1/ La delicada situació de la legislatura espanyola presagia tota mena de futurs escenaris, alguns d’ells ja insinuats i fins i tot assajats en alguna votació. No és gaire esperable una moció de censura, però no descarteu res després d’unes noves eleccions, siguin quan siguin. Perquè hi haurà plantejaments que són com l’aigua i l’oli, però mana, i d’aquí aquest comentari, l’aritmètica parlamentària. És a dir, qüestió de números.
2/ La setmana passada parlàvem dels perills que hom veu quan hi ha diners pel mig. En qüestions “autonòmiques” no és precisament nou. La sentència del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, vigent a data d’avui malgrat costi creure-ho, prou que va deixar-ho clar. Pobre principi d’ordinalitat, copiat directament del sistema federal alemany. Ho consideraven tan perniciós que la reformulació o supressió de texts seguia l’ordre de l’articulat original, excepte en el cas dels calers, que sortia el primer.
3/ Mercadona ha anunciat un augment de sou del 8,5% per als seus treballadors per a l’any 2025. I pots pensar que molt bé. Però la xifra és enganyosa. En el conveni col·lectiu del sector ja es preveia un increment del 6%, que no deixa de ser una compensació diferida de la disparada inflació de fa un parell d’anys. I el 2,5% restant està només quatre dècimes per sobre de la previsió d’IPC per a 2025 (dues dècimes en termes d’inflació subjacent) i es queda per sota de la inflació provinent de 2024, que arribarà al 2,9%.
4/ És a dir… Certament, la plantilla de Mercadona cobrarà més que l’any passat, però l’empresa ha fet unes oportunes sumes que, sense tenir cap gran transcendència o repercussió, els fan quedar com a senyors.
5/ Més dades de la Dana de València. La direcció general de trànsit ha registrat la baixa de 62.000 vehicles. Però són baixes formalitzades pels propietaris, que no inclouen les que s’estan fent d’ofici, amb caràcter preventiu, en haver-se detectat robatoris de documentació i operacions de compra-venda fraudulentes. També per tal d’ajornar obligacions administratives, com la ITV o l’impost de circulació, de vehicles que no van i a saber com acabaran. Són mesures raonables.
6/ La mateixa DGT, i altres agents econòmics, estimen en 120.000 els vehicles sinistrats. El consorci de compensació d’assegurances ha rebut 104.500 peticions d’indemnització. És a dir, la cosa va convergint cap a una xifra final. Això sí, hi ha un cert ball de números, perquè no tots els vehicles danyats han quedat inservibles, els serveis de peritatge continuen encara desbordats i dels cotxes que van quedar als vorals de carretera, fora dels nuclis urbans, hi ha un garbuix considerable.
7/ Fa 20 anys que a Catalunya van instal·lar-se els primers radars de tram. El balanç és incontestable: redueixen a la meitat la sinistralitat més greu. El cas més emblemàtic és el tram de l’AP-7 a l’altura d’Amposta: els 6,6 morts i ferits greus que s’hi produïen anualment, han baixat a 1,4. És de pa sucat amb oli recordar l’estreta relació entre excés de velocitat i accidents greus.
8/ Sempre ho diem a toro passat, per no ser aixafaguitarres. La Marató de TV3 és un exercici bonic de solidaritat, però també la constatació d’un fracàs. Els països normals no necessiten aquests festivals benèfics, perquè els diners per a la investigació mèdica ja hi són al pressupost públic.
9/ És més, la recaptació està molt enrere de l’aconseguida en anys anteriors. És evident que no totes les causes desperten el mateix interès. Però en un país que necessita batre rècords per sentir-se viu, la minva deu provocar mals de panxa. I hi ha una consideració afegida: pot ser que el format comenci a envellir malament?
10/ Unió de Pagesos fa 50 anys i rep la Creu de Sant Jordi. I per boca del seu líder actual, Joan Caball, en deixa anar d’importants. La primera… Que els joves s’incorporin o no al camp depèn del context de cada comarca de Catalunya, perquè en aquelles que hi ha altres possibilitats de diferents sectors econòmics és fàcil que els joves decideixin dedicar-se a altres coses.
11/ I en relació a això, la segona perla. Si veus com el teu company o amic fa vacances, té un sou molt més elevat, no té risc de jugar-s’ho tot en una pedregada…, i tot això sobretot en temps de bonança econòmica, té el seu pes. I una altra que diu Caball és que un dels grans reptes és la incorporació al camp de gent jove, però atenció, tant de nois com de noies.
12/ I l’última, tot i que se’n podrien dir més. No hi ha manca d’inversió en terres, tot el contrari, però no és per conrear-les, sinó per dedicar-les a altres activitats, com les energètiques. I no és no ser partidaris de les renovables, sinó de tenir present que els polígons industrials tenen superfícies planes i teulades a carretades. Mentre el camp agreuja la seva agonia, i dificulta que a la pagesia hi entrin els joves, perquè s’està convertint en un sector tensionat.
13/ Fa dues setmanes, parlàvem del règim de parceria i les injustícies encara vigents, segles i segles després. Doncs ja és això.
Fes el teu comentari