments organitzats dels afectats, molt especialment en les derivades més radicalitzades.
12/ Durant la Segona República va buscar-se una solució a injustícies de segles. La Llei de Contractes de Conreu de la Generalitat de llavors, 1934, va voler extingir els contractes de rabassa morta. Ni que fos amb una indemnització que pocs parcers podien pagar, aquests podien accedir a la propietat de la terra que conreaven.
13/ Una alteració de les regles immemorials de propietat que va ser rebatuda per terra, mar i aire, per les dretes, fins i tot les teòricament republicanes. En la mateixa època republicana va ser revocada. No cal dir què va passar durant la guerra civil i després. Al capdavall, va ser un dels motius que va desembocar en el cop d’Estat del 18 de juliol de 1936.
Fes el teu comentari