La pandèmia va demostrar que l’arròs és un cereal bàsic per garantir la seguretat alimentària arreu del món. Fins al punt que, actualment, al voltant del 93% de les produccions nacionals d’aquest cereal són per a consum propi i només un 7% surt als mercats internacionals. Arrossaires, indústria, investigadors i administracions debaten aquesta setmana al delta de l’Ebre com aquest conreu estratègic pot fer front als reptes que plantegen amenaces com el canvi climàtic o les plagues. A la tradicional jornada tècnica de l’arròs de l’IRTA s’ha sumat enguany la celebració de la I Trobada Internacional de l’Arròs, en la qual han pres part representants del Fons Llatinoamericà per a l’Arròs de Reg (FLAR) per definir estratègies d’actuació comuns.
La presència dels representants del FLAR, una aliança “público-privada” de sectors arrossaires de disset països d’Amèrica Llatina i el Carib amb tres dècades de trajectòria buscant solucions tecnològiques per millorar la sostenibilitat i rendibilitat del sector, ha permès globalitzar el debat sobre el futur del sector que l’IRTA planteja anualment en clau nacional a les jornades tècniques.
Allí s’hi produeixen anualment unes 25 milions de tones d’arròs en 5 milions d’hectàrees -una part de les quals, de secà-, amb un rendiment mitjà de 5 tones per hectàrea -al delta de l’Ebre és d’unes 6,5-. El director executiu del FLAR, Eduardo Graterol, ha remarcat la importància de treballar conjuntament en la millora del rendiment i la sostenibilitat del conreu més enllà de les seves implicacions comercials a escala internacional.
“És una necessitat en el context que parlem d’un aliment bàsic i fonamental a la taula de la població. La pandèmia ho va demostrar: és una font d’energia relativament accessible, molt més econòmica que altres cereals i es pot emmagatzemar un bon temps”, ha remarcat Graterol, convençut que l’arròs pot resultar clau per a la “seguretat alimentària de les famílies”. “Per això hem de protegir la producció i garantir que totes aquestes millores tecnològiques es tradueixin en major qualitat i menors preus per als consumidors”, ha subratllat.
Amb aquest objectiu, unes 25 persones, “actors claus” del sector productiu, indústria, centres de recerca i administracions van participar aquest dimarts en la I Trobada Internacional de l’Arròs per crear una “taula de treball dinàmica i resolutiva” que permetés identificar els reptes del sector arrossaire i “definir un full de ruta” per fer-hi front, segons la investigadora de l’IRTA, Maria del Mar Català. De la trobada va sortir també el comomís de posar en marxa un pla estratègic estatal pe garantir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del sector.
Per a Graterol, es tracta de de compartir experiències i abordar com, a partir de la la col·laboració internacional, es poden identificar les prioritats en matèria de recerca i transferència tecnològica per millorar els conreus, tant des del punt de vista del rendiment com de la sostenibilitat. Eficiència de recursos, pràctiques agronòmiques o millora de llavors en escenaris de canvi climàtic i manca crònica de recursos com l’aigua, que també pateixen en algunes zones d’Amèrica Llatina i el Carib -amb zones temperades i de clima mediterrani al costat d’altres més extremes, ambients subtropicals amb temperatures elevades que afavoreixen la proliferació de malalties de l’arròs-. “Aquests reptes els podem afrontar de forma comuna”, ha insistit.
Cultura pròpia davant del lliure comerç
Per contra, el responsable del FLAR no veu especialment conflicte pel que fa al sector de l’arròs en el marc dels acords de lliure comerç amb Mercosur. Especialment, recorda, perquè en zones com l’Estat espanyol el conreu s’ha vinculat a una “cultura” gastronòmica específica i reconeguda mundialment, que explota varietats pròpies que són força diferents a les que predominen a l’Amèrica Llatina. “Els mercats fluiran però la tecnologia és una oportunitat per garantir l’arròs, l’alimentació, distingir el valor cultura i gastronòmic que només és possible si es produeix aquí a Espanya”, ha subratllat.
En aquest sentit, Graterol ha apostat perquè aquest increment de l’eficiència que han d’aportar els investigadors serveixi no només per protegir aquesta producció nacional, sinó també la seguretat alimentària. “Els mercats internacionals són molt dinàmics però relativament petit quan el posem en el context de la producció global: el 93% de la producció d’arròs es consumeix al mateix país on es produeix i només un 7% només es col·loca al comerç internacional”, ha apuntat.
La I Trobada Internacional de l’Arròs ha servit enguany també de paraigua a la XVIII Jornada Tècnica de l’Arròs que ha tingut lloc aquest dimecres a les instal·lacions d’Arrossaires del delta de l’Ebre. La presència de la delegació llatinoamericana ha servit per intentar trobar sinergies d’actuació.
El caragol maçana a Amèrica Llatina
Així, els pagesos ebrencs han preguntat al responsable del FLAR, com han combatut allí la plaga del caragol maçana. “Fa cinc anys es va considerar com a plaga important a Equador o Perú, però ara no està considerada com a d’alt risc només en situacions molt puntuals. Les mesures agronòmiques és una solució: disposar de terres anivellades per eixugar fa disminuir les poblacions”, ha respost, tot recordant que cal prendre les mesures sobre la base dels resultats dels estudis sobre el terreny i sense excloure l’ús d’altres tècniques.
Des de l’IRTA, Català ha volgut posar en valor la necessitat de fomentar la recerca a l’hora de fer front a les amenaces derivades del canvi climàtic, amb temperatures més altes i menys disponibilitat d’aigua.
“Som molts conscients que hem d’estar preparats i hi ha moltes formes: desenvolupar varietats amb cicles més curts, adaptades a condicions d’estrès hídric o optimitzar processos de reg, fer un millor ús de l’aigua que tenim”, ha apuntat la investigadora del Programa Cultius Extensius Sostenibles. Durant la jornada s’han abordat també els resultats actualitzats dels experiments de captura de carboni, les novetats en matèria de sanitat vegetal o fertilització sostenible.
També el Ministeri d’Agricultura ha presentat un balanç econòmic de les zones productores arreu de l’Estat. Unes dades que han confirmat que, des dels anys de la pandèmia, 2021-2022, Espanya ha deixat de ser un exportador net a un importador net d’arròs, especialment arran dels impactes negatius del clima en la producció en algunes zones -la producció, que va arribar a ser prop de les 750.000 tones el 2020, ha arribat a caure a la meitat fa dues campanyes-.
Fes el teu comentari