1/ Els sis grans bancs espanyols va aconseguir, aquest 2024, uns beneficis històrics de gairebé 32.000 milions d’euros. Sort que l’impost especial al sector els havia d’arruïnar, tot i haver significat només 1.500 milions… Però no sabeu la més bona? Que aquest rècord correspon a la meitat del que la banca va deixar a deure del rescat de fa una dècada i escaig.
2/ És a dir, en només dos anys allò pendent quedaria resolt. “Repartit” en 10 anys, per dir alguna cosa, seria una amortització irrisòria. Hi ha coratge al sistema polític espanyol, singularment a les esquerres o al que passen per ser-ho, per aplicar una liquidació en aquest sentit, per exemple quedant-se la part que toqués dels pisos en mans de bancs, sovint buits? I gratuïtament, és clar, que estem parlant de compensar deutes. Ah, què dieu que no?
3/ Índex Leopard… L’import de l’impost extraordinari a la banca donaria per a adquirir uns 130 tancs. És una xifra gens menyspreable. Però penseu que Espanya ha incrementat la despesa militar durant 2024 quatre vegades més per tal d’acostar-se a les exigències de l’OTAN. I ni així. És allò del 2% del PIB, que s’ha quedat en l’1,2%.
4/ Aquesta secció s’acaba d’escriure cap al dijous. Per això, si passa quelcom divendres, igual diumenge pot semblar que alguna cosa està desactualitzada. Va ser el cas de la setmana passada. L’Ajuntament de Barcelona va comprar la Casa Orsola. Tanmateix, bona part dels comentaris al respecte no han perdut vigència. En realitat, el 50% de sobrepreu pagat, en relació al que hauria estat exercir de bon començament el dret de tempteig i retracte, agreuja la situació exposada.
5/ El factor quantitatiu en tot plegat és important. A Barcelona hi ha pel capbaix 4.000 cases Orsola i la viabilitat d’adquirir-les totes tendeix a zero. Aquesta solució pot servir per a casos molt puntuals. En termes generals, el seu cost, només a la capital del país i agafant el preu pagat en aquest cas, fàcilment superable, equival al 82% de l’últim pressupost aprovat de la Generalitat. De tot el pressupost, que era històric pel seu import.
6/ I si tenim en compte què costa fer un pis social bàsic a Barcelona, la inversió en totes les cases Orsola donaria per fer uns 300.000 pisos. Adéu a la crisi de l’habitatge, tu… El segon índex Leopard d’avui és demolidor: la ciutat de Barcelona seria la 9 potència blindada mundial.. Potser més i tot, considerant que Rússia i Corea del Nord encapçalen el rànquing mundial de tancs per país, però a base de ferralla de la Guerra Freda poc menys que inservible. Els de Barcelona serien d’última generació.
7/ Us imagineu Jaume Collboni entrant a Moscou, al capdavant de les columnes cuirassades del seu Ajuntament? Bé, com de costum és un exemple molt improbable, malgrat faci créixer la salivera. Però la comparativa ens il·lustra sobre la enormitat d’algunes xifres, difícils de capir.
8/ També hi ha qui diu que perquè hem de finançar via impostos que unes poques desenes de persones, de classe mitjana afegeixen, visquin en bons barris per sota dels preus de mercat. Però passen dues coses, de fet tres. La primera és que la classe mitjana és avui en dia una ficció enderrocada. La segona, que el mercat imposa lloguers disparatats, fins i tot per a qui té un sou raonable. I la tercera, que barris com
l’implicat en el cas de la Casa Orsola són víctimes d’una gentrificació causada per decisions de l’Administració, com les superilles. Quina culpa en tenen els veïns?
9/ Hi ha plantejaments, inclosos alguns de demagògics, que l’únic que busquen és la solució a base de totxo. Que és tant com tornar al model culpable de la situació. Però no és menys cert que algunes de les idees en dansa mereixen l’honor de la discussió. Especialment, perquè la “solució” serà una suma i combinació de diferents tipus de mesures.
10/ “Traslladar” els dos milions d’habitants de Gaza és una idea lluminosa de Donald Trump. Però consideracions morals i pràctiques a banda, el propòsit és poca cosa si tenim en compte que el propi Trump vol expulsar d’Estats Units un mínim d’11 milions d’immigrants, que podrien arribar ser 20 milions.
11/ Un extrem de l’invent té alguna coherència. Si Gaza esdevé la Marina d’Or d’aquell extrem del Mediterrani, farà falta molta mà d’obra. Preferentment, precària i explotada, cosa que al model econòmic nord-americà, i que el seu president vol escampar, ja li convé. Ves que els palestins no tornin com a cambrers i empleats d’hotel.
12/ La setmana passada parlàvem del petroli xinès i a algú no li quadrava. Però Xina produeix 4,16 milions de barrils al dia i és el sisè productor mundial de petroli: de fet, el cinquè, Iraq, sent al clatell l’alè xinés. Cert és que Xina no cobreix la seva pròpia demanda i n’ha d’importar, però a la vegada ven una part de la seva producció per a obtenir divises.
13/ L’interès de no “castigar-se” gaire, dins de la guerra comercial que mantenen de fa anys, és recíproc entre Xina i els Estats Units. Els xinesos fan curt de gas natural i, considerant les dificultats per comprar-ne a Rússia, tot i que ells en tenen menys, n’han d’importar en grans quantitats. Ja sabeu qui domina ara el mercat gasístic mundial, gràcies al format de gas liquat? Sí, l’heu endevinat, Estats Units.
Fes el teu comentari