Bon dia Adolfo…!
Bon dia!
P. Què et va motivar entrar en política?
Resposta. Mai havia pensat a entrar en política. Va ser cosa d’Amadea Ferreres. Ramon, el seu marit, va vindre un dia a casa meva i em va convidar a passar per la seu del PSC perquè em volien parlar. Vaig passar un dia i em van proposar anar a la candidatura que s’estava preparant. Com que no havia pensat mai en aquesta qüestió, els vaig dir que no. Al cap de pocs dies m’ho van tornar a demanar per mitjà del primer secretari de l’agrupació Paco Guerrero, ja que a la candidatura els hi faltava un pagès. Finalment, els vaig dir que sí, però amb la condició de col·locar-me en un lloc endarrerit perquè no volia sortir. Vaig demanar que en fiquessin el 8 (que van ser els que vam sortir), però em va posar de 7. I així va ser com vaig començar en política com a independent. Va ser al cap d’un any aproximadament quan em vaig afiliar en partir.
P. Com va ser l’entrada a la candidatura del PSC del període de 1983-1987?
R. Ja t’ho he explicat al punt anterior.
P. De quina regidoria vas ser-ne responsable?
R. Vaig ser responsable de la regidoria d’Agricultura i Medi Ambient que també s’ocupava de l’escorxador municipal. Vaig col·laborar molt en parcs i jardins ocupant-me de la plantació dels arbres que, en bona part va ser propostes meves com ara les ‘brachychitones’ que es van plantar a l’avinguda de la Ràpita i que són els que per exemple estan plantats a la Rambla de Tarragona. En poc temps van créixer molt i els veïns es van queixar. Els que hi ha actualment es diuen troanes que no fan pràcticament ombra. Als pobles hi ha d’haver arbres grans que facin ombra, com passa per exemple a Salou o fins i tot a la plaça Cecilia Carvallo d’aquí d’Amposta. Em vaig deixar aconsellar per Rafel Balada que en aquell temps era el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’eucaliptus me’l va desaconsellar. De fet, aquest tema el portava ‘Vulmaro’, però hi vaig col·laborar, ja que ens ajudàvem dels uns als altres, com per exemple amb el tema de festes que ell n’era responsable i jo portava la part dels bous.
P. Quin és el millor record que guardes d’aquella etapa?
R. Sobre tot el bon ‘companyerisme’ que hi va haver. Encara avui en dia quan ens trobem alguns d’aquells regidors em saludem afectuosament.
P. De tota l’obra de Josep Maria Simó com a alcalde, què trobes que va ser el més rellevant?
R. Encara avui en dia s’estan fent obres al poble que es van projectar en aquell temps. Simó era el ‘cervell’. Ell tenia clar el que s’havia de fer per al poble, mentre que nosaltres només executàvem allò que ens deia. Crec que dient-te això ja t’ho he dit tot. Per a mi el fet més rellevant va ser la planificació d’Amposta.
P. Després de 40 anys, creus que l’obra de Simó ha perdurat en el temps?
R. També t’ho he contestat en la resposta anterior. No només perdura sinó que perdurarà encara per molts anys com passa per exemple amb la zona del castell d’Amposta que tants usos li estan donant i que es va comprar en aquella etapa. Tots els partits que han governat a Amposta i que governaran al futur s’aprofitaran d’allò que Simó va projectar al seu dia.
P. Particularment, sobre la teva regidoria, quin fet destacaries?
R. La remodelació integral de l’escorxador, ja que tenia moltes mancances. La nostra intenció és que fos un escorxador comarcal, cosa que no va poder ser, però el vam adequar i equipar prou perquè pogués funcionar fins que va canviar la llei. En aquell temps teníem un veterinari de molta confiança, un camió per a repartir la carn i totes les carnisseries del poble estaven associades. Vam comprar una màquina per a analitzar si els porcs tenien triquinosis i un crematori per a les restes animals entre altres coses.
En aquell temps, en general, tot el tema sanitari estava molt ‘abandonat’. Per la Ribera s’hi feien molts tractaments amb fitosanitaris i els pagesos tiraven els envasos al canal o els desaigües i que finalment anaven a parar a la mar. Una de les coses que també vam fer va ser posar contenidors pels voltants d’Amposta a efectes de què els pagesos hi tiressin els envasos dels fitosanitaris que empraven per als tractaments. I sí, va funcionar; la gent es va conscienciar de què havia de ser així i ho feien. També va demanar-se que se’n fiquessin a les garrigues on s’havien detectat grans abocaments, com per exemple el lligallo de Lorente on hi havia un focus important de pastura. Sovint, en esbrinar qui eren els que feien aquests abocaments, se’ls citava a les dependències municipals per a mirar de solucionar el problema i sí, finalment es va solucionar.
P. Canviaries alguna cosa de l’acció de govern que es va dur a terme?
R. No, ara mateix no se m’acut res… Potser el pavelló de fires que es va fer perquè s’havia de fer, però que el lloc on es va fer no era el més adient, ja que on es va acabar fent era una zona d’aiguamolls i els fonaments no van ser els més precisos.
P. Creus que la ciutadania va valorar prou el vostre treball?
R. No, de cap manera! En aquella època Convergència feia molt bona ‘propaganda’. La majoria d’establiments els hi feien costat i ens van fer la guerra contínuament. Una de les coses que més ens va perjudicar va ser la numeració dels carrers (Amadea Ferreres també ho diu a la seva entrevista). Aquest tema es va gestionar des de la regidoria de Governació i es va delegar a Josep Gil, tot i ser de Convergència perquè se n’ocupés. Potser vam pecar de ser massa ‘bones persones’. Si havíem guanyat les eleccions, hauríem d’haver portat tota l’acció de govern. Simó va pecar de beneït (tal com també va dir Amadea). També ens va perjudicar molt un concert que van organitzar els joves i que va acabar ocasionant molts aldarulls al poble repercutint negativament a l’equip de govern. La ciutadania només va valorar aquestes dues coses. Tot el gran treball que s’havia fet no es va tenir prou en compte i va acabar pesant més les dues coses negatives que van passar al llarg de la legislatura que tot el bon treball i gestió que es va dur a terme. També ens va perjudicar el boicot dels aficionats taurins que van fer al començament del cosso iris de les últimes festes que vam organitzar (les de 1986) i que van ocasionar un gran retard de la sortida de les carrosses.
P. Vols afegir alguna cosa més que consideris important?
R. Sí. Hi va haver un fet que considero molt important, aconseguir les escriptures de propietat dels veïns del Poble Nou que encara faltaven. Vam haver d’anar a Madrid el mateix Simó, Josep Maria Monfort i jo mateix a signar la documentació perquè els veïns del Poble Nou poguessin gaudir de les corresponents escriptures de propietat de les cases on vivien.
* JOAN FERRÉ és simpatitzant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari