El conegut restaurador ebrenc Lluís Garcia Muñoz (Restaurant l’Estany-Casa de Fusta) fa anys també va estar en política. Va ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta la legislatura de 1987 a 1991 i també diputat a la Diputació de Tarragona. Durant l’alcaldia de Josep Maria Simó va ostentar el càrrec de director de Fira Amposta (1986-1987).
El conegut restaurador ebrenc Lluís Garcia Muñoz (Restaurant l’Estany-Casa de Fusta) fa anys també va estar en política. Va ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta la legislatura de 1987 a 1991 i també diputat a la Diputació de Tarragona. Durant l’alcaldia de Josep Maria Simó va ostentar el càrrec de director de Fira Amposta (1986-1987).
P. Explica’ns com era la fira quan vas entrar de director
R.Bàsicament era una fira agrícola i escassament industrial. El sector comercial va anant-se introduint posteriorment. Se li donava molta més importància a la ramaderia i a la maquinària agrícola que en aquell moment era el que més funcionava pel que fa a poble i de la fira. Quan jo vaig entrar ja feia molts anys que es feia (26a edició) i mira si era important que a part del pavelló, se’n va haver de muntar un altre. En aquell temps no hi havia carpes com ara i vam haver de llogar un pavelló que vam col·locar al costat. Això va comportar treure tot el sector fitosanitari que sempre estava present a la fira. Vaig intentar pactar-ho, ja que jo mateix era un dels expositors, perquè representava a la marca Zeltia Agrària, però es van posar tots en contra meva. Tot i que, finalment l’experiència va ser bona, ara que han passat els anys t’adones que era un ‘cutxitril’. Aquesta situació es va produir perquè vam ampliar molt la fira i vam omplir tots els estands.
P. Quines van ser les principals novetats que hi va haver durant la teva direcció?
R. Quan vaig entrar com a director no vaig trobar-me amb una fira política o si vols oficialista. Ara veiem estands de la Diputació, del Consell Comarcal… En aquell temps no passava. El que sí que vam aconseguir va ser que vinguessin algunes empreses del sector del moble. En aquell temps la fira ja estava molt consolidada perquè al llarg de la seva història havia estat en diferents indrets i amb la construcció del pavelló poc abans d’entrar jo com a director vam trobar el lloc definitiu on ubicar-la.
A part de la fira pròpiament dita, també vam crear el primer saló de la infància que es feia per Setmana Santa.
P. Quina relació vas tenir amb Simó? Com el recordes?
R. Jo era president de l’Atlètic Club Ampostí que posteriorment va passar a ser la Unió Atlètica Montsià. Aquest càrrec em va permetre tenir relació amb l’ajuntament que havia sortit de les darreres eleccions. També era president del Consell Comarcal d’Esports que es dedicava a organitzar totes les competicions esportives que es feien a Amposta, al marge de les que organitzaven els mateixos clubs esportius. A poc a poc vaig anar coneixent a Simó fins que un dia em va cridar a l’antiga seu del PSC, la que hi va haver a la carretera de Santa Bàrbara i em va fer la proposta. Posar-me a mi com a responsable de la fira va ser perquè buscaven una persona que no fos militant del partit. I a partir d’aquí va començar la nostra relació que va comportar que formes de la candidatura per a les següents municipals.
P. Com creus que Amposta va valorar la teva tasca?
R. Quan una cosa fa molts anys que funciona és fàcil portar-ho. Només cal anar fent petits canvis i innovacions puntuals. Aquells van ser uns anys molt bons per a la fira tot i que va haver-hi algun sector que es va poder sentir desplaçat, però la resta va guanyar espai dintre del pavelló. No recordo haver tingut un mal sabor de boca…
P. Amb aquests quaranta anys que han passat, creus que Fira Amposta ha sabut evolucionar?
No. Rotundament no. Per a no ser massa dràstic et diré que no ha sabut evolucionar cap fira. Les fires tenien sentit en una època en què no hi havia els mitjans que ara tenim, ni tecnològics ni informatius. En aquell temps era un aparador comercial. Els expositors anaven a la fira per a donar a conèixer les seves novetats. Actualment això ha canviat. Ara tenim les televisions que es pot dir que ja han quedat antiquades. Tenim Internet, les xarxes socials…
No disposar d’un pavelló ha fet mal a la fira, tot i que políticament potser ha anat bé a l’equip de govern. El motiu és que l’espai cobert ha quedat més reduït. Quan es faci un nou pavelló, si es fa tan gran com el que hi havia, no pot dedicar-se exclusivament per a fires, sé li haurà de buscar altres utilitats. Si no és així s’hauria de fer un pavelló més menut i atenent les necessitats actuals. S’hauria d’intentar lligar-ho amb el turisme.
Abans Amposta era sinònim d’arròs… Érem pagesos. També fèiem alguna carxofa que ara ni això… Actualment, el recurs més important per a Amposta i el territori és el turisme.
Tot i això, el sector turístic estem morint d’èxit. Tots els que ens dediquem a aquest sector estem molt bé i tot funciona de meravella. Un clar exemple el tenim amb la fira de la carxofa que podríem dir que també forma part de la fira. Des de fa anys està decaient. Al seu dia no es va saber enfocar bé. Es va pensar com una festa popular en lloc de com una fira. Hauria d’haver hagut dos apartats diferenciats: el sector gastronòmic i el sector comercial. El mateix que es fa ara, però també amb més presència comercial. Les necessitats actuals no són les que hi havia abans. Com ja he dit anteriorment ara es pot buscar per Internet qualsevol cosa que necessites. Abans no es podia fer.
P. Hi ha qui creu que avui hi ha massa pavellons institucionals…
Efectivament. Anar a una fira és car i això comporta que a cada edició es perdin expositors. Avui en dia qui va a la fira? Hi va aquell que comença una cosa nova i vol donar-se a conèixer. Però només l’interessa anar-hi un any.
Després també han tingut molt a veure les crisis econòmiques que hem patit. Durant aquells anys la gent hi va deixar d’anar i això va portar que a cada edició hi hagués més estands institucionals i associacions locals. Avui en dia sembla més una fira d’entitats… Públiques o privades.
P. Amb quina finalitat vas entrar de director?
R. Intentar innovar. D’aquí la creació del saló de la Infància i la Joventut que també és un saló consolidat. Era una època molt difícil perquè en aquella època els salons de la infància que es feien arreu de Catalunya estàvem enfocats a activitats esportives. Actualment, són més culturals amb jocs recreatius, etc. Llavors poder omplir el pavelló d’activitats era complicat. Per aconseguir-ho vam buscar la complicitat de l’associació Tarambana encapçalada per Assumpta i Pere, i també Eli, la meva dona. Tots plegats vam poder fer tota una sèrie d’activitats i aconseguir tenir èxit i això passa per la participació de moltes xiquetes i xiquetes.
Com a director de la fira tenia l’obligació d’aconseguir-ho. Després de visitar diverses fires com les de Barcelona i Reus, em vaig adonar que el que agradava als infants d’aquella època era la policia i l’exèrcit. Evidentment eren uns altres temps… L’exèrcit omplia els pavellons de les fires on anaven amb cuines i ensenyaven a fer el menjar, també portaven vehicles. Per aconseguir que vinguessin a Amposta vaig haver d’anar a parlar amb el comandament de Tarragona (no recordo la graduació) i al final vaig aconseguir alguna cosa, però en arribar a Amposta em trobava amb l’oposició dels qui m’estaven col·laborant, però finalment vam arribar al consens perquè l’exèrcit tingués una mínima presència i incorporar-hi també la policia que llavors era la Guàrdia Civil. La policia municipal no disposava de motos…
Finalment, amb persones amb diferents maneres de pensar es va crear un ambient molt agradable fins al punt que encara avui tenim molt bona relació.
També vaig intentar fer fires sectorials i territorials. Vaig pensar amb fer una fira exclusivament de mobles amb fabricants i venedors de la Sénia i Ulldecona, però em vaig trobar que la majoria d’aquests empresaris eren de Convergència i ens van boicotejar.
En posteriors edicions, quan nosaltres ja no hi érem, alguns d’aquests empresaris van exposar a la Fira Amposta.
P. Imagina per un moment que ara mateix tornessis a ser-ne el director… Quines accions immediates emprendries?
R. S’hauria d’apostar fort per un nou pavelló. Però no pensar amb un pavelló gran com el que hi havia. S’hauria de pensar amb un pavelló on es poguessin fer diferents activitats per a ser usat per les entitats del poble.
També es podria aprofitar per a fer-hi convencions que, tot i que no se sap, a Amposta se’n fan moltes. Allí s’hi podrien fer jornades de treball. El lloc és ideal perquè aglutina tota una sèrie de serveis.
La fira hauria de mirar cap al futur i estudiar quines poden ser les activitats del futur. És clar que hauríem de mantenir la nostra essència amb l’agricultura i principalment l’arròs, però després no sé si té sentit mantenir els ‘animalets’. I ho dic jo que porto els meus perquè la canalla en pugui gaudir, ja que penso que és positiu que tinguin un contacte directe amb ells. Però la fira ramadera com a tal ja no té sentit. S’hauria d’enfocar de cara les noves tecnologies i turisme que són els sectors més forts que tenim actualment.
P. Quin és el millor record que guardes d’aquella època?
R. L’equip humà que va col·laborar amb mi.
P. Ara, a misses dites, creus que hauries pogut aportar alguna cosa més?
R. Sempre es pot fer alguna cosa més. Com t’he dit abans m’hauria agradat fer moltes més fires sectorials i poder aprofitar el pavelló durant més dies de l’any. Que cada mes hi hagués una fira.
Fes el teu comentari