El ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar divendres el nou pressupost per al 2025, amb el suport dels tres partits del govern (PSC, Movem Tortosa i ERC), el suport extern de la CUP i el vot en contra de l’oposició de Junts per Tortosa. Una vegada més, la marca blanca del PDeCAT va tornar a intentar posar pals a les rodes al govern municipal i va vincular la polèmica dels impostos amb el fet de tenir càrrecs de confiança.
I es veu que, per a Junts per Tortosa, ara és un problema que l’Ajuntament disposi de les figures d’un cap de premsa, d’un cap de gabinet i d’un cap de coordinació, quan resulta que són exactament els mateixos càrrecs que tenien designats com a càrrecs eventuals els governs convergents. Qualsevol amb una mica de trajectòria en el món municipal sap perfectament que aquests càrrecs acostumen a ser els habituals en qualsevol dels ens catalans i que, per tant, que hi hagi un cap de gabinet o un cap de premsa no hauria de suposar pas cap disbarat. I és que, de fet, la llei contempla que un nucli poblacional de les característiques de Tortosa es podria permetre fins a un total de set càrrecs eventuals.
Per tant, afirmar que això és el motiu amagat de la pujada d’impostos o dir que s’han augmentat els càrrecs en un 40% és difamar, mentir i formar part dels polítics populistes partidaris de la difusió de fake-news, a l’alçada de clàssics demagogs com Trump, Bolsonaro o Milei. La realitat és que el 2019, durant el mandat de Meritxell Roigé, el cost total dels càrrecs eventuals suposava un 0,46% del pressupost de l’Ajuntament, mentre que ara representa el 0,39%. I si el que tenim en compte és el total de despeses de tot l’Ajuntament i empreses municipals, el 2019 suposava el 0,23%, mentre que enguany serà el 0,19%. En xifres globals, els càrrecs de confiança del govern actual surten més barats que els del govern de Junts per Tortosa.
Però, qui eren els càrrecs de confiança de Meritxell Roigé, públics i a l’ombra?
En primer lloc, podríem parlar del cas de l’actual regidor, Roger Pedret, que va ser temporalment càrrec eventual del seu govern i que, curiosament, quan acabà aquesta etapa va entrar a treballar a la societat municipal de Tortosa Sport.
Aquí hi trobem també el cas de l’excap de premsa del PDeCAT, Maria Acosta, que ha acabat treballant com a cap de premsa de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús. Es veu que quan les coses anaven maldades al partit en liquidació a algú se li va ocórrer treure’s del barret aquesta plaça al centre hospitalari que mai abans havia existit i que, a més, deu ser força innecessària tenint en compte la situació financera, fruit de la mala gestió de l’anterior equip de govern, que està travessant l’hospital.
Continuem amb la paradoxa del conserge municipal amb plaça guanyada que treballava en una altra àrea de l’Ajuntament que res tenia a veure amb les designacions assignades pel seu lloc de treball i, amb les quals, se n’enduia una bona remuneració. Actualment, Joan Carles Bonfill forma també part de l’elenc de regidors del grup municipal de Junts per Tortosa.
I, per últim, el flamant càrrec de confiança fantasma amb despatx a la Diputació de Tarragona però que, en realitat, no es movia dels despatxos de comunicació de l’Ajuntament de Tortosa desenvolupant tasques més pròpies d’un cap de premsa que no pas d’un assessor de participació ciutadana de la Diputació. Un altre dels capricis de l’exalcaldessa per a treure’n un benefici personal en finalitat propagandística i també un benefici partidista, fins al punt de colar a les rodes de premsa un micròfon logotipat amb el símbol del partit. Uns recursos logístics i de personal pagats, per cert, amb els diners públics de l’ens provincial. Òscar Ologaray actualment també és regidor del grup municipal de Junts per Tortosa i, a més, és el portaveu del partit al Consell Comarcal del Baix Ebre. Un partit que quan convé es diu Junts per Tortosa i quan convé es diu Junts per Catalunya. Bàsicament la diferència té a veure amb el nom de la marca registrada a cadascun dels ens supramunicipals per a poder ocupar a tota costa les suculentes butaques i subvencions que les acompanyen.
Aquest és el cas també de l’excap de gabinet de Roigé, Anna Mayor, que actualment s’ha convertit en la seva assessora a la Diputació de Tarragona sota el nom de Junts per Catalunya, a banda de ser la responsable de comunicació de les darreres campanyes electorals del mateix partit que, en teoria, ja tenia una altra persona designada des d’anys enrere per a fer aquestes funcions.
Aquests són només alguns dels exemples de la ditocràcia que es practica des de les files de Junts per Tortosa quan es tracta de crear places a mida. Una demostració més que va en la línia d’aquelles males praxis que fan que es voti en contra, dues vegades consecutives, al fet que l’actual govern es personi, per exemple, com a acusació particular al judici pel cas Efial, un cas de presumpta corrupció vinculada a la trama del 3% de Convergència Democràtica de Catalunya en uns moments en què Roigé era la regidora d’Urbanisme, que presumptament seguia fil per randa les directrius dels correus electrònics que li enviava el president d’Efial per acabar decidint com serien els concursos públics i a quines empreses s’acabaria afavorint.
I ja que parlem de sous desproporcionats dins de l’Administració, mai és tard per menjar panses i recordar que des que Meritxell Roigé ha deixat la butaca de l’alcaldia, a banda de cobrar les assistències de regidora d’uns 13.656 euros anuals, també s’hi sumen les de la Diputació de Tarragona a raó d’uns 28.800 euros anuals i el que té com a gerent de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, un ajuntament procedent també de les restes del PDeCAT, on cobra un salari anual brut de 17.649,10 euros amb un complement específic de lloc de 53.492,39 euros i un complement variable de 5.000 euros anuals.
Però en comptes de retre comptes, els militants del PDeCAT orfes de partit, que ben aviat sembla que seran reabsorbits a can Junts per Catalunya en un intent de reunificació del que havia estat l’extinta CiU, aquests polítics continuen jugant a l’antipolítica des d’una oposició que, lluny de servir-los com a banc del racó de pensar, els serveix, dia sí dia també, com a arma llancívola contra tots aquells que pensen diferent a ells. En definitiva, que practiquen una democràcia molt poc democràtica i que demostren, un cop més, que per Tortosa i la seva gent no hi tenen cap sentiment que no sigui el del diner.
Fes el teu comentari