El fet que pensis que tingues raó no vol dir que jo estigui equivocada, simplement no has vist la vida des del meu costat.
El vidre i les seves variants em fan preguntar-me moltes vegades què hi veig i què hi veus?
Les expectatives i les experiències varien tant en cadascú, que davant dels fets, cadascú parla, percep i conclou des de la seva peculiar i insubstituïble manera de veure. El que se sent com a pèrdua i guany, el que canvia o mor, així també aferrar-se permanentment al que ja no és. No sempre observar, veure i contemplar es diferencia prou en allò concret.
L’horitzó pot tenir profunditats que no aconsegueixo plasmar en una mirada o al vidre des del qual ho veig. Allò que per a un és evident per a un altre és indiscutible. El que sento i el que veig des d’una lent, no sé si respon a aquest enfocament personal que cadascú li dóna. La capacitat de contemplar més enllà de la visió, m’ha permès ser temple en el format extraordinari de l’observació, del sentiment i l’emoció de transitar el procés, encara que no ho entengui. Amb el temple, veig en clau sagrada aquell maldecap que l’obstinada realitat mostra encara que no la vulgui observar… veiem diferents capes de vidre…
Ell i el seu govern sostingut pels ultradretans són responsables d’una gestió deficient de la DANA que va arrasar pobles de les comarques centrals del País Valencià deixant més de dos-cents morts i també de les posteriors mancances en l’organització dels voluntaris i l’assistència als afectats. El seu grup té suport popular, sí, però gestiona la Generalitat com una regidoria de festes (en tots els respectes per qui porte les regidories de festes) i el seu pa i circ no va més enllà de crear un marc propici per als negocis dels seus empresaris afins. De quin color veieu el vidre…
Fa setmanes que sento que Elon Musk i Trump són uns bojos que ho trenquen tot, altres els troben uns herois. N’hi ha que ho troben perfecte ficant se amb els funcionaris i fent los hi paga tot el que surt malament, diuen que el sector públic està rovellat, burocràcies del segle XIX i excuses de “és que sempre s’ha fet així”.
“L’administració no té recursos.”
“Ho volen privatitzar tot per beneficiar els seus amics.”
“Al sector privat guanyaria molt més.”
Si un funcionari posa mala cara cada dia, mereix una feina de per vida?
Si una funcionaria tracta malament els ciutadans, ha de seguir prestant el servei?
Si un polític només diu “jo vaig fer el que van dir els tècnics”, mereix el nostre respecte?
Preguntes que certa gent fa i que no veu el vidre del mateix color, potser que la burocràcia a aquest país alenteixi les coses, però també sort dels tècnics perquè a vegades els polítics faríem coses que no serien les més adequades… però el que és injust és com acomiaden a la gent amb un senzill correu que els diu que recullin les coses i siau.
Això és el primer món…
Aquesta setmana ha sortit la notícia d’ajuntaments del delta de l’Ebre que mancomunen serveis municipals per estalviar costos en les compres agregades i poder accedir a més subvencions. Si entrem a veure el per què entendrem que unint les forces tenen una àrea de població d’uns 50.000 habitants, lo que els facilitarà a accedir a la contractació conjunta de serveis sense l’obligació dels membres d’haver-los d’assumir tot i que podran competir en projectes que només s’atorguen a les grans ciutats. Quan no se coneix bé les coses surten comentaris com: més institucions innecessàries quan hi ha Consells Comarcals. Enlloc de centralitzar serveis a les Terres de l’Ebre, ara es creen mancomunitats que divideixen … Polítiques de campanar!
Segur que a començaments del segle XX, quan es van ajuntar les quatre diputacions catalanes creant la Mancomunitat de Catalunya, tot i que havien de tenir funcions purament administratives, van adquirir una gran importància política i va tenir veus en contra, va tenir una gran tasca en infraestructures, obres hidràuliques, cultura i sanitat.
A Gandesa per exemple això va ajudar a la fundació de la Cooperativa, ajudant als pagesos a guanyar-se millor la vida; també va arribar el telèfon abans que altres capitals de província com Segovia, Cuenca, Soria… Dos exemples de com una mancomunitat ajuda a prosperar econòmicament i tecnològicament.
El COPATE és un consorci que ajunta les quatre comarques que gràcies a la unió es poden fer tractaments ambientals i donar diferents serveis que des de l’ajuntament o Consells Comarcals seria massa feinada. Veieu el vidre com té moltes capes i diferents colors segons li toca la llum…
La majoria dels éssers humans assumim que la forma com percebem visualment el món és molt similar entre persones. Però ara una nova investigació va descobrir que, de fet, tots veiem l’ambient que ens envolta de manera diferent.
Els investigadors de la Universitat de Londres van descobrir que una regió del cervell, anomenada escorça visual primària, és la responsable de processar el que veiem al món.
I aquesta regió, diuen els científics, té una mida molt diferent entre un individu i un altre, cosa que afecta la forma com veiem el que ens envolta.
Els científics, que publiquen el seu estudi a Nature Neuroscience, van dur a terme una sèrie d’experiments amb 30 voluntaris en què els mostraven diverses il·lusions òptiques. Així mateix, mitjançant imatges de ressonància magnètica funcional (fMRI) van poder mesurar l’escorça visual primària de cada participant.
Van descobrir que la mida de totes les escorces visuals dels individus variava molt, i també la forma com cadascú processa les il·lusions òptiques.
“El nostre estudi revela que la forma com percebem el món subjectivament depèn de l’arquitectura del nostre cervell”, va explicar a la BBC el doctor Samuel Schwarzkopf, que va dirigir l’estudi al Centre Wellcome Trust per a Neuroimatges de la Universitat de Londres.
I el científic creu que la forma com processem el món que ens envolta té una influència en tot allò que fem, les nostres conductes i decisions. “És clar que cadascú veiem el món de manera diferent i ara tenim un vincle entre la forma com el cervell està organitzat i la forma com percebem el que ens envolta”.
La vida et mou encara que et resisteixis, així que et val més fer-te porosa i flexible en el seu vaivé. El que veig marca la diferència quan a més ho contemplo i em permeto fer orgànica la seva mutació a les capes menys conegudes del meu ésser. Contemplo el que estic sent al mar d’emocions i en aquest moment, sense posar-hi rètol, trobo una mica superlatiu a la transcendència, que es torna diàfana després d’enfocar millor el meu vidre.
Fes el teu comentari