“El més important és no trencar la corda.” Això és el que em va dir un diputat veterà que havia format part de la primera corporació de la Diputació de Tarragona després de la dictadura.
Segons em va explicar aquest company quan els franquistes van entrar a Tarragona van afusellar als membres de la Diputació que, en aquells moments, estava formada pels partits del front d’esquerres. El president de la corporació va poder exiliar-se i va morir a França però altres diputats van ser detinguts, condemnats en consell de guerra per, literalment, “haber formado parte de la Diputación provincial durante el període de dominación rojo” i executats.
Van morir per defensar una societat més justa, més lliure i més igualitària. Hi ha un fil roig, una corda ideològica, que ens connecta amb aquesta lluita. No podem trair aquesta tradició, ni aquests valors democràtics i progressistes. Això és el que crec que m’emplaçava a recordar aquest diputat: no traeixis aquesta herència heroica, això és el més important. Més important que el pressupost, més important que les inversions, més important que el repartiment de càrrecs i responsabilitats.
I ara que tanco una etapa com a diputat provincial del PSC de quasi sis anys, en el primer mandat a l’oposició i actualment en el Govern, crec honestament no haver trencat la corda. Això és el primer que volia compartir amb tots vosaltres.
Sonarà a clàssic però ho dic amb la mà al cor: ha estat un autèntic honor. Un honor representar i defensar els interessos de les comarques ebrenques a la Diputació. Ho he fet sense mirar el color polític de l’ajuntament del municipi, ho he fet sempre pensant en l’interès general de la nostra gent. Ho he fet amb honestedat i rigor.
La veritat és que la Diputació és la gran desconeguda, institucionalment parlant, de la ciutadania. És injust, però és així. En canvi, els que hem tingut l’oportunitat de formar-hi part sabem de l’enorme potencial que té: des d’uns pressupostos expansius, fins a múltiples serveis d’ajuda municipal, subvencions, beques, pagaments, uns tècnics i uns professionals de gran vàlua al servei del territori, etcètera.
Quan alegrement es parla de què “la Diputació no serveix per a res” seria interessant que preguntessin als centenars de pobles petits que tenim a les nostres comarques què passaria si un dia la Diputació, efectivament, desapareixes. Potser no podrien ni oferir un mínim servei eficaç als seus convilatans per falta de mitjans tècnics i humans, això és el que passaria.
Així mateix, crec que tots els diputats o diputades que representem a les comarques ebrenques a la Diputació hem de sumar esforços per posar-nos d’acord en anar a una en allò que és essencial per al territori. No es tracta de fer cap “lobby” però si de defensar conjuntament els interessos ebrencs per damunt de les sigles dels partits per ser més eficaços i tenir més força. Tots i totes en sortiríem guanyant.
En la mateixa línia vull posar de relleu que en el ple que va incloure la meva dimissió com a diputat els portaveus de tots els partits polítics representats a la corporació van tenir paraules d’atenció i consideració a la meva persona que vull explícitament agrair. Crec que això també és una marca de la casa que cal valorar: el respecte. El respecte cap aquells que pensen diferent de nosaltres. Sovint veiem, lamentablement, a la política convertida en una mena de pim-pam-pum d’insults i desqualificacions. És un error que tan sols comporta el descrèdit de la democràcia i el creixement de les opcions ultres. Un error que sempre m’he negat a seguit. Per això m’ha semblat molt positiu aquesta manera de fer a la Diputació on el consens i el respecte marquen la manera de fer política. Així hauria de ser a tot arreu.
Tanco una etapa a la Diputació però segueixo mantenint el meu compromís polític, com sabeu molts de vosaltres, com a delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Seguiré sent el mateix, entomant això si el repte de representar al Govern a les nostres comarques, però amb la mateixa intenció de no trair mai aquesta corda, aquest fil roig, que és l’essència del meu compromís democràtic. Paraula.
*JOAN CASTOR GONELL, diputat del PSC durant sis anys a la Diputació de Tarragona
Fes el teu comentari