Matemàtiques recreatives dominicals (68)

1/ Una de traca sobre la versió 3.0 de la novel·la divuitena “Les amistats perilloses” que serà el nou govern nord-americà. Donald Trump vol tancar TikTok als Estats Units, pel seu origen xinès. Tècnicament és que si la plataforma vol continuar operant a Can Trump, on té bona part del seu negoci, hauria de canviar de propietari.


2/ I quin magnat de les xarxes, serà membre, encara que oficiós, del nou govern americà? Elon Musk, oi? La jugada és per treure-li competència a X, abans Twitter? Podria ser. Però corre la brama que Musk voldria comprar TikTok. I que el dineral que val pot reduir-se si la plataforma es veu amb el peu al coll.


3/ Que tot depèn del govern xinés, que té una acció d’or sobre ByteDance, la propietària de TikTok? I amb qui us penseu que Musk té unes excel·lent relacions, ja que Tesla produeix totes les seves peces a Xina i allí mateix té les dues plantes d’ensamblatge més importants de les quatre amb què compta arreu del món?


4/ És més, Musk s’ho està “currant” per diversificar les rutes comercials que uneixen els ports xinesos amb la resta del planeta. La xefla de Trump per apropiar-se de Groenlàndia va per aquí. Properament farem unes matemàtiques monogràfiques per a explicar-ho. No serà fàcil perquè la potinga és singular. Dos països en guerra comercial des de fa anys, que tenen d’acord un dels governs i si més no el principal 
assessor de l’altre.


5/  Un comentari afegit sobre coses bèl·liques i destructives, que lliga amb “Les amistats perilloses”. El seu autor, Choderlos de Laclos, va ser un escriptor aficionat, de vocació i professió militar. De l’arma d’artilleria, en concret. De la vida de guarnició i falta de promoció es va “consolar” creant innovacions en aquest ram. Va ser l’inventor de l’obús, un projectil que en comptes de ser sòlid anava farcit d’explosiu. I amb les seves capacitats matemàtiques va millorar el càlcul de tir. Fins i tot va introduir millores en el sistema de fortificacions Vauban, per fer-lo més resistent als impactes.


6/ Aquesta no us la esperàveu, no? Per cert, quelcom útil encara a data d’avui sobre com podem arribar a despuntar en l’àmbit contrari en el qual vam començar. Sébastien Le Prestre de Vauban era un enginyer militar que va fer carrera planificant setges i atacs a fortificacions, potser amb més fracassos que èxits. Però de la seva experiència en va sorgir un disseny defensiu que va marcar una època.


7/ L’1 de gener van decaure les rebaixes de l’IVA decretades fa un parell d’anys quan la crisi inflacionista. Ves que ara no es produeixi una paradoxa: que l’increment de preus derivat de la recuperació de l’IVA anterior no provoqui un repunt important de la inflació. Per aquesta via, alguns preus poden pujar fins a 11 punts…


8/ Un exemple senzill i quotidià. Un restaurant puja un euro el menú del dia, però l’increment és del 7%. El menú del cap de setmana, de la seva banda, puja 2 euros i l’augment és ja del 9,2%. La previsió d’inflació per a 2025 és del 2,1%…


9/ Una sobre qüestions organitzatives. El Barça va ajornant la data de retorn al Camp Nou, que, quan es produeixi, serà parcial i encara amb obres. L’última versió és que al maig. I no és que les previsions fossin molt optimistes. És que es va optar per l’oferta més barata i amb menys experiència al darrere, que resulta que ara no està complint terminis. Això, a banda dels episodis laborals que s’han viscut, que fan de tot llevat de bonic.


10/ Encara sobre el Barça… El sainet sobre les inscripcions de jugadors ha superat tot l’imaginable. Si una cosa se sap que pot passar amb sis mesos d’antelació, cal arribar a les últimes hores de termini per a mirar de posar-hi remei? I un detall no menor… Els terminis existeixen per una cosa. Perquè si hom pretén complir quan li convingui, 
acabarà no complint mai.


11/ Hom critica que el CEO d’Apple hagi guanyat el 2024 un 18% més que el 2023. I pot criticar-se, com tot en aquesta vida, sobretot en allò de salaris indecents. En aquest cas, concret, si la retribució és 650 vegades més alta que la mitjana dels empleats de la companyia, resulta antipàtic. Però si l’empresa té un benefici superior en un  31%, no surt guanyant? En una relació cost-benefici, típicament capitalista, quin és el problema?


12/ Certament, tot seria més passador si els treballadors d’Apple cobressin més, perquè no és marxista ni leninista afirmar que els beneficis creixents de l’empresa es deuen en bona part a la seva feina. Això al marge que la seva retribució mitjana sigui de 112.185 euros anuals, xifra poc menyspreable. Ara, una millora en la seva retribució
no estaria malament, no.


13/ I ara potser direu: escolta, que l’any passat Apple va perdre el plet amb la Unió Europea pels impostos que pagava a Irlanda per tal de tributar menys. I va perdre alguns diners. Però la “patacada” ha estat relativa. Ni el 10% dels guanys europeus, compteu en el conjunt mundial. És més, la multa no arriba ni a la tercera part dels beneficis per la venda de l’Iphone. Per això, els beneficis van ser bons, superiors a l’any anterior com dèiem en el punt número 11, malgrat que haurien pogut ser millors.