El retorn de l’ultranacionalisme i l’augment del populisme fan trontollar els fonaments d’una Unió Europea que conté l’alè davant un ascens imparable de l’extrema dreta i dels seus postulats posant en risc l’actual model de democràcia liberal. La recessió econòmica del motor d’Europa, la transició ecològica, la política migratòria, l’amenaça terrorista, la guerra d’Ucraïna i la tornada de Trump a la Casa Blanca són alguns dels desafiaments prioritaris que les institucions europees afronten.
L’avanç de les forces nacional-populistes que conformen el bloc de l’extrema dreta europea no s’atura. Un bloc amb profundes diferències quant a la pertinença o no a la UE, respecte a la relació amb Rússia o sobre el model econòmic, però que també té punts en comú com l’ultranacionalisme, la islamofòbia, la xenofòbia o el revisionisme històric. Un front comú de l’extrema dreta que es presenta com l’alternativa als buròcrates, és a dir, a l’establishment europeu i que ja governa a Itàlia i Hongria, és la força que lidera l’oposició a França, es perfila com a segona força a Alemanya, està en negociacions per conformar el nou govern a Àustria i és la crossa dels populars espanyols per governar en moltes autonomies.
L’extrema dreta té l’hegemonia del discurs, marcant en els últims anys els temes centrals que han conformat l’agenda pública de la UE en el que es coneix com la “Lepenització dels esperits”. Han aconseguit centrar el debat polític i captar l’atenció mediàtica i popular amb un relat pervers de «primer els de casa», acompanyat amb el discurs de la por; mentre que les esquerres transformadores observen gairebé paralitzades la deriva cap a l’abisme. La revolta electoral contra les elits i la UE i el vot protesta, reaccionari i racista, dels “nacionals enfront dels migrants” catapulta a l’extrema dreta a tenir cada cop més poder polític i social. En aquest sentit, el projecte neoliberal de la UE ha creat les condicions necessàries per a aquesta situació. Les seves polítiques econòmiques perpetuen una precarització que impacta directament en les classes populars i treballadores d’arreu d’Europa i, per altra banda, les seves polítiques migratòries i la falta de voluntat política per resoldre el drama dels refugiats són les causes d’una situació d’emergència social que s’utilitza com a arma política per l’extrema dreta. En aquest sentit, les polítiques migratòries de la UE vulneren els drets humans, incomplint la Convenció de Ginebra i la Carta de Drets Fonamentals. En comptes d’acollir, salvar i donar refugi la UE tanca rutes migratòries, enforteix els controls i teixeix un sistema d’externalització de les seves fronteres subcontractant a estats tercers.
Així mateix, l’extrema dreta realitza una enorme inversió en comunicació i té una gran capacitat d’infectar les xarxes socials, especialment dirigint-se al públic més jove. Perfils falsos, trames de bots, satèl·lits de pseudo periodistes amb milers de seguidors a les xarxes i pseudo mitjans de comunicació propaguen notícies falses, mentires i desinformació per a generar opinió pública i promoure els seus postulats i alternatives polítiques. Una desinformació molt difícil de monitorar i un discurs de l’odi sense control. Al respecte, és important assenyalar que existeixen tot un seguit d’organitzacions transnacionals, connectades amb fundacions i think tanks dels EUA, de l’Amèrica Llatina i d’Europa que treballen de forma coordinada per guanyar espais en mitjans i xarxes. Un fenomen global, en el que vindria a ser una internacional reaccionaria. En aquest sentit, l’exemple més recent i escandalós és la utilització de la xarxa social X per part del magnat Elon Musk per a promocionar a Alternativa per Alemanya, com ja va fer amb Trump i altres candidats reaccionaris en una clara ingerència política per afavorir els seus negocis i el seu poder global.
Davant de la implosió de la socialdemocràcia i l’enfortiment de l’extrema dreta és més necessària que mai la recomposició de les esquerres europees en fronts populars amplis com alternativa per a construir una Europa dels pobles davant una Europa dels mercats i dels murs on la partida, al cap i a la fi, la té guanyada l’extrema dreta.
*JESÚS GELLIDA, politòleg, investigador social i escriptor
Fes el teu comentari